(Publicat, com és ja costum els dilluns, al Bloc Gran del Sobiranisme)
Dilluns passat va morir sobtadament el poeta Bartomeu Fiol. Dijous se celebrà el funeral, a l’església de Santa Creu (al carrer de Sant Llorenç, 4) de Palma. Aquest autor es caracteritza en primer lloc per ser un gran desconegut a casa seva. Després, per la qualitat i el segell de l’obra que ens llega per sempre més.
Vaig tenir la fortuna de conèixer aquest home gràcies a la decidida intervenció d’en Myblueflame (*). Ens vam veure en un parell d’ocasions, a Barcelona. Em va semblar un exemplar fora del circuït per on solen deambular la major part de lletraferits. Més senyor culte que poeta. O, com a mínim, he de dir que encaixa difícilment amb el clixé que jo tinc per ubicar el fonem humà corresponent a poeta.
Va treballar en el sector turístic, va intentar alguna -desastrosa- aventura empresarial compromesa amb la seva/nostra cultura, va fer de president de l’OCB i la Universitat de les Illes Balears tenia previst investir-lo Doctor Honoris a l’inici del curs vinent. Recomano vivament aquest enllaç per tal de comprendre molt millor el personatge.
Poc abans d’aterrar per Mallorca en Myblueflame em va fer saber que el poeta mallorquí li havia tramés un document excepcional: una carta original d’en J.V. Foix. No cal dir que en Myblueflame estava pletòric. Pel tresor rebut inesperadament, és clar, i perquè això deixava palesa l’estima que hi havia entre tots dos. Jo de seguida vaig pensar: en Fiol sap que li ronda la mort. Hi ha certa mena de gestos que l’esperit només els deixa fer quan comença a preparar l’enlairada definitiva. Ara, m’ho vaig guardar per a mi, per no aigualir la felicitat de l’altre. Des de feia molt i molt temps que pràcticament cada setmana hi havia correspondència voluminosa, entre ells dos. O sia que sospito que havia de ser pràcticament a diari el tracte dispensat via correu electrònic.
Vaig optar per assistir al funeral. Vaig pensar que en MyBlueFlame agrairia tenir el recordatori del comiat. Així és que hi vaig anar amb la meva dona, ben prest, per caçar-ne un parell. Vam arribar que l’església encara no era oberta. Vam voltar i vaig veure un grup reduït de tres personatges que en una terrassa d’un bar carregaven alegrement contra en Damià Pons. Després vam tenir la mala sort que aquests mateixos s’asseguessin just al banc rere nostre, un cop començada la cerimònia. Així que van entrar van començar a parlar prou malament del traspassat. Després li va tocar el rebre a algú altre que no conec i van continuar la cremada amb l’actual president de l’Obra Cultural Balear, al qual van tractar d’analfabet. L’endemà vaig cercar la premsa, perquè aquesta colla de la cultureta va ser repetidament retratada pels fotògrafs. La meva sorpresa fou descobrir que tant ells com el mateix Fiol o l’escarnit Damià Pons tenen en comú que són –eren- col·laboradors del Diari de Balears. És a dir, són bastant més fills de puta del que poden semblar a primera vista.
Afortunadament no hi va assistir cap autoritat oficial. El que hi ha en l’actual PP Baleàric, començant pel mateix president de “sa comunidad”, són a anys llum del que parla o pensava en Fiol. Talment, com vertaders extraterrestres. Però el realment lamentable és haver de veure la mesquineria amb la qual es mou la nostra “cultureta” per Mallorca. Només amb això, queda clar el fil comú que hi ha amb els catalans principatins. És ben sabut que quan ens ho proposem no hi ha ningú que ens guanyi en filldeputisme patriòtic. Així, fins el dia de la nostra mort.
Dessmond http://dessmond.blogspot.com/
(*) En Myblueflame fou un col·laborador impagable que va participar en l’AbsolutMas. Va assumir l’apartat de cultura que ell mateix va batejar com a “Notes extraviades”. Ens va descobrir material inèdit dels pesos pesants de la nostra literatura. Però allò no fou més que una ridícula punta d’iceberg d’un tresor que abasta rigorosament l’àmbit dels països de parla catalana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada