dijous, de maig 29, 2008

Pensar sobiranament

A Catalunya el més fàcil que pot donar-s’hi és això de perdre el tren. Literal i metafòricament. És un fenomen que s’ha accelerat en els darrers anys. Jo tinc la sensació que ara potser és més visible. Amb els governs de CiU, en Pujol feia de tap de bassa. Que en absolut era estanc. Sempre veies aquell fil del país que s’escolava a no se pas cap a quina claveguera. Però veies la intenció de voler ser, de plantar, amb visió d’estat.

La revolta hídrica fou un dels punts febles, que van atacar la línia de flotació d’aquell govern català. Allí es va escolar un bon raig d’aquesta mena de fils que van directes a les clavegueres de la nostra debilitat. Va anar agafant una gran volada tot un moviment en contra de qualsevol iniciativa per intentar resoldre un problema que és lluny de ser conjuntural.

Rere tota aquesta tempesta hi havia moltes de les mans que avui remenen les cireres de les conselleries i al govern de Catalunya. El problema, però, segueix intacte. A canvi ens han plantat un anunci o un eslògan.

Fa temps que intento desxifrar que coi vol dir això de la “nova cultura de l’aigua”. Jo, que vinc de pagès, ni recordo quan fou que vaig aprendre abans a donar valor a l’aigua que posar-li preu. El dia que falti l’aigua!, ho he arribat des de temps immemorial. Per això trobo tan summament ridículs aquests anuncis que concentren tanta pedagogia en el fet de tancar l’aixeta. Si això no t’ho ha ensenyat ta mare a una determinada edat, dubto molt ara de l’efectivitat d’aquest anunci. Des de quan l’ascendent de l’administració és major al de ta mare?.

És aquesta manera d’entendre el fet de governar que ens fa perdre tants trens. De pensar que la ciutadania som una colla de gent amb el síndrome de Peter Pan i que amb un anunci es resolen els problemes.

El tema de l’aigua queda com sempre. Penjat. Ha plogut quatre dies i tots aquells transvasaments que s’havien de fer a corre-cuita, ara ja no calen. Sembla que suportem un govern empeltat de Sioux. Hem enfilat la vista als núvols, les orenetes ja voleien a ran de mar, sense sincronia, ja tenim el senyal de pluja sostinguda. Problema resolt.

Ja fou ridícul l’espectacle dels vaixells amunt i avall. Una riota que va donar la volta al món en més d’un sentit. I ara això del coi de canonada. Ara la reclamo com un energumen al govern d’Espanya, ara li dic que se l’emporti o m’emprenyo. Qui pot prendre’s Catalunya seriosament amb aquest concepte tan rupestre de governar?. Tenim clara la consideració que volem per aquest país?. Sabem quina mesura d’estat li cal a un país per tal que pugui obrir les aixetes?. O és que és cosa de la política adulta i no parlem, doncs, del nostre cas?.

14 comentaris:

Anònim ha dit...

Benvolgut amfitrió,

Em sembla un error menysprear la "nova cultura de l'aigua". No et quedis amb el nom, quedat amb la cosa. L'aigua, no és un fluid tècnic i prou. L'aigua "és vida" en el sentit més ampli. Això no passa amb l'electricitat, el petroli o el gas natural. Les conques hidrogràfiques són sistemes naturals complexos i molt complets, molt sensibles a l'acció humana. Si vols exemples extrems, mira el mar d'Aral. Una aposta forta per millorar l'eficiència dels sistemes, gestionar la demanda i desalar, crec sincerament, que és molt més positiva, a llarg termini i per a tot el país, que no els transvassaments.

L'anònim dlpo

Dessmond ha dit...

Benvolgut Anònim,
En quina cosa vols que em quedi més? A més de l'anunci no he vist res més que un anar amunt i avall i fent i desfent.
No vull sentar càtedra d'un tema on l'únic que pretenc és escoltar als entesos.
El que em deixa parat és la història dels vaixells (no cal ser gaire expert per veure'n la fortuna) o ara faig una canonada ara no la faig. Això em sembla patètic.
Pel que fa a les desaladores: he sentit veus a favor, veus en contra.
El trasvassament del Roina, el mateix.
Jo no em decanto per cap solució. Ara, estem d'acord que hi ha un problema o no?.
El que m'escandalitza és amb quina frivolitat política s'ha tractat aquest tema. Ningú que aspira a ser país, amb majúscules, fa les coses amb un sentit de ridícul tan poc desenvolupat.

Anònim ha dit...

Suggerència:

http://www.unizar.es/premio_goldman/biog_acad.htm

N'hi ha d'altres. Desconec l'abús d'espai que pot fer un anònim en aquest forum que ofereixes.

Cordialment,

S&I

L'anònim dlpo

Dessmond ha dit...

Anònim,
Si es fa en la forma civilitzada que ho fas tu, fins que t'en cansis. No hi ha límit per part meva. Al contrari. Encantat de topar amb gent com tu. Salut!

Anònim ha dit...

Benvolgut amfitrió,

La component ambiental de qualsevol projecte cal tenir-la en compte, des del rigor, amb arguments sòlids i sense amagar interessos econòmics de minories. Al país tenim uns quants temes d'aquests sobre la taula: transvassaments, MAT, parcs eòlics, les nuclears, eixos viaris, eixos ferroviaris. Eixigeixen plantejaments globals. Per quin model de país s'aposta? El problema és que qualsevol projecte que -des de la "idea" al "tall de la cinta"- superior a 4 anys provoca alergia a la majoria de polítics.

Per cert, trobo inmadur oposar-se a tot per sistema i irresponsable no plantejar alternatives. Masses NYMBYs i BANANAs...

Cordialment, un cop més.

S&I

L'anònim dlpo

joliu ha dit...

El més divertit és que els vaixells seguirant venint per que ja els tenim pagats.

No són pas burros, van cobrar per avançat, no fos cas el maig '08 fos el més mullat de la dècada.

Dessmond ha dit...

Anònim dlpo,
Amb això estic d'acord amb tu. Aquests temes que apuntes són claus. I aquí hi fa molt el coratge polític i la responsabilitat per tal de no arribar a un punt zero com el que ara passa amb el de l'aigua. La responsabilitat també ha de venir de l'altre cantó. A vegades les reivindicacions són surrealistes i mereixedores de poc cas.

Joliu,
Si ets un armador i gat vell el mínim que pots fer és cobrar per endavant. Qualsevol es fia de la paraula donada amb una idea tant quixotesca.

Anònim ha dit...

El meu grau de descomfiança amb el tripartit em porta a pensar que al derrera de tota aquesta història s'hi amaga quelcom que se'ns escapa.

El primer de tot, és que la famosa canonada de 180 milions d'€, fa 8 anys la va propossar CiU amb el vist i plau del PP i el PSOE, es posá a exposició pùblica i acabá com va acabar per la demagògia d'IC-V i Esquerra a la que s'hi afegí el pscPSOE veient que podian treure rèdit electoral.

Quant ho proposá CiU, era amb tots els ets i uts, posant la obra a concurs pùblic i amb estudis d'impacte ambiental, expropiant el que calgués amb totes les garantíes pels afectats.

Ara no, ara es fá sota un decret d'urgència, expropiant a "la brava" i adjudicant les obres a dit... a AGBAR!!.

Quí és el principal accionista d'Agbar?....

Perdoneu, però aixó comença a fer la farum típica de tot el que fa el tripartit.

LES DESSALADORES.

Segons tinc entés, presenten tres problemes greus:

Consumeixen una cantidad enorme d'energía, de la qual també anem escassos... i amb el crú a 130 dolars i pujant, més escassos que anirem.

Produeixen quantitats ingents de salmorra de la qual después ens n'hem de despendre. És clar, la tornem a abocar al mar...però té el problema que es dipositen en el fons del mar on es llencen. Si, ja ho sé, com que no es veuen!...però provoca la desertització d'aquest fons marí.

Diuen que la vida ùtil d'una dessaladora és de 20 anys i después cal refer-la amb un cost similar al d'una nova construcció.

I jo em pregunto: No sería millor fer el transvasament del Roina?... Ah! presenta un problema, quasi la totalitat de l'obra es fá a França...i no se jo si els francesos estan gaire predispossats a pagar l'impost revolucionari. Aquesta és la questió.

I perdoneu si creieu que soc massa malpensat.

Trina Milan ha dit...

Amic Dessmond,
d'això se'n diu Política líquida ;-))
com dic en el meu bloc; estem d'acord, alguna cosa hi ha aquí al a
darrera que no quadra, perquè simplement estupidesa no puc creure que sigui...
salut i aigua

Anònim ha dit...

Benvolgut Dessmond i altri

Jo em sento identificat amb en Dessmond sobre aquest concepte fantasmal de la "nova cultura de l'aigua". El que sí he vist, com creixia, és la factura de l'aigua que gastem a casa, i no pas pel consum, no, ans per els taxes, les noves taxes per a la dessa, la nova taxa per a no se que. Segur (ho dic per dir-ho, més aviat no n'estic gens segur) que el rigor en la gestió de l'ACA mentre la dirigí na Marta Lacambra, ara (des de que la van convidar a marxar) ja és un altre rigor, més tripartit que rigor.

Si no ens han aclarit quin OVNI i quins animalets de la galàxia que està pel damunt de la catosfeta, van aparèixer i van plantar més estaques a Prats i Sampsor, que vegades ha cantat l'Estaca en Llach?

Es un altre misteri, com el de Lorda.

I sobre els 52 milions d'euros pagats per avançat, ho sento, crec que hi ha gat amagat, o mes aviat colònies de gats i gates maules.

A veure, que no tots sóm funcionaris i vivim en el món real.
Els vaixells que duen l'aigua del port de Tarragona (dels pous...), i els que la duen de la Roine marsellesa, suposo que seran d'empreses diferents. Diversificar el risc, s'en diu. I amb ofertes i empreses diferents, a totes se'ls hi paga per avançat? En tots els contractes del món mondial,es paga per avançat una part, s'en compromet una altra, s'arbitren garanties, i se signen clausules de penalitzacio bilaterals si no s'acaben de complir les intencions, per una o altra banda.

Pero no es paga el 100% per avançat, a companyies liberianes, o panamenyes, ...o..

Es ben fàcil deixar-ho clar.
Es publiquen els contractes i ja està.

Per cert, en base a quina norma és poden pagar o contractar 52 milions d'euros sense un procediment administratiu? Eren 12.000 euros, per a fer (o no fer, com a Sanitat, que paguen per avançat encara que no es facin) estudis i dictàmens sobre si plouria a casa meva, o al pis de la dreta, etc. Pero no 52 milions d'euros.

On està el procediment? On està la pàgina del DOG on surt aquest compromís i en base a què? On està la signatura de la Intervenció, previa, indispensable, per a qualsevol pagament?

En dolars, en euros, en francs suïssos?

Totes les especulacions s'acaben quan hi ha transparència. La Generalitat de la nova cultura de l'aigua penja a Gencat el contracte i ja està. S'ha acabat d'especular.

Fets. 52 milions d'euros. No es broma. 52 milions d'euros. 52 milions d'euros.

En Carretero i na Rut ens han donat, a tots, una lliço exemplar: publiquen els ingressos que van tenir l'any 2007. I qui no s'ho cregui que busqui. I els altres candidats? No tenen ingressos?

I, si els tenen, que es que sí, per que no els publiquen?

Aixi tindriem nova cultura de la transparència, de l'aigua, i dels ingressos. Mira que si van lligadets una mica??

52 milions d'euros a l'avançada.

Que burrus, o que massa "llestos" que són aquests tripartits?

Salutacions cordials,

Andreu

Papitu ha dit...

Ens tracten com canalla i l'assumpte dels vaixells n'és l'exemple paradigmàtic. Els trastos aquests duien l'aigua que consumien en un sol dia el 10% dels barcelonins. A pastar fang, això són anuncis cars però no pas solucions.

Josep (sl) ha dit...

Quanta estupidesa reunida en un govern, sembla Sopa de Gansó dels Germans Marx.

Aquest govern em fa passar vergonya l'únic consol és què no els he votat.

En un país mediterrani on la pluviometria és variable i la sequera cíclica. Plou després de la sequera i una infraestructura de Caràcter estructural no la volem. I el govern on els mateixos que no volen la infraestructura. I el President no sap imposar les seves tesis.
I una solució folklòrica i tercermundista, un pedaç la volen mantenir perquè han pagat per endavant.

Mikel ha dit...

particularment començo a estar cansat de que em diguin el que he de fer , com ho he de fer i quan ho haig de fer... per sort no tinc piscina privada , pero si la tingues estaria força emprenyat.
No nomes paguem els nostres impostos si no que tambe en paguem els rebuts corresponents per lo que el gobern el que ha de fer es proporcionar-nos aigua , llum i gas el que facin per proporcionar-mo es el seu problema que per aixo cobren i ens gobernen.

Dessmond ha dit...

Josep-Empordà,
A mi també em deixa descol·locat tanta incompetència. Els meus "tentacles" no arriben a tant com per poder donar-me una explicació "racional" del perquè de tot plegat.
El tema de les desaladores és també discutible. No són en absolut una solució neta ni barata, precisament.

Trina,
He llegit el teu post. Molt d'acord amb el que dius. Molt d'acord. Salut!

Andreu,
52 milions han volat d'aquesta forma tan alegre?. Em costa de creure.
Espero que al Parlament algú hi demani explicacions.

Papitu,
Però si tot el món es va fotre a riure quan va aparèixer la notícia. Van posar un dispositiu d'ajut humanitari per gestionar el dia a dia. Són anuncis de tercer món al primer món. Lo nunca visto.

Josep (Sl),
A veure on arribarà tot plegat. Ara sembla que ja no passa res de res. Els telenotícies del règim ja dieun que ha obrat el miracle. Que l'aigua ja vessa de tanta que n'hi ha. Quina comedia. Dels germans Marx o d'en Woody Allen.

Mikel,
El més fomut de tot és que sembla haver una certa impunitat. Pots fer el que vulguis mentre siguis administrador. Ara, si ets l'administrat ull viu. Et pot caure el pes de la llei al damunt, si no vigiles. Deixant de banda que la vida "real" no et permet fer ni desfer amb aquest alegria.