dilluns, de desembre 18, 2006

Salvem el planeta

Cada dia he de travessar tot l’estudi, per arribar a la meva taula. És un recorregut que em fa creuar ambients. Quatre o cinc. Cadascun amb la seva temperatura. Mai havia vist un ús més demencial dels aparells d’aire condicionat. Per culpa d’aquesta demència, estiu i hivern enganxo galipàndries. No me n’escapo.

Estic parlant amb un lituà. Molta perilla i ulleres de pasta de color negre. Però és un puto cap de me. O cap de xot. Fa més de tres anys que li dic pacientment que faci anar l’aire condicionat amb criteris més racionals. Sortir de casa a l’agost amb màniga curta, ho comprenc. Fer-ho a meitats de desembre ratlla la temeritat. Abric i samarreta de màniga curta. Però no tan curta com la magre i escassa massa encefàlica que deu haver dipositada en el seu crani de xot.

L’habitacle on treballa aquest lituà és un cant al despropòsit. A l’estiu hi fa un fred glacial i a l’hivern, quan el fred s’insinua, hi fa una calor tediosa i consistent. El molt imbècil la suporta perquè va en màniga curta, com el seu cap de me.

Els lituans són gent molt seriosa, molt motivada per superar-se. Molt més que la mitja catalana. Són molt més pencaires i molt més responsables. Però estan tocats, encara, per l’excés de russificació. Això els fa aflorar indefectiblement la vena de cap de xot.

He estat dient-li al llarg de tres anys que faci anar el coi d’aparell d’aire condicionat sense exagerar. Després en sortir al carrer o anar a una altra zona de l’estudi et peles de fred. Tot perquè al senyor li surt de les seves subdesenvolupades pilotes d’anar en màniga curta, com els seus gambals.

Seguint la conversa, mentre em xerra, agafa el comandament de l’aire condicionat. Fa “pip” i l’engega i hi veig 28 graus. El deixa damunt la taula. Aleshores, l’agafo jo, -mentre segueix xerrant- i genero un altre “pip” i l’aparell s’atura. I el lituà, amb el seu capet de me, atura la conversa i fa cara d’interrogant. Tot i el seu cap de xot, la seva mirada recorda a la d’un llobarro de la secció de congelats. Això fa que li dediqui l’enèsima i absurda immerescuda explicació:

-Mira, tros de capoll: n’estic fins el capdamunt de la teva tonteria. Aquí tens el puto comandament a distància. Com que ets tan refotudament ruc, te’l quedes perquè te’l miris. Jo me’n duc les piles. Perquè si fa tres anys que t’ho dic educadament i has demostrat tanta estupidesa, encara faré que et despatxin. Per estúpid. Em diràs que a Lituània no hi fa un fred de tres parells de collons ara mateix. Em diràs que al teu poble hi vas amb màniga curta, com la teva intel·ligència, un dia de desembre. Quan fa fred, et poses roba d’hivern, collons. I si, tot i així, tens fred, només aleshores engegues la calefacció. Hòstia, que n’ets de sapastre!. Després em surts amb les teves putes històries de vegetarià i de la majúscula preocupació per salvar el planeta. Hòstia, un cap de xot com el teu, no és capaç d’entendre que els que treballem aquí també som part d’aquest planeta de merda?. Després de tres putos i maleïts anys encara se t’ha d’explicar que collons t’has de posar per guarnir-te com un adult?. Conec cassos d’extrema imbecil·litat, però la teva és digne d’estudi. Mira, tros de corni, avui aquestes piles a la meva butxaca et salvaran el coll. I faran que el planeta estigui una mica més ben preservat. Els depredadors com tu només sou amants d’un ecologisme suïcida. Però jo t’insisteixo: salvem el planeta, collons. I a més d’esmorzar fulles d’api liquades, hòstia, compra’t una puta muda amb mànigues llargues.

Ell respon secament amb un “gere”, que vol dir “bé”. Després de tres anys, ningú sap el perquè, ha decidit aprendre català. Ben aviat, en aquest planeta, els xots amb ulls de llobarro diran bon dia. No sé si, aleshores, valdrà la pena pensar en la salvació.

17 comentaris:

Anònim ha dit...

Vinga Dessmond fem teràpia... inspira.... respira.... inspira .... respira.... ara contem fins a 10 i si així no funciona amb el post t'has hagut de quedar agust !!!! jejejeje sempre hi ha gent que t'ha de trencar el mati sempre jejjejejej

Anònim ha dit...

Pobre lituà... potser si li ho dieu en el seu idioma matusser us entén. En tot cas, jo crec que s'haurien de prohibir els aires acondicionats. No per la capa d'ozó, sinó perquè són la principal causa de baixa laboral o, en el seu defecte, de mortaldat.

Joana ha dit...

Jo crec que no només els lituans fan això. Aqui a casa nostra mateix sovint, quan vas a casa dalgú, t'has de treure roba per no agafar el xarrampió...i considero que els hivers són molt suaus.

Oriol ha dit...

Aqui al costat en tinc un de xot català`. És burro com una soca. És border-line segur. Fa exactament el mateix que el teu company, però és una sala que estem varis, com a ell li molesta em tira el xorro a l'esquena i cada dia li dic. Li fotri l'estomac plè de pedres i el tiraria al port.

Anònim ha dit...

A l'oficina on treballo passa el mateix. No, pitjor. Hi ha un únic regulador de temperatura per tota l'oficina i aquest està en mans de 3 miserables que tenen el cervell de la mida d'un sugus ( amb gust a pinya) Posen la calefacció a unes temperatures brutals cosa que m'obliga a treballar en condicions terribles i al meu despatx s'hi torren castanyes!

Una de les 3 miserables i culpables, posa la calefacció tant forta que no paren de suar-li les sobaqueres de manera que a les 4 de la tarda tota la zona fot una pudor de ceba que no es pot aguantar. Però és igual, vinga consum energètic!

A l'estiu encara em posen més nerviós. Arriba una i diu “fa calor” i posa l'aire a menys 15 graus! Passats 30 minuts i amb la maquinaria a ple rendiment diu “ara fa fred” i l'apaga. 30 minuts més tard torna amb el “ ui quina calor”, i un cop més l'aire condicionat a menys 15 graus. I així es passen tot el sant dia.

Per que una persona és incapaç d'entendre que si poses p.e. 21 graus i no ho toques més no cal estar engegant i apagant i el consum és clarament inferior? Doncs per que és imbècil!

He provat tots els recursos possibles i no hi ha manera. D'entrada crec que ho fan per fotre i res mes. Per cert Oriol, em sembla que seguiré el teu exemple, això de les pedres potser és la solució...

Clint ha dit...

Dessmond, i la vidilla que dona el xot aquest (m'agrada l'expressió) sense ell, hauries d'haver pensat unaltre cosa per al post d'avui, s'ha de ser agraït amb les muses!

vilapou ha dit...

Molt bo. És igual en tots els temes el lituà?. podríes passar-li un meme d'aquells que corren per anar-lo coneixent.

Anònim ha dit...

Benvolgut Dessmond, perdoni, però un parell d'hòsties ben donades, no li possarien el cervell al seu lloc, a aquest xicot?... Potser és que darrerament vaig una mica cremat, entre l'excés de feina i Blocat, m'estan fer perdre la paciència...

Anònim ha dit...

m'ha encantat el post!
perfecte. Fot-li canya!!! Jo sóc (també) dels que odio profundament aquests comportaments tan imbècils. Aquests curts de gambals no haurien d'estar aprop dels controls...el món aniria millor
ànims!

Anònim ha dit...

m'ha encantat el post!
perfecte. Fot-li canya!!! Jo sóc (també) dels que odio profundament aquests comportaments tan imbècils. Aquests curts de gambals no haurien d'estar aprop dels controls...el món aniria millor
ànims!

Anònim ha dit...

Però com cullons us organitzeu en aquestesm feines? No ho entenc.
Al taller tenim vint graus de temperatura a l'hivern, que quasi bé ve donat per l'escalfor de les màquines i si no, el termostat engega l'aire calent.
A l'estiu la ventilació de la nau és oberta del tot entre les sis i les onze del matí, moment en que s'engega l'aire fred i fins a les quatre.
Però que no hi ha ningú que mani quina ha de ser la tempertura a tota la casa on treballeu?
Cony! si cadascú pot jugar amb el mandu , es clar que no ten sortiràs. I de carallots, a tot arreu i cantidubi, lituans o de Sant Pere de Saltamartí.

Robertinhos ha dit...

dóna igual si gere o sí o no o no gere. La qüestió és que com a molts catalans la calor despressa pel a/c ha acabat per torrar-lis el cervell...sí, com si fos el micro i els dinars precuinats. Ara mateix té més massa a la po...llengua! que al cap

quan estiguis refredat, amb aquella tos amb materia orgànica, estornuda sobre el seu café i digues "gere, gere"

Mikel ha dit...

Si et serveix d´alguna cosa de Xots com aquest n´hi ha de catalans , espanyols i de qualsevol raça i especie...fins que la gent de CCOO , UGT o qui sigui no treguin una llei que obligui a tenir la temperatura a no mes de X graus i no menys de X graus les discussions i perdues de temps no acabaran.

MaRiNa ha dit...

jajaja molt be molt be!!!!
ara pots anar al senyor corte ingles, al senyor caprabo, al senyor fnac i als amos de molts restaurants i botigues i fer el mateix! axi es parla!

l'home de la musica ha dit...

OStres! tinc un client que em deu pasta, perque no vens a explicar-li que me la torni, perque veig que tens més poder de convicció que jo!

Toy folloso ha dit...

L´estiu passat, va anar del pèl del bigoti d´una gamba, que no ens quedesim tots unes hores sense llum, per excés de consum. Sort del "cierzo" que bufava per l´Aragó; ens va salvar la corrent eólica vinguda d´allà.
I que siguin els "nous" els que mes la malgastin...

Hanna B ha dit...

arggg, aquest tema em ronda fa dies, perquè serà :))
la penya scandinava té molta tendència a l'absurditat aquesta d'anar en màniga curta en ple hivern, gentilesa de calderes i llars de foc i estufes variades. em costa d'entendre tenint en compte que se suposa que són ecologistes i tal (serà que no ho son).
en tot cas, m'uneixo al clam: a l'hivern, roba d'abric!! (recoi)