dijous, de gener 11, 2007

Institucionalitzar la Brunete

Una de les marques de la casa que va exhibir l’anterior tripartit va ser la de espanyolitzar la política catalana. El desafortunat episodi de’n Carod, marxant cap a Perpinyà tingué el mateix efecte devastador que el d’una presa quan col·lapsa. S’emporta sense miraments tot el que troba pel seu pas.

Sobretot des d’aquell episodi, la política catalana va entrar en fase d’eclipse. Les brunetes mediàtiques van posar-nos sobre la taula el tema basc fins a uns extrems que, en realitat, a nosaltres ens importen un parell de cogombres. La política basca ens la vam haver de menjar com si fos la nostra. Sort que després va engegar una altra cosa, encara més estúpida: el numeret de l’Estatut. A base de matar-nos d’avorriment, l’inacabable procés va poder protagonitzar agònicament la centralitat política.

Encetem el nou curs polític, amb un estatutet per estrenar. Però la treva etarra es trenca. Sorprenentment, en Montilla i en Saura apareixen fent una declaració institucional. Més a prop d’un sketch de Polònia que de cap altra cosa. Però el cert és que tornem a eclipsar aquesta cosa que cada vegada apareix més encongida i que hauria de ser la nostra política.

Trobo desmesurat el protagonisme que li donem al terrorisme a casa nostra. No ho entenc a menys que el tripartit decideixi posar en segon terme el que hauria de ser la política catalana.

En Montilla s’en va a Madrid a parlar de l’Estatut i les brunetes només informen de’n Rubalcaba. I la notícia és rebla amb un recolzament del mateix Montilla a la política del govern espanyol, que passava per allí suposadament per altres motius.

S’ha acabat el debat identitari. Ja ens van avisar. Però del que no era conscient és del grau de submissió al qual estem avesats a entrar, sense cap mena de pudor. No era conscient, tampoc, de que la gent d’esquerra podia sentir-se tan summament còmode davant un panorama tan poc engrescador i tan poc ambiciós, nacionalment parlant.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

bon posrt, compatreixo el que dius i especialment la trista reflexió final.

Però tot això no és nou,el tripi ja ja anys que funciona a Barcelona - Ban.na- i ja veiem els resultats....

Marc Arza ha dit...

Cap polític català no hauria de gastar més de cinc segons amb la qüestió basca. N'hi ha prou amb dir: "recolzem al 100% la postura del govern basc".

I ja va bé, que prou feina tenim!

Fins aviat,

Marc
www.catalunyafastforward.blogspot.com

Anònim ha dit...

A diferència dels bascos els catalans, ens agradi o no, mediàticament vivim a expenses del que pixa Madrid. Els bloggers no som una excepció.

La conya va ser TV3 posant l'altre dia la trobada Rajoy-ZP per davant de la del nostre President amb ZP.

Tant lluny que estem nacionalment parlant dels bascos...

Anònim ha dit...

La historia es la de sempre, anem a remolc, tots els politics catalans que van inflant pit quan van a Madrid es dilueixen com un terros de sucre.
I ara amb aquests inutils del tripartit ja estan diluits fins i tot a Catalunya.
Cal una renovacio total de la classe politica catalana; se que em repeteixo molt amb aixo pero es l'unica sol.lucio.

Anònim ha dit...

I les Brunetes que tenim a casa nostra, que?
Entre la galàxia Godó i la galàxia Z estem ben arreglats!

Dessmond ha dit...

Tresinores,
Celebro que coincidim. Pensava trobar més opinió contrària al post.
Si, Barcelona tot un exemple.

Marc,
Si, aquí el tema basc el tenim supravalorat. Massa.

Dav,
Sortosament som molt lluny dels bascos. Nacionalment, també.

Sir William,
Bé, tu repeteix-te. A veure si finalment et fan cas. No estaria gens malament.

Turrai,
I la "tela 3"? Jo crec que entra perfectament en el pack de les bruentes.