Ja som a Mallorca!

(Publicat, com és ja costum els dilluns, al Bloc Gran del Sobiranisme)

Avui és primer d’agost. Per a molts significa l’inici de les vacances d’estiu. No és el meu cas. Jo ja fa uns dies que les vaig encetar.

M’he instal•lat a Mallorca i fins ahir que no ha parat de ploure o fer aquella mena de vent que no és freqüent de trobar en aquestes dates. Jo adoro aquesta inclemència. Dono gràcies al forat de la capa d’ozó, al canvi climàtic, desesperadament al que sigui, per tal de veure si la cosa estira un poc més. La calor de l’estiu m’enterra en vida.

He arribat i m’he trobat damunt la taula el llibre “La cuina de Mallorca. Receptes de cuina tradicional mediterrània”, d’en Jaume Fàbrega i editat per El Gall Editor. És una magna obra, que fa les delícies tant a qui li agrada endrapar com a qui simplement vol conèixer millor la nació.

Publicada el 2007 i en faig referència justament ara perquè fa ben poc en vaig parlar amb el seu autor. És aquella mena de persones que de seguida veus que és un fenomen irrepetible. Un cúmul de saviesa i una màquina de fer feina. Un home enciclopèdic, poc retòric i, encara menys, correctament polític. Una troballa de les grosses, vaja.

En la presentació del magnífic receptari hi trobem bocins que ens parlen de coses diverses com ara “El páis i el paisatge”, “El medi”, “Apunts d’història”, “Una cuina nacional”, “Vins i licors”, etc. etc. Tots col•locats amb tal fortuna que permeten obtenir una visió del conjunt molt necessària. Reteniu el nom de Jaume Fàbrega. Nosaltres mirarem de retenir-lo ben aviat pel Bloc Gran del Sobiranisme.

L’arribada a Mallorca m’ha proporcionat més descobertes. Ahir en Roger Mas va oferir un concert a Artà, gràcies a la iniciativa de l’Obra Cultural Balear. És un autor que he començat a escoltar fa relativament poc. A mi la cançó catalana no m’acaba de fer el pes. Hi ha ben poc material que em produeixi satisfacció. Fins que em van fer escoltar “I la pluja es va assecar”, en una versió que l’acompanyen en Pau Riba i el gran Jaume Sisa: the top of the top.

Ara mateix no hi ha res més gran en el firmament musical català que aquest personatge. Una cosa és escoltar-lo en CD i una de ben diferent és fer el pas al directe. Hi ha bandes nostrades -i molt aclamades- que punxen estrepitosament al fer aquest salt. No és el cas d’ell. Forma una banda amb tres músics que permeten deixar la versió d’estudi en el bagul dels records, sense trobar-la a faltar. El directe és tan bo o millor que la peça enregistrada.

En Roger Mas ens proposa mossèn Cinto Verdaguer, Francesc Pujols, retorn a la mística i argumenta amb intel•ligència el perquè de tot plegat. Un vertader goig haver anat a l’altra punta de l’illa –i tornar!- per descobrir aquest homo de la Segarra.

Tot, tot això, i encara no m’arriba cap rastre d’en Bauzà. Ara és el moment per a desitjar-vos un molt bon estiu!

Dessmond http://dessmond.blogspot.com/