No solament ERC està de dol

(Publicat, com és ja costum els dilluns, al Bloc Gran del Sobiranisme)

Aquest agost ha estat horrible. Va començar amb el traspàs inesperat del pare d’un molt bon amic meu. Després va venir la mort sobtada del poeta Bartomeu Fiol. Ara és el torn del M.H. Sr. Heribert Barrera i d’en Josep-Joan Rosselló. Confesso sentir-me desolat.

Fa temps que vam posar en marxa el Grup Hayek. L’objectiu marcat era el d’aplegar la gent que tingués per damunt de tot una visió del món en clau liberal, no solament en l’aspecte econòmic. Això ens dugué la sorpresa agradable de congregar molt material humà al voltant nostre que pul•lulava orfe per la vida i que pensava que era el seu un cas únic i aïllat. Però el pelatge dels impulsors ens va dur a convidar el M.H. Sr. Heribert Barrera, en el moment en què se li practicava un linxament miserable des dels mitjans, perquè havia aparegut un llibre on segons deia la progressia i l’espanyolisme del moment –ves per on, un matrimoni que encara funciona de mil meravelles!- que l’home havia fet unes declaracions entre xenòfobes, terroristes i un llarg etc. miserable que només l’espanyolisme i la progressia d’aquest país saben arribar a identificar. La cosa va ser tan sonada, que fins i tot “l’aparell” del seu partit li va fer un buit igualment de miserable. (Ha d’estar molt tocat ideològicament un partit per no saber defensar un personatge com el M.H. Sr. Barrera!). La trobada va ser tan entranyable que en va venir una segona i, després, a iniciativa de l’esmentat Grup vam lograr que la Fundació Catalunya Oberta li dediqués un merescut homenatge lliure de polítics en actiu. (Deixo aquí aquest enllaç de la crònica de l’acte, que pot excitar a més d’un només llegint el titular: http://www.hayek.cat/modules.php?name=news&idnew=101&idissue=31) Vist cap on ha derivat la política en aquest país, estic encara més orgullós d’haver-me embrancat en coses semblants, tot i que això tingués el seu cost pel Grup. Però la gent que se sent nacionalista, ha de respondre desacomplexadament davant l’atac cap una figura com la que és el M.H. Sr. Barrera. Ha de deixar ben clar: aquest home, és dels nostres. Ni prudències, ni ambigüitats. El M.H.Sr. Barrera és dels meus. Amb respecte i reverència, perquè és, a més, un mestre. (A.C.S.)

Ara farà aproximadament un any, vaig escriure aquest post: http://blocgran.cat/?p=2730. Volia compartir amb tothom l’alegria d’haver topat amb un personatge com en Josep-Joan Rosselló. No és cosa fàcil ni habitual, sobretot si parlem de Mallorca. Era militant d'ERC i un periodista en el sentit més ple i que ara rarament hom pot trobar-ne d’aquesta fusta. Això el duia a cercar i vetllar per l’objectivitat i a formular respostes deixant de banda l’opinió personal tot i què, evidentment, també en tenia. Vam compartir una llarga tarda d’estiu l’agost passat i que he recordat repetidament durant tot un any, esperant-ne una de nova. Havíem deixat la porta oberta a una multitud de personatges que ell va suggerir i que jo volia començar posar fil a l’agulla per tal de poder trobar-los. Volia comptar amb ell amb un projecte per fer a Mallorca, de caire eminentment polític. La seva opinió decantaria moltes coses cap una banda o altra. Tenia preparat un llarg guió per aquesta segona trobada mallorquina. Però avui –és diumenge el moment en que escric aquestes ratlles- m’han fet saber el traspàs d’en Josep-Joan. M’he quedat amb una pesantor a l’esperit difícil de descriure. Una tristor infinita. Hòstia, és que no hi ha dret! Quan la setmana passada deia referint-me a ell –molt innocentment- que quedaven més dies que llonganisses, ho deia ben convençudament. Res no em feia pensar en aquest fatal desenllaç. Així és què, Josep-Joan, siguis on siguis queda pendent la trobada. No tinc pressa i espero que en fer-ho pugui donar-te la notícia que finalment vam aconseguir l’objectiu comú, la independència. (A.C.S.)