divendres, de desembre 01, 2006

Amenaces

Dintre del pack nadalenc hi ha un capítol de les amenaces. Ara és el moment àlgid. Ara és quan hem de concretar que coi hem de fer pel famós pont/aqüeducte de la setmana vinent.

Penseu que el primer rumor del que havia de ser el moll de l’ós d’aquests dies em va arribar a finals de juliol. Si algú em va llegir aleshores, vaig tenir la feblesa de fer una escapada al País Basc, a un balneari. Entre banys d’algues, menjars continguts i excursions insofribles travessant paratges ignots i munts de llicorella, em va arribar el primer eco d’una proposta indigne per a mi: fer una ruta en bicicleta dels collons per les terres de l’Ebre.

Aquest juliol va anar d’un tris que no hi deixés la pell. En set dies vaig arribar a fer l’equivalent a vint anys –meus- d’exercici físic. Ho juro. I tal com juro això vaig rejurar que mai més m’embrancaria a una presa de pèl semblant. El que havia de ser una cosa relaxada en realitat fou una de les creus més grosses que ha hagut de suportar la meva carcanada.

Doncs bé: en plena excursió aleshores, ja va sonar el mòbil amb el “cuento” de la bicicleta. Deia na M a la meva estimada –a estones- dona que fins i tot en Desmó pot fer la ruta en bicicleta: tot allò és molt pla. Ah, na M, a més de ser molt bona –boníssima amiga-, és de les comptades persones que saben que tinc en dansa aquest blog.

Ganes les meves, sabeu?. Quan tinc una estona de lleure la vull per fer el que em vingui de gust. No tinc aquest esperit esportiu ni el vull desenvolupar. La meva caixa toràcica és encara de bebè immaculat. So what?. Quatre dies que puc tenir més o menys de calma txitxa els he d’invertir per quedar esbraonat?.

El pla resulta que consisteix a fer la volta a Catalunya en dues rodes. Una cosa que hauria de fer en Saura i la seva Mayol en comptes de jo. En la cursa hi participem tres parelles i les corresponents proles. El cert és que amb els darrers és on hi trobo l’incentiu. Jo no tinc descendència i no visc en primera persona tot el sacrifici que comporta haver d’educar en la correcció un nano. Però he de dir que tampoc tinc masses manies per trencar qualsevol d’aquestes normes que un pare assenyat mai faria i que converteix en regla d’or. Sempre que fem excursions jo em quedo amb els petits que van al davant o al darrere. Sempre. Així els puc fer la proposta següent: si em dieu un acudit amb moltes paraulotes, jo us n’explicaré una altre que en tingui de pitjors. Entesos?. És un dels exercicis més descollonants que conec. Us el recomano, de debò.

Enguany, a més, estic disposat a pujar el nivell. Estic mentalitzat fins i tot a clavar-los aquella hòstia que un bon pare d’avui encara no ha engaltat mai al seu cadell. Ara ho pacten tot, s’ho parlen i ho mediten. Mai arriba la hòstia que tants cops plana en l’ambient i que mai acaba de fer la maniobra de descens des dels llims. No ens hem d’enganyar, amb quatre dies de convivència hi ha moments de tot: per fer el bandarra i riure molt i moments de pedagogia encara que sigui un xic forçada.

16 comentaris:

Anònim ha dit...

Tinc un amic que sempre deia que l'esport no és sa. Clar que llavors pesava més de 100 kilos. Tot i que m'agrada caminar i anar en bici, estic amb tu: quatre dies de pont no són per sofrir. Tanta sort que no et proposen puentings i tots els ...ings tan de moda, no?

Dessmond ha dit...

Frannia,
Crec que el teu amic, sens dubte, és una bellissima persona. Jo encara crec que els deixaré plantats. Que pedali qui vulgui i si m'emprenyen gairé els muntaré una revolta amb tots els nins de part meva.

Anònim ha dit...

i tant!
si no, per què se'n diu festa?
descansa dessmond ;)

Oriol ha dit...

amb nins en bicicleta?,ni en broma!!
malaje, malaje.

Anònim ha dit...

Que jo sàpiga, només les criatures estan obligades a fer el que els diuen els seus pares. Tu pots fer el que et doni la reial o republicana gana.
La M ja és grandeta, la vida obliga, i segur que no vol que et perdis paisatges i situacions una mica diferents sense cap risc ni per la teva salut nmental ni física.
serà millor que et cuidis i que et guardis!!!!
Ara bé, pot ser que algun dia et quedis sense mandonguilles!!!!

Dessmond ha dit...

Aina,
Procuro descansar i t'asseguro que hi ha un conjunció de fets i persones que s'entesten en fer-me tot el contrari.

Oriol,
Tu si que en saps!

Ília Gràcia,
El proper cop, per referir-me a tu en comptes de M haurè de dir IL?
Fa molt temps que no faig el que em dona la republicana gana, molt. I menys quan va acompanyat d'una amenaça tan severa com la privació de les santes mandonguilles!

Anònim ha dit...

Fes el que vulguis, ara que pots. Després tot s'embolica i les coses no són el que et semblaven....

Anònim ha dit...

Collons, Desmó!!! No sé quines experiències cruelles has viscut, però el pla de la bici no és gens dolent.. al menys jo li sé treure molt el suc ;-)

Dessmond ha dit...

Ilia Gràcia,
Doncs faré el que voldré guarnit amb el mallot groc.

Cruella,
el pla de la bici és pla. Però no em consola gaire.

Anònim ha dit...

Es allo d'agafar-se vacances i tornar a la feina encara mes cansat del que vas marxar.
Jo el 1993 vaig fer el cami de Santiago en bicicleta i en molts moments vaig pensar que m'hauria pogut quedar a cas!!

Anònim ha dit...

A mi em faràn pujar a Montserrat a peu per una promesa que no vaig fer. Però això de quatre dies seguits amb bici, i aguantar els petits dels altres que vols que et digui??? Te'n recordes de l'anunci del Frenadol ;) jejejeje

Anònim ha dit...

"una ruta en bicicleta dels collons" hehehe... he rigut força. Es tracta d'un model de bici propulsat pels mateixos...? :-)))
Amb el tema bicicleta i els trepitjamerdes Saura/Mallol, hi ha una manera fàcil de distingir-los. La caixa buida de fruita de plastic / fusta (més sostenible) lligada a la part del darrera amb un pop.
I merci per la benvinguda!

Dessmond ha dit...

Sie William,
El Camí de Sant Jaume: una altra bona penitència gratuita!

Farlopa,
Pujar a Montserrat! No donis males ideees a la Ilia Gràcia!

lector,
Ostres, espero que nosaltres la caixa no la portarem. Ni reciclada ni per reciclar.

Dessmond ha dit...

jbauer,
La Ília Gràcia diu que per les terres de l'Ebre tot és molt pla.
Jo aniré com sempre. No em penso disfressar de glòria ciclista frustrada. A les primeres de canvi els donaré "l'esquinasso".

Joana ha dit...

Vaja vaja, estic astorada Dessmond,
A mi el que em cansa és no bellugar-me. M'explico, aquest estiu vaig fer amb bici les terres de l'Ebre, algun cim ( el Taga ) i una mica de canoa per rius tranquils al sud de França ( Gorgues del Tarn)i ...la veritat tampoc mata.
Clar que un ha de fer allò que li ve de gust .
Després de fer exercici t'asseus a taula d'una altra manera o no?
Bé, en tot cas bon pont. Jo no en faig , per tant no tinc aquest dilema.
Bon cap de setmana!

Dessmond ha dit...

Joana,
Coi, amb un planillo semblant al teu fa dies que la meva esquela hagués aparegut en algun banda.
Bon diumenge!