M'arriba aquest missatge, d'una amistat que milita a Convergència. El deixo penjat aquí, perquè el seu contingut no solament interessa a la gent amb carnet.
************************************************************************************
Benvolgut company, benvolguda companya,
La sentència del Tribunal Constitucional ha tocat parts molts substancials de l’Estatut de Catalunya votat pels catalans el 18 de juny de 2006. Ha afectat la seva columna vertebral, el seu nucli dur: la nació, la llengua, el finançament, les competències i el seu blindatge.
Estem davant una actitud clarament contrària al que ha de ser una interpretació flexible i oberta de la Constitució. El pacte constitucional de 1978 ha quedat tocat amb aquesta sentència.
En aquestes circumstàncies és quan els països han de demostrar que tenen caràcter. Si som una nació, i ho som, ara hem de demostrar-ho i exercir com a tal.
És per això, que vull demanar-te la participació en la manifestació convocada per Òmnium Cultural, el proper dissabte 10 juliol a les 6 de la tarda, en defensa de la dignitat del nostre país sota el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”.
Ara més que mai, Catalunya ens necessita. Cal que la gent de Convergència sortim al carrer per la nostra dignitat nacional, pels nostres drets i per fer-nos respectar com el que som: una nació amb mil anys d’història que ho vol seguir sent en el futur.
Visca Catalunya!
Artur Mas
5 comentaris:
Uiii!
Només li manca dos paraules per ser perfecte: "de mort".
Hauria de dir: "El pacte constitucional de 1978 ha quedat tocat DE MORT amb aquesta sentència."
De tota manera, anem be! ANEM BE!
Ens veiem a la manifestació!
No ho ha dit, però s'entén. Que és l'important. Fins llavors!
Ha de ser un èxit total. És la manera per mostrar-los el nostre descontentament. Ni "rojas" ni selecció...tots a la Manifestació.
Salut, records i Visca Catalunya!
Quina llàstima que en serem tants i tants que no us coneixeré :(
Joana,
Ho serà. Ara, les lectures les haurem de fer en clau interna. No s'en faran cap ressó.
Jesús,
Una llàstima, però una alegria també, de veure que encara tenim idees i projectes en comú.
Publica un comentari a l'entrada