Itching like grass

Mas és un xulo i en Carod que és?

La situació que ara ens trobem és molt lamentable. Suposo que hi ha més d’un responsable. Suposo, també, que és fruit d’un llarg procés que afortunadament no coneixem. Com a mínim, jo. Aquest grau de descerebrament segur que amaga alguna d’aquestes misèries tan humanes. Alguna misèria que espero quedi per sempre més inconfessada, perquè jo no la perdonaria. Vingui d’on vingui.

En Mas se li ha dit de tot, principalment al voltant del que és un prototipus perfecte de xulo piscines. Jo no el qualificaré d’aquesta forma, perquè he tingut la sort de tractar amb ell en dues comptades ocasions. Dos sopars amb un total de deu persones, compartint la mateixa taula. I si algun retrat no casa amb en Mas, precisament, és el de ser un xulo. Se li poden criticar moltes coses, és clar. Jo mateix quan he tingut ocasió li he espetat certes opinions que un xulo piscines no m’hagués permès. Fins i tot m’he arribat a penedir d’haver-li dit segons que, pel fet que jo també en el seu moment m’arrenglerava en aquesta línia de pensament tan lúcid.

En Carod a mi em queda una mica més lluny. Conec gent molt propera a ell que me n’ha cantat les “excel·lències”. Jo només he tractat amb l’altre Carod, el germà. Tothom és molt criticable, és clar, però l’únic que puc dir és que n’Apel·les és un bon element. Molt bon element. Qualsevol que hagi passat per una situació semblant probablement es pot fer una pregunta inevitable: EmCagoEnTotReDéuTotPoderós, perquè collons no es poden posar d’acord uns i altres?. La resposta que m’assalta és que hi ha alguna miserable qüestió de tipus personal que té un pes ridícul pel comú dels mortals. No hi trobo altra explicació raonada.

En tots aquests fugaços moviments negociadors vaig creure –inútilment- que en Mas, si calia, arribaria oferir-li la presidència a en Carod. Per molt que dolgui, ho havia d’haver fet. Durant un temps podíem empeltar la via Arzalluz de fer política, com a mal menor. Ser un actor principal, però fora del govern.

En el colmo de l’inexplicable hi trobo en Carod, en Josep-Lluís. Si en Mas, malgrat tenir el major nombre d’escons se’l pot enviar a fer la ma, perquè collons en Carod no reclama la presidència per a ells?. L’amic Saura va espetar-nos a tots els televidents, amb el seu somriure fariseu, que per ser president només cal tenir un diputat. Només és qüestió de que t’ho muntis bé! Això és el que ens va descobrir aquest personatge!.

Hòstia, Carod, perquè t’has venut tan baix? Perquè ho has fet tan ràpid?. En Montilla no és precisament un valor en alça i tu, Carod, segueixes tenint la mateixa clau de sempre! Perquè collons ho fas això?

Em pots dir, doncs, que collons ets tu, Carod?