dijous, de gener 18, 2007

L’escorpí i la granota

Em va sorprendre molt -passat l’1-N- que hi hagués qui s’emprenyava després d’haver votat Esquerra, perquè van fer en Montilla president. Em va sorprendre perquè la cosa estava cantada. I no ho dic pas perquè a pilota passada les coses són fàcil d’encertar-les, no. Ho dic perquè ja havíem tingut el precedent. El primer cop podia aparèixer inversemblant, aquesta possibilitat. Però un segon cop era més que previsible, cas que la matemàtica parlamentària ho permetés. Els emprenyats s’estiren avui del monyo i no saben veure que coi està passant.

Així com l’altra vegada la formació de govern va duur una llarga negociació, aquest cop la cosa va anar en un timing rècord. Aquesta docilitat exhibida, segueix un cop el govern fa dies que corre.

Molts no s’expliquen el cas d’aquesta fulgurant reconversió que ha afectat a la patum erky, que va d’una bel·ligerància insegotable a l’estat de sedació vergonyant. Però m’ho han il·lustrat amb la faula de l’escorpí i la granota, per entendre la reconversió. L’escorpí demana a la granota que el deixi pujar al damunt, per poder creuar el riu i aquesta s’hi mostra reticent, per por de rebre una picada mortal. Un cop hi accedeix i són en plena travessia, a l’escorpí li pot més el rampell de bestia irracional que porta a dins i li clava una estocada. En l’acció tots dos hi surten molt mal parats. El missatge de la faula és que no podem lluitar contra la pròpia naturalesa. Com l’escorpí, ERC, al final no podrà reprimir els seus instints i clavarà la picotada dins el govern.

Quan despertaran aquests instints?. Un cop aclarida la situació en la política espanyola. ERC no dona un duro per en ZP, que el veuen perdedor a les generals. No volen donar cap motiu, cap, a ningú que els vulgui presentar com causants del desastre.

Saben que amb un PP governant a Madrid, tenen la feina assegurada unes quantes legislatures a la vista. De fet és el mateix guió que van fer servir el primer cop: amb un PP a Madrid, plantejarem impossibles i la ballarem com voldrem. Saben que contra el PP hi tenen la jubilació garantida i, a més, les expectatives de créixer electoralment.

El tema és, si com aleshores, el guió s’estronca. La credibilitat d’ERC s’està posant cada dia en dubte i minva de forma gairebé tangible. En molts sentits. En aquest segon govern el tamany d’ERC tendeix a fer-se micro.

Preveure una remuntada mercès al PP diria jo que és una aposta semblant a la que va fer Mas en aquestes darreres eleccions, que s’ho va jugar tot exclusivament a una carta. Va prémer l’accelerador en una cursa sense retorn possible i l’escena final semblava calcada a la de Thelma i Louise.

L’aposta d’ERC és molt forta. Tant de bo se la fotin. Però no per ells, sinó perquè significarà que el PP se l’haurà fotut abans. Sembla cosa d’un passat remot, però l’escenari resultant d’un PP governant a Madrid i un tripartit aquí, és letal pel país. Catalunya desapareix per complert sota la pugna ideològica entre la dreta i l’esquerra. La Catalunya nacional queda sepultada en una confrontació absolutament estèril. I, per adobar-ho, és la forma més efectiva d’arnar-la encarrilant de forma modèlica al calaix de les autonomies domesticades.

16 comentaris:

bacus ha dit...

En una situació així CiU te totes les de perdre.

Però en un Hipòtesi poc probable imaginat que abans que acabi l'any CiU fotés neteja a casa i es declares sobiranista no per demà, però com a objectiu i per procediments tranquils com a partit conservador que és.

Llavors la maquina de fer independentistes que es el PP ja no només engreixaria a ERC sino que tb a CiU.
I una lluita entre ells per qui ho és més portaria a extremar encara més a ERC.

I el millor de tot és que ERC+CIU si que "podrien" sumar majoria al parlament i ERC hauria de aplicar allò que diu.

Pq mentre ERC sigui minoria pot prometre moltes coses pq no te el poder per complir-les en canvi si el te o ho fa o se li veu el llautó.

El mateix que li passa a en Saura, quan no toka poder, pro-causes perdudes/utòpiques ara com a conseller d'interior a repartir bastonades contra els seus votants, resultat pèrdua de vots per demagog verificat.

El risc és que PSC-PP sumin majoria i formin govern encara que amb el PP a madrid el PSC difícil que s'ajunti amb el PP però si deixem passar els anys algun dia arribarà.
Al país basc el dia que això passi (PP-PSE) pot fotre un pet com una gla.

Anònim ha dit...

Com a "escorpí", per signe zodiacal i alhora futur ex-votant (i no dic d' ERC si no de tot!) darrerament veig els polítics i només se m'acut l'matge de la sortida dels mitics 1.500 metres d'atletisme, tots fotent-se-la entre ell, apretant els colzes i ja està. ¨
Em penso que en el proper any res de bo en sortirà de la política perquè tot queda sota la manta de les eleccions de 2008!
La veritat és que la sensació general és que tots busquen la jubilació en la poltrona, i per als votants d'esquerra veure en Carod llegint, en comptes de fer ús de la seva retòrica és un tema que ens hauria de preocupar profundament, com també assegurar-nos que al Puigcercós no l'hagin segrestat aquells d' olot, perquè fa molt temps que no surt enlloc!

Dessmond ha dit...

Bacus,
CiU és molt més transversal. Vol ser la casa comuna del màxim de sensibilitats. Dubto que només es dediqui a conrear el sobiranisme. No perquè no hi cregui, sino perquè és insuficient per a governar a Catalunya.

Clint,
La teva opció és respectable. Però abans de pendre aquesta decisió, jo t'aconsello que vagis als mítings a informar-te. Que rebis els missatges de primera mà.
La deserció -que sobre tot provocan els media- tampoc és una solució. Al contrari: dona impunitat als grisos i als mediocres per triomfar.

Mikel ha dit...

insisteixo hi ha alguna cosa que s´ens escapa , el canvi radiKal de corportament d´ERC amb el montilla a diferencia de amb en Paskis te que tenir alguna explicació (conyes d´abducció apart) que encara no sabem.

garmir ha dit...

Hola:
Dessmond , un dia hauries de fer un post explicant una mica la ideologia de CDC doncs he anat a la web i m´ha semblat molt ambigu.
La construcció nacional, si d´acord peró la resta no ho entenc.

Dessmond tranquil, a Catalunya no hi haurà mai govern PPC-PSC , es mès abans de acabar aquest anys podeu haver tornat a la Plaça de Sant Jaume, eppp i no nomès perqué el Trias sigui batlle amb l´ajuda de altres , si no perqué un cop passades les municipals i el PSC revalidat el seu poder a els ajuntaments que els el que els li interesa, cediran a les presions de la Moncloa, de Duran i dels lobbys empresarials que son els que manen (el que votem poc importa) i aquests lobbies suspiren per la Socio-Convergència , el govern que volia Artur Mas i si ara no accepta a Montilla de President doncs els lobbys ja s´encarregaran de fer-lo fora , com aquests dies determinat diari, portaveu del Lobby, ja li ha donat un petit toc d´atenció perquè aprengui qui mana i ERC a fer le seves coses de sempre , el boy-scout de la politica catalana , el seu habitat natural.

Anònim ha dit...

Dessmond, el de deixar de votar, és una manera de parlar, no ho faria mai això! però hi ha vegades que dius, collons que s'ho facin solets!
Jo estic d'acord amb el Mikel, i al mateix temps amb tu, qualsevol dia d'aquests d'ERC ha de sortir una mica de mala llet d'algun raconet (on és en carretero quan se'l necessita!)

Anònim ha dit...

També s'ha de veure com incidiran aquestes opcions independentistes noves en l'electorat d'ERC. L'actitud d'ERC és la del nou ric que no sap païr la seva nova situació.

Anònim ha dit...

Si ERC no va voler pactar amb CiU, per alguna cosa serà. No són tan criatures com per no pactar per una rabieta. Si no hi van pactar deu ser perquè no creuen que CiU sigui la millor opció per Catalunya ara per ara. No entenc per què encara se'n parla tant a hores d'ara.

I sí, és evidentment que cada partit té els seus interessos. Però jo parlo sobre aquesta premissa.

Salut Dessmond.

Anònim ha dit...

La pugna dreta / esquerra, totalment infecunda, ens enfonsa i ens enterra.
Vist amb una miqueta de perspectiva, Mas es va errar lliurant-se a ZP en el tema estatutari i signant davant el notari que no s'associaria amb el PP (cosa que, en el seu moment, em va omplir de satisfacció).
Cal comptar amb l'ambició desfermada del contrari i el ressentiment d'erc a l'hora de preveure què passarà.
És el que hi ha.

Dessmond ha dit...

Mikel,
Temps al temps. Jo també trobo incomprensible tanta docilitat sobtaa.

Garmir,
La ideologia de CDC és difusa, ambigua. Vol abastar el màxim de gent possible per representar i això obliga a ser ambigu. És la seva virtud i el seu punt feble a l'hora.
Estic segur que el PPC i PSC no governaran mai a Catalunya. Encara hi ha gent seria al PPC.

Clint,
Ah, no havia captat la forma de dir-ho. Cert que molts cops venen ganes d'engegar-ho tot a dida. Però és la pitjor de les opcions.
Jo en Carretero no el crec massa interessat en muntar saraos. De moment penso que tot el que es diu d'ell és fruit de les ganes de crear merder a ERC per part de deteminats mitjans.

Pedagog,
Sí, la lectura independentista d'aquesta manera de fer d'ERC jo crec que els ha de passar factura. Per força.


Alprazolam,
Evidentment que han de fer el que creguin més convenient. Només faltaria. Ara, que no surtin en que ho fan per Catalunya. És una mica massa còmic.
Si vols ser independentista sigues coherent. Sobre tot si ja no pul·lules a l'oposició.
Fes el que vulguis, però no critiquis les opcions possibilistes.

Dessmond ha dit...

Dona corrent,
Estic molt d'acord amb el que comentes. El tripartitV.1. va desencantar molts nacionalistes i la foto ZP-Mas els va rematar. Tanta abstenció en el referendum com a les eleccions al Parlament així ho diuen. Estem en un moment delicadissim. Som més febles que mai, amb aquesta desunió.

Anònim ha dit...

Doncs espero que ERC faci un cop d'efecte perque de moment s'estant cobrint de gloria.
Si els van fer fora a l'anterior legislatura crec que si el PSC volia repetir el tripartit li haurien d'haver exigit molt mes (al PSC), pero sembla que es al reves. Tots els d'ERC semblen uns infiltrats al servei del PSOE.

Anònim ha dit...

sir william, un cop d'efecte, nooooooooooooooooo, per favor: és l'únic que fan de tant en tant, cops d'efecte. Haurien de fer un pesament, posar seny, en definitiva, ser com no són...Els cops d'efecte són pura interpretació de numerets que només et poden satisfer si estàs hormonós (a l'adolescència, per exemple...)
La militància no col·locada ni lligada a càrrecs i els votants d'erc són l'única esperança de fer un gir radical i posar-se a fer política de la bona...nacionalista catalanista i assenyada, amb incidència sobre la realitat complexa que tenim...

Anònim ha dit...

com a innocent votant d'ERC a les últimes eleccions, crec que malauradament ERC d'escorpí ja en te poc, com a molt, mosca collonera. I tothom sap que fan les granotes amb les mosques.

Salut!

Ramon Bassas ha dit...

I no creus que seria bo que, perquè Catalunya sigui un país normal, comenci a actuar com si ja ho fos (bé, jo ja crec que ho és, però ara ho dic en clau nacionalista)? És a dir, que hi hagi dretes i esquerres (bé caldrà fer política, no, amb les competències que tenim?), alternança, etc... i que tots, no tan sols els nacionalistes, ens posem al capdavant del model d'excel·lència que volem per Catalunya?

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.