dimecres, de desembre 30, 2009
Missatge de Cap d'any
El posat de l’Antich era tibat. De tant encarcarat com estava, l’únic que movia era la nineta dels ulls. És a dir, que se’l veia d’una hora lluny que llegia les quatre obvietats que ens ha obsequiat. Queda molt lluny aquell personatge que en arribar a la presidència va institucionalitzar allò tan radical -per nacionalista- del “Quatre Illes, un país”. Avui el partit socialista de les Illes ha convertit en esperpent el concepte “país”, a l’hora de referir-se a les Balears. Han passat amb alegria a formar part de l’efecte harmonitzador que ara tant es propugna des del centre peninsular.
Ha convertit, també, en esperpent el que s’hauria d’entendre per missatge "institucional" de Cap d’any. La seva intervenció ha estat una falca publicitària de llarga durada. Cap idea força, cap visió personal de per on és que corre el món o les mateixes Illes. Cap missatge d’una certa volada. Ha estat una com una mena de carta als Reis d’Orient satisfeta. Aquest altre gestor vocacional de comunitat autònoma ha fet una llista de polítiques aplicades, la majoria de les quals són pròpies d’aquest centre peninsular que ara tan efectivament serveix. Poques idees i ben poca iniciativa per governar, pel que sembla.
De tant fluix com ha estat aquest home, en Montilla esdevé una benedicció de Déu. Així de dura ha estat la seva aparició. Ha estat just abans del telenotícies, cosa que ha servit d’excusa per a tractar la gris intervenció com a notícia de referència. L’informatiu baleàric ha disseccionat el missatge “institucional” i li ha pujat el to partidista. Jo diria que a IB3 fan la feina amb el mateix tipus de professional que ara mateix s’arrossega per TV3.
Al final el missatge ha estat clar: com més fluix és el socialista de torn, menys escrúpols hi ha a l’hora d’amanir la crua realitat. Prou que ho saben.
diumenge, de desembre 27, 2009
Escrit des de Mallorca
dijous, de desembre 24, 2009
dimarts, de desembre 22, 2009
1er. any
Avui fa un any que va nèixer en Pere-Miquel. No ens n'hem adonat de com ha passat el temps i avui ja li hem fet bufar una espelma. Aviat farà un any, també, d'aquella trista nit de Nadal on vaig sopar únicament entrepà rebregat de llangonissa. El darrer que tenien a la cafeteria de l'hospital i encara vaig haver de donar les gràcies. Passen volant aquesta mena de peripècies, afortunadament. Avui tot és radicalment diferent a fa un any. Hi ha moments en la vida on l'essencial és resistir. (M'ha tocat aguantar episodis bastant més crus que el maleït entrepà de llangonissa rebregada). Després ve, irrefrenable, una gran sensació d'alliberament. Resistir i després gaudir de la llibertat. Una lliçò eterna de subsistència. Avui he celebrat que en Pere ha fet el seu primer any. I jo, també.
diumenge, de desembre 20, 2009
Fart del miratge
dissabte, de desembre 19, 2009
La Generalitat de Catalunya fa 650 anys
Un govern com el present, que oscil·la entre l'analfabetisme bàsic i el màxim grau de piradura, una data com aquesta li passa totalment desapercebuda. Com així ja va ser amb la commemoració del 800è aniversari del naixement del rei en Jaume I. O com passa amb tantes altres coses que podrien estimular l'autoestima del país o simplement el coneixement propi. O saber d'on venim.
Però és clar, ara a l'agenda política del govern només hi ha previst què passarà si els toca la grossa de Nadal. Quina mala broma ens ha regalat el destí!.