dimecres, de desembre 06, 2006

Tocar el dos

Dintre d’unes hores agafarem carretera i manta, cap a les terres de l’Ebre. Si he de ser sincer encara no sé exactament on vaig. Sospito amb qui, però exactament no ho sé del tot. En Tremosa diu que un moment o altre s’hi afegirà. Les darreres vacances d’aquesta mena les vam passar a casa seva. Fou poc abans del referèndum. Vam tenir una discussió prou pujada de to. El coi d’en Tremosa tot ho valora en funció del dèficit fiscal del nassos. Em va saber greu –una mica, només- haver-li de dur la contrària justament a qui t’està posant el plat a taula. Aquest cop serà diferent, però. Ell s’ha postulat clarament per l’esquerrovergència. Crec fins i tot que la parauleta es seva. És un gran consol –al menys per a mi- saber, com a mínim, del que no discutiré en aquest collons de pont.

De moment em concentraré a lluitar aferrissadament per no haver de passar la humiliació de pujar a cap bicicleta. Els meus amics són uns xirucaires de molt cuidado. Podrien passar per deixebles avançats d’en Saura. En la intimitat tenen eco-rampells. Aquí incloc la meva estimada Ília Gràcia, que em llegeix i que m’he afartat de dir-li que és una comunista extraviada. Només us diré que tots farem cap a una casa d’aquestes d’agroturisme. Vida comunitària. Ho compartirem tot, fins i tot les criatures. Tres dies i després tots cap a casa.

Aquest trasbals majúscul a la meva rutina, sospito que significarà haver d’aturar el blog. Fins diumenge. Jo m’enduré l’ordinador, per si puc fer algun post. Però com que ja he dit que els meus amics són tan xirucaires, estic segur que no han tingut el detall de posar com a prioritari el comptar amb la connexió a internet, a l’hora de llogar aquest coi de casa.

Per si es confirma el meu aïllament, vull desitjar-vos unes bones vacances als que les pogueu fer. I als altres, també. Heu de recordar en moments com aquests que treballar honora a l’home. Fins ben aviat!.

11 comentaris:

gatot ha dit...

Bon descans...

en els darrers anys, quan he pogut, he nat a cases de turisme rural. I totes, ahn estat una experiència plaent.

Si pots, per cert...per terres de l'Ebre vaig menjar un arròs d'ànec exquisit.

Salut i compte amb la carretera!

Dessmond ha dit...

Gatot,
Les meves experiències no han estat plaents. Per això les odio bastant.
Per cert, on és que es pot menjar aquest ànec exquisit? Saps el lloc? Els meus amics xirucaires els puc fer passar pel tubo, quan m'interessa. Merci.
Bones festes i ull viu si tu també toques el cotxe!

vilapou ha dit...

Quan escric això ja deus ser en plena "natura mollada de pluja". Que et sigui lleu i... bons àpats.

ZAGASO ha dit...

Descansa Dess....

Jo aprofito els 5 dies per a fer deures: dia de notes (controls i informes); dia d'estar amb els meus pares (els convido a St Cugat i sureten una mica d'Igualada) ; dia d'Ikea (quina mandra!!!!)... i dies de dona i fills.

No és gaire excitant, però a mi m'agrada.... És clar que si la hipotaca no pugés tant, ara estaria a la Cerdanya!!!!!

No defalleixis: jo aquest estiu em vaig connectar des del refugi de Lles de Cerdanya a 25oo m d'alçada....

Anònim ha dit...

Que vagi bé!! I que passeu un Bon Nadal.
Fins ben aviat!!

Joana ha dit...

Entre les xiruques, les bicis i la casa d'agroturisme, ja et veig implorant que et deixin conectar. Sort que menjaràs bé. A la punta del fangar hi ha un restaurant bó i a l'hotel Deltebre també s'hi menja bé. L'estómac serà el teu consol!!!...i altres petits plaers, esperem.

Toy folloso ha dit...

Per acompanyar a aquests escarrassats de les bicicletes, tens de llogar una moto, xaval.
Les pujades els costaràn el doble, i tu vinga a riure.
M´agrada venir sovint aquí.

Mikel ha dit...

Doncs que vagi molt be!!! a mi tambe m´encanta discutir quan faig sopars amb els meus amics jejeje

Anònim ha dit...

Mira, ara m'has fet enveja...

Anònim ha dit...

Podries posar alguna foto fent-te el fart de caminar amb xiruques sota la pluja?
Gràcies.

Dessmond ha dit...

Vilapou,
Si, va ploure un dia. Poca cosa, per sort. Els teus bons desitjos es van acomplir en general.

Ignasi,
Per no haver, no havia cobertura dels mòbils. Encara menys conexió a internet. Molt rural, però un xic massa. Espero que malgrat hagis fet plans de pencar, el ritme hagi estat suportable.

Montse C,
El Nadal espero passar-lo més endavant. Diuen que m'ho munto bé, però tan... encara no!

Joana,
Gràcies pels teus bons desitjos, també. Vam ser a un poble que es diu Bot i vam fer la Via Verda. Res de mar a la vista. Vam menjar prou bé, sense fer excessos.

Toy Folloso,
Sort que tot era baixada! Va ser anar en bici però fent trampa.
Estic content de tenir-te per aquí. Celebro que t'agradi!

Mikel,
Ha hagut estones de tot. Discutir no podia faltar. Algú encara volía fer-me jugar al dominó.Quins collons!

Zinc,
Embeja a estones. Amb tanta canalla, a vegades voldries no haver-te mogut de caseta.

Ésquemfariail·lusió, enserio,
Impossible penjar una foto d'aquestes. L'únic que en vaig fer vaig ser jo. Odio els autorretrats. Pot semblar pretenciós.
Per cert, les xiruques les duien els altres. La meva religió no em permet aquesta mena de lleugereses.