dilluns, d’octubre 01, 2007

No vol dir no

Un Alderdi Eguna és un espectacle digne de ser viscut. Com a mínim un cop a la vida. És un espectacle i una lliçó de cultura política. L’Alderdi Eguna és el dia del Partit Nacionalista Basc. Allí s’hi congreguen peneuvistes de per arreu i també hi treuen el nas líders de formacions polítiques d’altres països. L’Alderdi Eguna és una mena d’exercici on es posa de manifest la salut del PNB.

Milers de persones afins al partit pul·lulen per una campa, que queda a vessar en tal dia. És un formigueig constant d’anar i venir de moltíssima gent. El sol, la terra, la gent irradia un devessall d’energia positiva que tomba d’esquena. Quan arriba el moment dels parlaments tot aquell frenesí s’aletarga. Aquella gentada clava la mirada en direcció al faristol de l’orador i el ritme que batega damunt aquella extensió de terreny el marquen els parlaments. Passes d’un bullici improvisat a un retombar amb director d’orquestra.

I mentre l’adrenalina puja, els ànims s’encenen i el cor batega amb una pulsió més sincopada, en alguna altra banda s’esdevé el mateix, però en sentit contrari. La cosa és més enclaustrada, sota el cobert d’un auditori entre fosc i tenebrós, però l’objectiu és desactivar per complert tota aquella energia que s’acumula a Euskadi.

El president del govern espanyol ja ha llençat el seu missatge, amb més dosis del seu "talante": si al lehendakari ja el vaig desactivar un cop, hi puc tornar. En ZP ha advertit deseguida, que amb la mateixa tranquil·litat i serenor que el caracteritza, deixarà en no res les aspiracions del lehendakari o basques.

Jo no vull entrar en una dinàmica estèril. No poso a jutjar el dret que tenen els pobles a decidir el que els sembli decidir. Amb això ja quedem entesos. El que de debò m’interessa saber és com passem de la puta teoria al cas pràctic i que doni fruits en forma d’èxit.

Jo només crec en una mena de fogots, que fins i tot vindrien molt de gust apaivagar a la mateixa campa. Però rodolar com un adolescent en mig de tal sarau em talla absolutament el rotllo. Com m’el talla el sòmines estelat que li cau la bava amb el discurs del lehendakari i que la tarda abans talla, també, sobtadament una conversa amb l’Arzalluz per advertir-li que la gent de Convergència i Unió són una colla de traïdors, de regionalistes i que els hauria d’expulsar d’Euskadi.

No es poden llençar a l’aire determinades calrades. Ni pel 2014, si darrere no ho apuntala l’èxit. A la campa d’Altube, temps enrere, vaig haver-me d’aguantar en català autèntiques barbaritats. Fins el punt de sentir vergonya aliena i veure que tota aquella teoria era per justificar un estat de coses que ens porten Ferraz a la presidència de Catalunya.

Em fan por les paraules del lehendakari. Ho deia en el post anterior. Aquí tenim un cert enamorament estúpid de la política basca, que difícilment és comparable a la nostra. I la majoria dels que pateixen calors sobtades són d’una conseqüència més que discutible. Ferraz ja ha dit que NO. I a Euskadi i a la plaça Sant Jaume, NO significa NO. Fins que no es demostri el contrari.

14 comentaris:

Vier ha dit...

És ben cert això que dius de l'enamorament de la política basca (i no em refereixo a Rosa Díez, precisament), suposo que és perquè sembla que sempre tenen els collons prou grossos com per fer el que volen, però si a Madrid diuen NO...

Dessmond ha dit...

Vier,
hahaha, no ho deia pensant en la perla de la Rosa Díez, no.
El discurs i la proposta del lehendakari està fet en clau estrictament basca, més que universal. Jo desitjo que ho logri, però ignorar la força d'Espanya és totalment temerari. I aquí sembla això no compti.

joliu ha dit...

Cada vegada em refermo més en la convicció que la sobirania és feina del poble.
Zapatero pot dir NO a Ibarretxe, i a sobre tindrà raó amb la llei a la mà, per alguna cosa les lleis les fan els espanyols.
És el poble, amb plataformes, firmes, actituds o com sigui, que ha de demostrar que ens volem separar d'Espanya.
De totes maneres la cosa té mal desllorigador, si m'escoltés l'Ibarretxe em donaria tota la raó, 'per això vull donar la veu als bascos i les basques' (com diu ell)

Anònim ha dit...

Molt interessant el teu blog. Mireu-vos aquest. http://www.ulldepoll.wordpress.com

Música, política, literatura, futbol.


Salut!

Dessmond ha dit...

Joliu,
Probablement una iniciativa com la del lehendakari, sino va acompanyada d'agitació social, ha vegut oli. Zapatero pot fer el que li dongui la gana, com ha vingut fent ell i els que l'han precedit fins als confins de la història espanyola. No ho oblidem això.
Plantejar proves de força amb desigualtat descomunal de condicions és una autèntica temeritat.

Anònim,
Gràcies per la teva recomanació. Hi donaré un cop d'ull. Salut!.

Hanna B ha dit...

els hi vas dur cava?

Lapa ha dit...

TOP PORTUGUESE UNIVERSAL WRITER: CRISTOVAO DE AGUIAR.

He has, also, translated into Portuguese the Wealth of Nations by Adam Smith.

He has been awarded several prizes.

Don't forget the name of this great author, you'll be hearing of him soon.

Thank you for spending time in Universal Culture.

Thanks for visiting.

Papitu ha dit...

Spam lusità en anglès, aquesta si que és bona.

Amb això del NO hi hem de contar. Diran que No sempre, ens diran que anirem a l'infern, ens diran que és pecat, ens diran que ens farà mal, i ni cas cal seguir endavant amb el pas ferm i la tranquil·litat de saber tenim (o tenen en aquest cas) el dret de decidir. La qüestió és fins on arribarà a pujar la tensió política i social i si aquesta serà sostenible.

reflexions en català ha dit...

No vol dir no fins que el papa perd autoritat moral.

Anònim ha dit...

Apreciat Dessmond,

Certament, l'Alderdi Eguna és una diada gran, un espectacle impressionant i emocionant.Una demostració de força democràtica, transversal, familiar, d'arreu, de nacionalisme lleial, de la presència majoritària d'EAJ/PNB entre la societat i les famílies basques.

Per cert, no trobo raons per no haver començat a fer, algun diumenge de primavera o de tardor, una trobada nacionalista convergent ssemblant, intentant arribar a ser similar.

Serà la discreció exagerada, o la por a que no surti prou bé. Però si no ho fan 5 anys seguits mai podrà arrelar.

Sempre ens queda allò de Gavà, dels socialistes, de la Rosa.

El que no entenc és això que dius que et dona por aquest segon plà Ibarretxe amb data anunciada. No sé si arribarà o no. No estaria malament, per cert, que arribés.

Però estic segur que els dirigents del PNB, com els d'ací, són ben conscients de la força de l'estat espanyol, dels partits espanyols, i del tejemaneje espanyol.

Però també són conscients, crec, (i amb l'economia pública ben blindada amb els concerts, és molt més fàcil, es cert,) que amb aquests intents de salts endevant, de confrontació amb l'estat, estan aconseguint poc a poc, però sense pases enrera, més adhesions polítiques permaments de gent d'Euskadi. Una part de l'electorat d'HB, no molt espectacular però prou sensible, està entrant en la gran família del PNB, directament o a través d'Aralar, o, a Nabarra, via Nafarroa Bai.

I han aconseguit no quedar-se sols. Ja no em refereixo a EA, que sempre ha de seguir l'estel del PNB, encara que no ho volgues fer, ans a la Iniciativa Basca, que formant part del govern nacionalista, ha assumit i està assumint plantejaments programàtics importants del PNB.

Aci tenim a ICV molt més despenjada, després de desapàreixer els autèntics ex-Psuc de la direcció. Allà donen suport al referèndum.

Són països diferents, i tant!. I no canviaria res. Però no els considero gens irresponsables, ni aventurers. D'alguna manera han de mantenir la tensió amb Madrid i cohesionar els seus votants i militants, intentant sempre noves fites, d'avenç sobiranista.

Ja sé que és pràcticament impossible, per l'art i experiència dels espanyols en dividir, en regalar quelcom a uns, per a que no facin costat als altres.

Però si els tres nacionalismes perifèrics (català, gallec i basc), realment, en temes importants relatius al govern central, i a les lleis importants a debatre, es mantinguessin cooperants i units, compte, compte, ja veuriem si no aconseguirien més èxits polítics.

A l'hora de la veritat, els tres fronts nacionalistes es dispersen, seguint els ham's centrals, però m'agradaria veure què passaria si el galeuscat (+erc+nafarroa bai +ea, si volen)plantegés propostes concretes (cooficialitat reconeguda de facto de les llengues diferents del castellà a les institucions de l'estat, ...), topalls màxims a la inversió a Madrid en temes com museus, música, trasnports, infrastructures, etc.

Mai, a la història, mai, ha funcionat. Però un bloc nacionalista plural no casstellà, al Congrès i al Senat, podria fer molt, per a les nacions sense estat.

I si fan el govern de concentració espanyolista, que el facin realment. De facto ja funciona fa molts anys, des de després de la sentència e la LOAPA.

A la fi, el més important és aconseguir més , molta més força electoral i política a Catalunya (els nacionalistes catalans), a Euskadi (els bascos) o a Galiza.

Cordialment,

Jordi

Unknown ha dit...

Buf, amb el Jordi! No sé si l'Ibarretxe calcula bé la nova patacada que tindrà. Jo als polítics fa temps que no els entenc, ni tinc "ull clínic" (potser cínic, sí). El fet és que estirades de corda -que potser es trenca- sobiranistes com aquesta només les fan els bascos. Que a més, tenen concert. Nosaltres, les seguim veient passar.

Dessmond ha dit...

Hanna B,
No, a la campa, no. Però a les teques que van seguir a l'Alderdi Eguna, si. Només faltaria!

Lapa,
De nothing.

Papitu,
Potser allí hi ha les condicions per fer el que fan. Ara, el temible és que aquestes coses enlluernen massa per aquí, quan la situació no es pot ni comparar.

reflexions en català,
Això mateix!

Jordi,
Em fa por:
1) Hi ha un precedent galdós amb la iniciativa -molt respectable- de n'Ibarretxe.
2) Per la lectura tan naïf que fem de la política basca i sobre tot de les pujades de to amb un fonament per demostrar. Fer el mil homens per quedar-te com un mil homens és un model a no seguir.

Per acabar-ho d'adobar, tu ja ho dius tot: en temes comuns mai hem anat del bracet. N'hem de ser molt conscient d'aquest campi qui pugui. Existeix i no hem de deixar-nos dur per determinades fogonades.

el veí de dalt,
Jo no estic tan segur de la clau amb la qual s'embarca n'Ibarretxe en aquesta història. I més veient que va agafar per sorpresa a la mateixa gent de l'aparell del PNB.
A part del tema del concert, que pot donar carta blanca per coses com aquesta i d'altres, la societat basca pot no ser refractària a aquesta mena de missatges.
Si en Pujol, per exemple, hagués dit certes coses que deia n'Arzalluz en un Alderdi Eguna, t'asseguro que no hagués estat 23 anys fent de president. Només amb això ja veus que Catalunya i Euskadi són radicalment diferents.

joliu ha dit...

Estic en sitonia amb una cosa diu l'Enric Vila:
D'aquí aquesta mania meva que la independència només és qüestió de temps i de fer les coses bé. En un terreny fèrtil, tu hi plantes una llavor i al cap d'uns anys hi tens un bosc, és llei natural: n'hi ha prou d'evitar incendis.
La feina dels polítics és plantar llavors. Pujol va sembrar força,la llàstima és que ERC està farcida de piròmans.

Dessmond ha dit...

Joliu,
És prou gràfic el que dius. Hi estic totalment d'acord.