Itching like grass

A BTV és dia de censura

Avui podem trobar aquesta notícia per varis cantons. Per no cansar, només us en remeto tres:

Vilaweb
El Singular Digital
El Submarí

No vull comentar masses coses. Cadascú és prou grandet per fer la reflexió oportuna. El meu ànim simplement és el de no voler silenciar misèries d'aquesta mena. Seria un escàndol majúscul si, en comptes de la progressia, aquest tic dictatorial hagués sorgit de la "dreta". És la "dreta" que només sap fer aquestes coses. Això és el que diu el manual.

Em limitaré a reproduïr la carta que ha fet arribar n’Emili Manzano (l’ex director del Llull i motor del programa censurat) als mitjans. Sort que ens queda internet!:

La direcció de BTV censura la redifusió del darrer “Saló de lectura”

Amics,

com segurament ja sabeu, la direcció del canal municipal BTV va decidir fa unes setmanes posar fi a l’existència del “Saló de lectura”, el programa literari que vaig fundar el mes d’octubre de 2001 i que vaig dirigir i presentar fins el mes d’abril de 2006, quan m’hi vaig desvincular per poder acceptar l’encàrrec del president Maragall d’encapçalar un altre projecte institucional consagrat a la difusió cultural. El programa va quedar llavors en mans del meu equip, sota la direcció de Marina Espasa, garantint així la continuitat dels criteris de qualitat, rigor i independència que várem voler que definissin el “Saló de lectura” desde les seves primeres emissions.

Vos estalviaré, per evidents, les meves consideracions sobre el tancament del programa i sobre els motius exposats per part de la direcció de la cadena per justificar-lo: el pressumpte “desgast de la fòrmula”. Només recordaré que la dita “fòrmula” no era altra que la lectura atenta dels textos i la conversa civilitzada entre autors i lectors. Si m’adreç a vosaltres en aquests moments és per fer-vos coneixedors un fet gravíssim: la direcció de la cadena ha decidit censurar l’habitual redifusió dels dissabtes del darrer “Saló de lectura”, emés en directe el passat dimecres 27 de desembre, i amb el qual várem acomiadar-nos dels nostres espectadors.

Amb la correcció i la serietat que la caracteritzen, i després d’oferir als espectadors una petita antologia del que han estat aquests cinc anys de vida i feina del “Saló”, la seva directora s’acomiadà fent unes legítimes observacions, com a professional i com a ciutadana, sobre el model de ciutat cap el que les nostres autoritats municipals semblen voler conduir Barcelona i sobre el paper que hauria de tenir una televisió pública com BTV, finançada amb els impostos dels ciutadans. L’expressió d’aquests pensaments, ho torn a dir, feta amb ferma exquisidesa i amb tot el respecte institucional indispensable, és la causa de que el “Saló” no arribi aquest dissabte que ve a un bon gruix dels nostres espectadors, que fa anys ténen per costum veure el programa en format de redifusió.

Properament, i gràcies a la iniciativa espontània d’uns espectadors amics del “Saló”, tendreu a la vostra disposició, via internet, aquest programa de comiat en la seva integritat. De moment, jo vos deman que desde els vostres destacats llocs de generació d’opinió qualificada, volgueu bonament ajudar-nos a donar conéixer aquests fets que, torn a dir, em semblen gravíssims a una societat democràtica i en el marc d’una televisió de servei públic.

Moltes de gràcies… i bona lectura!

Emili Manzano