Les bones formes
Hi ha un cantó de la política que em molesta enormement. Segurament perquè és la cara visible del Neng de Castefa. La versió lamentable del tunning polític, aplicat a les formes.
Les bones maneres, en qualsevol camp, significa voler actuar a partir d’un compendi de normes no escrites enlloc. A aplicar-les i a respectar-les. Justament això és el seu gran valor o la seva màxima debilitat. Segurament un dels factors que van contribuir a fer consistents aquestes bones maneres, fou el valor que se li atribuí a la paraula donada o al concepte de l’honor.
Durant molt de temps els tractes es segellaven amb una encaixada de mà. El fet que l’alfabetització no fou universal fins fa relativament poc, segurament que va contribuir a fomentar el valor de les bones maneres. Per força. Encara recordo una rajola que havia a l’entrada de la masia dels meus avis. Taxativament hi havia escrit: “advocats i procuradors, a l’infern de dos en dos”.
Les bones maneres obliguen a demostrar un cert gruix personal. Però aquesta mena d’obligació, avui, pot ser una cosa banal. De que coi serveix exhibir bones maneres? Quina rendibilitat, sobre tot immediata, pot donar?.
La classe política hauria de ser conscient del gran valor que una cosa com aquesta té associada. Com a classe de referència social, hauria de sentir l’obligació de practicar-les. No hi ha res que contingui una càrrega de civilitat tan gran. I no cal estendre’s massa en les virtuts de poder governar una societat altament vitaminada pel sentit de la civilitat. Cap llei no pot superar una praxi convençuda de les bones maneres. Cap.
El que li ha passat en Mas, crec que te una pàtina d’això, d’ignorar en el fons el que vol dir actuar d’acord amb les bones maneres. Ho sento per en Mas; segurament que no és cap sorpresa que digui això. Però el meu pesar no acaba aquí, ans el contrari.
Avui llegeixo, amb un punt d’imbecil·litat incrèdula, que la flamant consellera Tura s’ha assabentat per la premsa que no continuarà en el govern. Aquest estil assilvestrat de tunnejar la política hauria de merèixer una certa reprovació.
Quin lideratge polític pot exercir algú que es capaç d’exhibir tal grau d’analfabetisme quant a bones maneres i en el seu estadi –potser- més elemental?. En quina mena de ciutadans ens podem arribar a convertir, si donem per “bones” certes pràctiques, que són tan simptomàtiques d’una certa decrepitud col·lectiva?.
Digues-me ridícul, si vols. Però assegura’t que no siguis un dels que quan surts de casa amb el gos, ara ja li reculls la caca perquè hi ha una llei que t’hi ha obligat. I que ja n’hi ha una altra que et prohibeix defecar a tu mateix en via pública. I que malgrat això, potser en necessitaràs una tercera que et precisi que ni tu ni el teu gos tampoc podeu miccionar en cap carrer per què, a més de resultar clarament insalubre, no diu massa de les teves bones formes.
18 comentaris:
http://es.wikipedia.org/wiki/Trol_de_internet
no soc un troll, bona nit i tapat....FUD
Es mes que sorprenent que sovint futbolistes , entrenadors o politics diguin que s´han assebentat d´una noticia important i trascendental per la seva carrera com una destitució per la premsa.... sempre penso que es algo impossible pero es repeteix sovint...
Totalment d'acord amb tu, i tal com comenta en Mikel, això no passa només a la política, tot i que trobo que és especialment greu quan passa en aquest ambient.
Darrerament sembla que les bones formes i l'educació s'estan perdent a correcuita, sembla que tot hagi d'estar reglamentat i normalitzat perquè en cas contrari la gent no sap comportar-se, i encara quan està reglamentat només es comporten per la por a un possible càstig.
Realment, és tot molt decebedor.
Salutacions
Bacus,
Hauries de procurar ser una mica més concís. No sé a quina part de troll del wikipèdia et refereixes. És un bon rotllo!
Mikel,
El que és lamentable és que haguem donat per "bo" una actitud com aquesta. Estandaritzem una mala forma d'actuar. I després en pot venir una altra i anar fent. Creure que legislant podem recuperar el terreny perdut és somiar truites.
El fútbol és una cosa, però la política marca el model social. El que faci un polític vol dir que també ho podem fer tots.
Carquinyol,
Haver de reglamentar a un cert nivell vol dir que col·lectivament estem malament. Malalts.
Reglamentar les actituds és impossible i la convivència sana és impossible de lograr-la via cap decret.
És preocupant, sí.
Dess,
Ets ranci i tens tota la santa raó del món. T'admir molt molt molt.
Benvolgut:
Em dic Ramon Verdaguer i soc el titular del bloc Serrallonga, al qual has escrit. La imatge de Sant Segimon ja fa uns dies que és feta. Ara fa un temps que no hi he estat , però he sentit dir que és privat. Crec que hem de fer pressi`´o per tal que els aimants de la muntanya hi poguem accedir.
Una abraçada.
Ramon .
El meu mail es
rverdaguerpous@gmail.com
Fa uns dies vas penjar un post al voltant de la presentació del proper llibre d'en Tremosa.
Per als que no arribeu a Barcelona volia convidar-vos a la presentació del llibre a Reus el proper dimecres 13 de desembre (20:00) a la cambra de comerç (C/ Boule).
Fins llavors,
Marc
Estic totalment d'acord amb el dius. La teva linia argumental i ideologica crec que es molt propera a la meva anims i si vols saber que és per mi el socialiberalisme entra a:
http://idd009yi.en.eresmas.net/iogamo/images/sl.pdf
Dessmond,
Les males maneres s'escampen a tots els nivells. El que és preocupant és que les acceptem com a " normals".
Hi ha empreses ( privades) que envien un e-mail per acomiadar algun dels seus directius. Fins aquí hem arribat.
Deplorable.
I com dius tu, en política es reflexa una manera de fer que la poden imitar la gent de a peu. Així anem!
Bona tarda!!
Desgraciadament cada cop més la gent es mou motivada per les lleis o les prohibicions, en el futur, quan ens estudiïn, ens trobaran lamentables.
Cruella,
Ranci com el pernil, ho sé.
Ramon Verdaguer,
Hola,que tal per aquestes contrades?
Jo estic a favor de la propietat privada i conec pocs amants de la muntanya. Suposo que si heu fet la foto és perquè hi heu anat sense problema, no?
Marc,
Si em passes els detalls, ho penjaré aquest cap de setmana.
Joan B. gavaldà i moran,
No saps l'alegria que dona trobar algú que estigui d'acord amb mi!.
Llegiré el teu concepte de socialiberalisme. Ara, t'avanço que t'interessis pel Grup Hayek i que et subscriguis al butlletí electrònic. És de franc. Ho pots fer a: www.hayekweb.com
Benvingut.
Joana,
Si la política destil·lés bones maneres, certes coses serian socialment reprobables fàcilment.
Com això que comentes.
Deric,
En el futur podem acabar sent vergonya pura. Cada cop legislem per ordenar les conductes.
Jbauer,
Sempre podem anar més avall d'on som. Anar cap avall sempre és un objectiu fàcilment abastable.
Nomes un petit apunt , el meu gos micciona al carrer i per molta llei que facin en contra i per molt insalubre que sigui em sembla que no ho podre evitar pas.... ;-P
Dessmond, de males maneres n'hi ha sempre! Per alguns és més fàcil ser groller, sobretot si són dalt!
(Això de la Tura es veia a venir. Però pobra dona, li podien haevr dit, no?)
http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?-1+6+172354
Mikel,
Hauries, doncs, de sortir amb el gos que hagués fet el seu pipí a casa. Jo quan surto de casa he fet el meu pipí. No veig perquè no ho han de fer la resta de bèsties, tinguin dues o quatre potes.
annatarambana,
De males maneres n'hi ha hagut sempre. Però darrerament, la cosa ha anat en un agument que no sembla tenir un aturador a la vista. Això de la Tura és molt baix.
Pensòmetre,
Havia ja llegit aquesta notícia. Potser per recomanació teva?. El cas és que fa ben poc que la vaig llegir. En Melià és un bon element.
Hola:
Jo de pipis no puc parlar massa tinc vejiga hiperactiva i cada hora faig un riuet i els farmacs com el tartrato de tolteridina no em fan efecte, es ansietat pura no sabeu el malament que ho passo anant en bus o en viatges llargs em vaig pixant per tot arreu, la nova norma civica del ajuntament no em favoreix a mes a molts bars et cobren per fer pipi i els euros volen.
Publica un comentari a l'entrada