(No puc accedir al gestor del Bloc Gran del Sobiranisme. Per això penjo aquí el text que havia d'aparèixer en aquella finestra. Així que la cosa es resolgui, allí l'hi penjaré també. Bona setmana!)Sóc terriblement escèptic amb iniciatives com la viscuda aquest cap de setmana i que a la tardor ha de donar lloc a una nova Assemblea Nacional de Catalunya. No he cregut mai en segons quin tipus de macedònies. I encara menys en aquelles que tenen la recepta fonamentada en la transició.
Tinc molt poca fe en l’autoanomenada esquerra independentista d’aquest país, sempre mes preocupada per la gresca i el foc d’encenalls que per oferir un projecte polític solvent.
Tinc molt poca fe en el ventall de “personalitats” que recolzen el projecte. En temps de retallades monumentals, a tot se li pot penjar la llufa de “personalitat”. En aquest cas, la llista de llufes és francament excessiva. Començant, òbviament, pel líder dels Pets. Músics, pagesos, naturalistes, ecosocialistes, directors escènics, mòmies de la cançó, les germanes Serra –i no les Serrano- conformen tot un univers així de selecte que ves a saber tu en com pot acabar. També s’hi han deixat caure pesos pesants de la política professional, conreadors incansables d’aquest nínxol creixent que és l’independentisme en les seves múltiples i fraccionades versions.
Tinc molt poca fe en aquesta mena de postaletes. Vells discursos dictats per velles veus. Vells reclams i assemblees ingovernables. Velles fórmules. Belles aspiracions què, com Catalunya, sobreviuran als seus il·lusos salvadors.
Dessmond | http://dessmond.blogspot.com/
PS: Admeto apostes: Qui arribarà a ser el porta-en-veu de l’Assemblea: la versàtil Anna Arquè o l’incansable Uriel?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada