Fent balanç de l’estiu

(Publicat, com és ja costum els dilluns, al Bloc Gran del Sobiranisme)

Començo a veure-li la cua a l’estiu. El final de les vacances, vull dir. Se m’ha fet curt. Massa i tot. El temps passa volant i la genialitat consisteix en saber treure-li tot el suc, en cada instant. El temps no torna ni es recicla. Ni s’acumula. El temps passa volant i me n’adono de tot el que tenia previst fer i que encara no he pogut ni començar a fer. Sospito que hi ha alguna cosa que falla estrepitosament.

Tal i com apuntava en David Morgades, estem encarant una renovació del blog, que portarà molta feina, però que s’ho ben mereix. Aquest estiu serveix per anar traient punta al projecte. Estem acabant de parlar amb els nous col•laboradors, fent les “pràctiques” de publicació, escoltant opinions crítiques... volem fer un salt qualitatiu necessari i molt ambiciós.

He pogut, també, fer trobades discretes, per mirar d’informar-me sobre el pols polític de Mallorca. Afortunadament, els contactes han estat de primer nivell i és potser això el que em genera més calfreds. La fotografia que m’enduré de Les Balears no és precisament optimista. El mal que genera l’absència d’una força política autòctona a Mallorca és terrible i jo diria que és insostenible. Aquesta absència perllongada en el temps té un cost, que dubto jo sigui reversible. A València el drama està servit. I a Mallorca ara ja s’està cuinant. I els catalans del Principat seguim el curs d’aquests països amb ulls de lluç congelat.

Reconec que per ponderar millor l’opinió em falta trobar-me amb en Josep-Joan Rosselló, col•laborador del blog els diumenges. Malauradament, fa dies que ja em va posar en sobre avís dient-me que la seva salut no passava per un bon moment. De fet aquest estiu ha quedat hostatjat a l’habitació 463 de Son Llàtzer, al departament d’oncologia. Via Facebook vaig veient que s’ha agafat l’estada amb prou humor. Em sabrà greu no haver-lo pogut saludar, però el primer és el primer. Ens queden més dies que llonganisses! L’opinió d’en Rosselló és important per comprendre moltes coses, fets, personatges illencs. Fa un esforç enorme per tal de parlar amb el màxim d’objectivitat, cosa que agraeixo infinitament. Una conversa amb ell pot significar anys de recerca d’informació, si ho fas per compte propi. Des d’aquí li vull desitjar el millor i que no tingui pressa per recuperar-se. El temps que calgui, però ben fet. Nosaltres també l’esperarem.

He pogut quedar altre cop amb el professor Bibiloni, home de referència obligada a Mallorca. Hem parlat de gallines, de figueres. Hem passejat pel camp, en un tros on no hi arriba cap altra ànima que la de les bestioletes en el seu estat més silvestre. He passat una magnífica estona, sense gairebé ni adonar-me’n.

Dissabte vaig parlar abastament de les retallades, amb un català. En sap i molt, perquè és el gerent d’un dels hospitals de referència a Barcelona. Construeix la seva crítica en el sentit que no aprofitem el moment per tal de deixar el país en millors condicions, a base de fer intervencions estratègiques més que de retallada pressupostària literal. Posa exemples que deixen entreveure un extens saber en la matèria. L’únic que lamento és que finalment l’home tingui raó. Estem perdent una gran oportunitat per canviar el rumb de la nostra sanitat. Tancar quiròfans, eliminar llits, acomiadar gent, és ajornar el problema, més que resoldre’l. Això ho arribo a comprendre fins i tot jo. Però en el fons, el seu lament és de més gran abast: es respira en l’ambient una manca de lideratge polític que tomba d’esquena. I aquest, efectivament, és el gran problema.

I mentre, el temps passa, corre, implacable. Resten, encara, grans coses per fer. No podem aturar-nos ni un moment. Jo començo a veure-li la cua a l’estiu, però m’agradaria més veure com apunta el nas d’una Catalunya sobirana. Començo a impacientar-me quan no veig cap traça del rostre que hauria de fer el país tocat per molta més ambició nacional, perquè també pot voler dir que el temps ja ens ha passat. O no, i que hem de seguir, també, impertorbablement al peu del mateix canó.

Dessmond http://dessmond.blogspot.com