dimarts, d’octubre 28, 2008

Tot a cent

El model “tot a cent” va aparèixer amb certa fortuna en moments de crisi passades. Eren establiments que tenien per esquer uns preus de riure. El més car de tot no passava les cent pessetes. Amb el canvi d'aquesta moneda per l’euro fins i tot aquests negocis van fer trampa. Del “tot a cent” van convertir-se “tot a un euro”. Ara, la qualitat de la seva oferta va consistir en les mateixes rampoines de sempre. Per un euro, què pots esperar: miracles?.

Ahir vaig comentar que la polèmica del cotxe d’en Benach ben mereixia un post a banda. És d’aquelles coses que hom diu sense el propòsit de complir. Al menys, de forma tan immediata. No m’hi he pogut resistir en veure com ha acabat el tema, però.

Així que va arrencar la polèmica, el mateix Benach va dir que aquesta era una qüestió del Parlament i que havia de ser la institució qui reflexionés i donés les oportunes explicacions, al no tractar-se d’un “capritx personal.” Això ho deia divendres i aquest dilluns, en el faristol del Parlament, ell ja demanava perdó i prometia llevar del cotxe tots els extres que, fins no fa res, eren del tot necessaris. És a dir, queda ben al descobert el model de “tot a cent” que tenim de país.

En primer lloc perquè el nacionalisme autòcton s’ha sumat a una causa que va venir d’un mitjà tant objectiu com és l’ABC. S’ha de dir que actuar políticament a remolc dels mitjans comporta indefectiblement la perversió del sistema. Però fer-ho, a més, aprofitant notícies aparegudes segons on, és clarament indigne. És un símptoma de sobiranisme “de tot a cent”.

Que una de les més altes institucions d’aquest país circuli en un bon cotxe i realitzi, a més, una despesa extra de 9500 euros em sembla d’allò més normal. El que no aguanta per enlloc és la comparació –demagògica- de la meva situació personal amb la del president del Parlament. Només una ment de “tot a cent” pot fer veure que s’escandalitza davant d’aquest episodi. Fa masses dies que protagonitzem fantasies de falsa solidaritat, de caritat malentesa i de bonrotllisme infantil sorgit del discurs polític.

Fa molt temps en què un exèrcit de politicastres ha fet fortuneta a base de propostes de “tot a cent”. D’un temps ençà han protagonitzant episodis d’un baratisme mental que ha acabat entrampant als seus promotors. Aquells que feien bandera –i molta demagògia- del “som com tu”, ara n’han sortit ben esquitllats amb aquesta mena d’arts. Els mateixos que només surten a protagonitzar episodis d’alta política tipus “corbata si, corbata no”. I que són molt curosos amb el “tots i les totes” i amb tantes i tantes coses insubstancials.

És lògic que els autors de tanta morralla política després siguin incapaços de defensar 9500 euros d’extra i que acabin demanant perdó com si fossin delinqüents. Un escàndol per aquesta quantitat significa que els temes ventilats en aquest país són de “tot a cent” i d’una volada que pot fer riure o plorar, segons el dia.

Una població que s’excita amb un episodi semblant és una massa humana a la que li serà impossible fer cap mena de salt qualitatiu. Aquells que passen comptes als seus governants confonent la presidència d’una comunitat de veïns amb la presidència del Parlament, aquells van directes al desastre. Han demostrat ser material prou justet en donar per bo que qualsevol és apte per dirigir les més altes instàncies polítiques. No hi ha país mentalment sa que accepti unes condicions així d’insolvents, malgrat que el “tot a cent” polític sigui perfectament democràtic.

9 comentaris:

Cesc. ha dit...

Molt bo, benvolgut Dessmond. En Montilla diu, a l' LV, naturalment, que quan anem al CAP ens haurem de rascar la butxaca (!!esquerres??), o que el PSZzz acostuma a ser part del psoez (catalanistes??)...(quin descobriment!!, però molt bo que l' Antich li arrenqui) i aquí ens preocupem de l' equipament d' un auto, o d' una osa que volta lliure pels prats i boscos de l' Aran...Quin País!! Si la van alliberar!!
Vist que els cotxes del Parlament no els canvien fins a fregar els 300.000 Km (!!) i en valen 80.000€, a mi em sembla dues coses:
Una ratio de cost molt baixa, i que més val que, les autoritats, treballin, també, al cotxe que no pas que mirin el paisatge.
Sobreamortització del parc mòbil.
Risc per les persones...i pels ocupants...esverats com van, amb una màquina amb 300.000Km a les costelles...ja m' explicaràs.
Us recomano l' article d' en Marc-Àlvaro al respecte, a l' LV, que també recull la mirada patriòtica del Cimera.
Salut i independència,
Cesc.

Dessmond ha dit...

Cesc,
Això del cotxe s'ha convertit en tema d'estat. Però de tot a cent. Una vergonya de país.
Vaig llegir l'article que recomanes. Molt bo.

Cesc. ha dit...

Ep!
Però vas llegir el d' ahir, o el d' avui?
Salut!
Cesc.

Dessmond ha dit...

Cesc,
El d'ahir i ara el d'avui!. Merci.

joliu ha dit...

Benach fa encara més el ridícul fent retirar els extres, (que segons diu en Victor Alexandre avui al Digital, en Montilla també disfruta).
Qui trobi que aquesta despesa és lletja encara trobarà més lleig que s'incrementi amb les feines d'extracció i recolocació dels acabats originals que caldrà fer de nou. A hores de concessionari AUDI.. ves sumant.


La única sortida digna era callar o pagar-ho de la seva butxaca

Dessmond ha dit...

Joliu,
Jo també crec el mateix: a veure quan trigarà a ser ventilada en forma d'escàndol la factura oficial per haver de retirar tot el que s'ha col·locat d'extres.
La sortida digna era gastar una mica més de coratge polític. A veure si el president del Parlament no pot tenir un marge de 9000 euros d'autonomia en la despesa!.
Lamentable els que han donat corda a l'assumpte i lamentable igualment la resposta institucional que se li ha donat. Quin amateurisme!

Joana ha dit...

Dess,
Jo també he quedat asturada quan he sentit per la ràdio que es desfeia de les extres del cotxe quan fa dos dies molts defensaven que eren del tot necessàries. No ho poso en dubte, ells sabran el que necessiten. El que ens desorienta és "l'ara sí, l'ara no"!
Molts records!

Anònim ha dit...

Qué es pot esperar d'un "govern" de tot a cent?.

El cas és que de ben segur que si ha fet marxa enrera i ha demanat perdò és perque se sent culpable de quelcom i la traït el subconscient.

A can ERC, no poden tenir la conciència tranquila de cap de les maneres...i així passa el que passa.

Benvolgut Dessmond, perqué només puc escriure com "Anònim"?...aixó, avants no passaba!!.

Josep-Empordà

Mart de Garriga ha dit...

Dessmond,
feia estona que no et visitava però sort que ho he fet a punt pel teu comentari del "tot a cent". La raó et vessa per tot arreu.
Salut