dijous, d’octubre 25, 2007

De pel·lícula

Avui és un dia que comença galdós. A les 8 en punt he de ser a la Zona Franca per tal de deixar-hi el cotxe. No puc estirar més la revisió que fa gairebé 1000 km. que ja s’hauria d’haver fet. L’altre cop em van dir, amb 1300 km. d’excés, que “no pasa nada”. O sia, que ara vaig molt bé. En aquesta línia de fer bé les coses, em llevo a quarts de sis. Ja se sap com està el tràfic a determinades hores. Però mai n’arribes a saber el suficient perquè entro al concessionari a les 9.30h. . Com ja sembla un costum en ells em diuen, altre cop: “no pasa nada”.

El periple m’ha servit per fer dialing, per contemplar caos, per escoltar música, per gaudir de la simfonia de colors que provoquen la incandescència dels fanals i els llums dels frens dels milers d’automòbils atrapats. Si trobes el CD adequat i puges el volum, sembla que estiguis participant en qualsevol pel·lícula de Wim Wenders o de’n Coppola. O ets una mica com aquell personatge de n’Allen, que entra a i surt de la pantalla. Formes part d’un guió raríssim.

Aquesta foscor ja més hivernal que una altra cosa, de bon matí, acaba colant-se dins l’ànima. La decoloració amb la qual ens llevem, ho trastoca tot, fins el punt que arriba a semblar producte de laboratori.

Haver de guaitar hores i hores les cues de cotxes, llumets i les seves intermitències, kilòmetres i kilòmetres de murs de formigó, ponts que travessen per damunt, amb més cotxes i llurs lluminàries, camions, busos, excavadores, gent que camina amb més celeritat que els mateixos automòbils, sembla tot plegat propi d’un exercici filmogràfic. Gent que s’impacienta o es torna idiota, dins el seu cotxe, o simplement embogeix fins el punt de decidir circular per les voreres.

I quant més transcorre el temps en aquestes lúgubres cadències, semblant estat d’ànim es trasllada a les ràdios. El mateix ximple, el mateix boig, el mateix idiota o impacient en comptes de canviar les marxes té el seu micròfon, provist d’un pilot vermell, verd, o groc. A tocar algun equalitzador replet de leds que compulsivament pugen i baixen i que amb tanta harmonia arriba a afectar certs graus de cordura.

Després d’infusionar-ho tot, algun efecte ha de tenir. A més de la bogeria, ximpleria, idiotesa ha de provocar algun altre estímul més que el del concessionari: no passa nada. A mi em sembla que sí. Que n’està passant una i de grossa. De pel·lícula, vaja.

16 comentaris:

Mikel ha dit...

servidor es passa una mitjana de 4-5 hores diaries al cotxe la majoria d´ellas fent cua i aixo que el 80% dels dies intento no sortir del despatx abans de les 10am i no tronar-hi mes tard de les 18:00 pero de totes formes hi ha dies que es simplement insoportable.

Dessmond ha dit...

mikel,
Hòstia, que dur. El cert és que les hores puntes cada cop són més distribuïdes. És a dir, hi ha moltes més hores puntes, a mesura que passa el temps. Comencem a anar cap el col·lapse. També ho dic per experiència pròpia, tot i que no gasto tant de temps dins el cotxe atrapat. Sobre tot com avui.

Joana ha dit...

Jo vaig a la feina a peu... Puc parar-me tranquil.lament a fer el tallat, fullejar el diari i si m'aixeco mitja hora abans vaig a nedar... Això no té preu!

Mikel ha dit...

Els treballadors de la meva empresa fa uns 15 anys començaban a les 8:00 a.m.
Llavors per el tema cues van començar a les 7:30....
Fa uns 10 anys , al poc d´aterrar jo a l´empresa vaig fer un estudi del que perdiem cada mati a les carreteras i vaig decidir començar a les 7a.m.
Ara mateix em fa por tornar a fer un estudi perque em nego a començar a les 6:30 a.m.!!!

Dessmond ha dit...

Joana,
Això que dius és ciencia ficció, en el cas de Barcelona. Un luxe.
Jo vaig reubicar el despatx, al cantó dels meus pares. Cada dia segueixo menjant els dinars de la mare i fent deu minuts de becaina. És l'altre luxe. No tinc resolt aquest altre.

Mikel,
Imagina't aquest problema de la teva empresa que és extensiu a mitja Catalunya. Barcelona i l'àrea metropolitana concentra -aprox.- el 50 per cent de la població. Que mig país faci llufa de bon matir això ens ha de passar factura un dia o altre. Segur.
Jo entro per Santa Coloma, el nus de la Trinitat. He anat canviant l'hora perquè el grau de col·lapse ha anat en augment en diferents hores. A quarts de sis ja hi ha cacau per aquesta banda.

Anònim ha dit...

Els que encara no heu tingut l'oportunitat de llegir l'article d'en Xavier Roig d'avui a l'Avui, francament, no es pot parlar més clar i fort. Culpable Madriz? Segur que té la seva quota de responsabilitats, però a casa nostra...

Mikel ha dit...

sens dubte la productivitat del pais , ja de per si patetica! esta baixant en picat.

Dessmond ha dit...

Aucanda,
li donaré un cop d'ull. Avi tinc un dia espés i no he pogut ni redactar un post nou.
Ara, certament que molta culpa del que ens passa no cal anar-la a cercar fora del país.

Mikel,
Això aviat es visualitzarà. Potser sóc pesat, però insiteixo a dir que l'endemà de les eleccions generals, sortiran de sota la catifa mil i unes patates calentes. La baixa productivitat és un problema que de moment només se li ha donat resposta xiulant.

Mikel ha dit...

Depen de qui guanyi les eleccions...no obstant tant que hi hagi un canvi de color s´acostuma a deixar sota la catifa el que fa pudor i a tirar endavant.

Anònim ha dit...

Els de comarques ja no tenim ganes de baixar a Barcelona. El dia que decidim anar-hi quasi és per agafar la motxilla, la cantimplora, les bambes i molts CD,.. És una gran excursió, com qui va a la jungla salvatge, però en aquest cas de trànsit. Ja en diem anar a fer una barcelonada. Saps quina hora marxes però mai saps quan tornes, i total per anar a fer una simple gestió.

Des de les comarques us enviem força a tots els que viviu cada dia això. Jo de la manera que m'exalto al volant ja hauria comès algun assessinat múltiple (és broma, suposo??? ;P)
Salutacions

Dessmond ha dit...

Mikel,
Bé, jo només dic que l'endemà de les eleccions, guanyi qui guanyi, el panorama ens el pintaran cru. Tan si guanyin aquests o si hofan uns altres.

nitsdexopsuey,
Sí, realment Barcelona no té tan de glamur com sembla. Sobretot quan hi comences a tenir la vida muntada. Fora de Barcelona reconec que s'hi viu de fàbula. El luxe de debó és poder viure fora i lluny de Barcelona. I ho dic jo, que sóc fill de Gràcia, barri amb un glamur que llueix a estones.

Ah, els de comarques som tots els catalans. Tots pertanyem a una comarca o altra. L'únic que ens diferencia, potser, és el nivell de glamur...

ddriver ha dit...

m ho expliques o m ho dius?

Dessmond ha dit...

ddriver,
les dues coses. Des que ha estat de vacances, la cosa ha anat empitjorant.
Com ha anat?

Anònim ha dit...

Abans he deixat un comentari i no ha sortit. I fa uns quants dies em va tornar a passar. Vejam ara...

Dessmond ha dit...

reflexions en català(marc),
desconec perquè passa això.
Et recomano que els comentaris els facis al bloc de notes i els copiis aquí. Jo sempre ho faig així.
Si no pots publicar-lo, envia-m'ho per correu-e i jo miraré de penjar-lo.
Ho sento. He de dir que em va estranyar que no hagis fet cap comentari.
Bona sort!

ddriver ha dit...

ja ho he comprobat aqets dies,pero es llogic si faltan lineas de tren la gent amb el tot terreny a la city,estem apanyats