(Publicat, com és ja costum els dilluns, al Bloc Gran del Sobiranisme)L’estiu aplaca els ànims, en més d’un sentit. Essent per Mallorca, reconec que la vida discorre de forma ben diferent. Sembla més possible. Al ritme d’una gran calorada canta algun insecte, amagat. Ronda el falcó a un grup de coloms i els helicòpters vetllen altres assumptes des del cel. Fins i tot els núvols deambulen, lleugers, amb una esma prou serena.
La setmana passada vaig ser a Banyalbufar. És un llogarret únic, quasi perfecte. El seu paisatge va molt marcat per les grans marjades que fan possible el conreu de la terra en cotes impensables. L’agricultura gaudeix d’unes excel•lents vistes, que llinden amb la mar. Banyalbufar és un enclavament únic, jo diria gairebé perfecte.
Mentre a l’illa la difunta Unió Mallorquina no ressuscitava de les seves cendres, a Banyalbufar han passat de majoria relativa a absoluta. Uns resultats contundents. La resta de forces han quedat entre la marginalitat i la defenestració. Això és, respectivament, el PP i qualsevol intent esquerranós. El que deia, freguen la perfecció.
El seu alcalde és un tipus afable, que no es deixa temptar per les modes. Ni les polítiques. Això ha permès al govern municipal viure segons les seves possibilitats i ara arrenca una nova legislatura sense les penúries econòmiques que fan vessar tantes llàgrimes de cocodril a la majoria de politicastres. Mentre a d’altres llocs –bé, per arreu!- qualsevol alcalde volia sorprendre la ciutadania amb alguna obra faraònica, democràtica, ja sigui en forma de poliesportiu, ludoteca o altra collonada amb vocació de deixar empremta pels segles dels segles, a Banyalbufar no van voler entrar en aquesta mena de disputes.
Aquest sentit del rigor el duu, a més, a elaborar un camallot únic. Una autèntica delícia, que provoca l’admiració més o menys explícita. Més o menys educada: “hòstia, t’ha sortit de puta mare”. Jo ho hagués dit d’una altra forma, potser. Però efectivament és així. També l’home ens obsequia amb un peixet fregit, sàviament executat, porc a la mostassa, bacallà amb samfaina, croquetes de carabassó o pollastre de l’àvia. Un devessall de goig, servit a la fresca, perfumada per abundoses mates d’herbasana i regat amb malvasia autòctona, altres vinets i cava per rematar.
Mentre el sopar discorre animat, treno conversa amb un dels regidors. Pregunto sobre política local i nacional. Procuro no abundar en l’estat en el qual hagi pogut quedar el partit, ara batejat amb el nom de Convergència per les Illes. Demano per les possibles relacions a estendre amb l’altre gran defenestrat de les eleccions, la Lliga Regionalista. L’home arrufa el nas i parla de personalismes insalvables. Una cançó que coneixem a les totes. Però reconec que per aquesta gent els resultats globals els ha afectat ben poc.
A Banyalbufar, si les coses han canviat, han estat per a bé. Ni rastre de desànim, ni humor encongit ni cap altra cosa que pugui atemptar contra la seva línia de flotació. L’energia que desprèn Banyalbufar xucla qualsevol contratemps. Pels carrers em faig un fart de trobar la bandera il•luminada pels darrers raigs de sol de la tarda. Confesso que em commou i el dedins torna pessigolleig. Tota aquesta bellesa, tot aquest paisatge i la quatribarrada escampada solemnement per arreu em porta a pensar que Banyalbufar és únic, el més semblant a la perfecció.
Dessmond http://dessmond.blogspot.com/
La setmana passada vaig ser a Banyalbufar. És un llogarret únic, quasi perfecte. El seu paisatge va molt marcat per les grans marjades que fan possible el conreu de la terra en cotes impensables. L’agricultura gaudeix d’unes excel•lents vistes, que llinden amb la mar. Banyalbufar és un enclavament únic, jo diria gairebé perfecte.
Mentre a l’illa la difunta Unió Mallorquina no ressuscitava de les seves cendres, a Banyalbufar han passat de majoria relativa a absoluta. Uns resultats contundents. La resta de forces han quedat entre la marginalitat i la defenestració. Això és, respectivament, el PP i qualsevol intent esquerranós. El que deia, freguen la perfecció.
El seu alcalde és un tipus afable, que no es deixa temptar per les modes. Ni les polítiques. Això ha permès al govern municipal viure segons les seves possibilitats i ara arrenca una nova legislatura sense les penúries econòmiques que fan vessar tantes llàgrimes de cocodril a la majoria de politicastres. Mentre a d’altres llocs –bé, per arreu!- qualsevol alcalde volia sorprendre la ciutadania amb alguna obra faraònica, democràtica, ja sigui en forma de poliesportiu, ludoteca o altra collonada amb vocació de deixar empremta pels segles dels segles, a Banyalbufar no van voler entrar en aquesta mena de disputes.
Aquest sentit del rigor el duu, a més, a elaborar un camallot únic. Una autèntica delícia, que provoca l’admiració més o menys explícita. Més o menys educada: “hòstia, t’ha sortit de puta mare”. Jo ho hagués dit d’una altra forma, potser. Però efectivament és així. També l’home ens obsequia amb un peixet fregit, sàviament executat, porc a la mostassa, bacallà amb samfaina, croquetes de carabassó o pollastre de l’àvia. Un devessall de goig, servit a la fresca, perfumada per abundoses mates d’herbasana i regat amb malvasia autòctona, altres vinets i cava per rematar.
Mentre el sopar discorre animat, treno conversa amb un dels regidors. Pregunto sobre política local i nacional. Procuro no abundar en l’estat en el qual hagi pogut quedar el partit, ara batejat amb el nom de Convergència per les Illes. Demano per les possibles relacions a estendre amb l’altre gran defenestrat de les eleccions, la Lliga Regionalista. L’home arrufa el nas i parla de personalismes insalvables. Una cançó que coneixem a les totes. Però reconec que per aquesta gent els resultats globals els ha afectat ben poc.
A Banyalbufar, si les coses han canviat, han estat per a bé. Ni rastre de desànim, ni humor encongit ni cap altra cosa que pugui atemptar contra la seva línia de flotació. L’energia que desprèn Banyalbufar xucla qualsevol contratemps. Pels carrers em faig un fart de trobar la bandera il•luminada pels darrers raigs de sol de la tarda. Confesso que em commou i el dedins torna pessigolleig. Tota aquesta bellesa, tot aquest paisatge i la quatribarrada escampada solemnement per arreu em porta a pensar que Banyalbufar és únic, el més semblant a la perfecció.
Dessmond http://dessmond.blogspot.com/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada