Sort de la iniciativa privada!

Diu el titular de la notícia: “10-J.- Els partits veuen ridícula la polèmica però segueixen sense consens a tres dies de la marxa”. Sembla ser que el problema és d’incompatibilitat entre el lema de la convocatòria i el president de la Generalitat.

Em costa de comprendre aquest afer. Perquè estem parlant d’una iniciativa que promou una entitat privada, d’allò que en diem la societat civil. Per més que sigui Òmnium, per quins set sous el president de la Generalitat ha d’anar a remolc d’una institució privada?

Em costa encara més de comprendre, després de tot el que ha durat aquest culebrot, que el Parlament o el mateix president de la Generalitat no liderin des del minut zero una resposta contundent contra la retallada feta pel TC. Si la sobirania popular catalana no té validesa en un Estat aparentment democràtic, vol dir que el Parlament català -que és el txiringuito on reposa aquesta sobirania- ja pot plegar veles. No pas perquè l’Estatut que d’allí va sortir no té res a veure amb el que van aprovar a Las Cortes, no. Sinó perquè el que allí s’aprova, legisla o dicta, no té cap mena de validesa moral vist en el que s’ha convertit la nostra sobirania popular.

Si resulta que davant d’un fet d’aquesta gravetat qui ha de donar la resposta política en nom del poble de Catalunya és una entitat privada, tot l’honorable que tu vulguis, més al meu favor. Més motius per pensar en que les institucions més altes d’aquest país són un txiringuito més que prescindible. Sembla que funcionin de meravella quan no les necessites absolutament per res.