Diàlegs d’arquitectura (1)
Hi ha molts motius per pensar que la fi de l’arquitectura és un fenomen imparable. Masses, potser. Això provoca que la sospita esdevingui irreversible.
Un dels grans arquitectes que han aparegut al nostre país és en Coderch de Sentmenat. Surt de l’Escola d’arquitectura l’any 1940 i mor el 1984. És una persona que es caracteritza pel rigor, com a actitud vital. Quan avui esperes rigor, et pots ben calçar.
A mi sempre m’ha agradat, justament per això, tan el personatge com l’arquitecte. El segell del rigor que ell imprimia a la vida és un dels indicadors que ara mateix abandonen l’arquitectura. És clar, també a casa nostra.
En Coderch el febrer de l’any 80 respon el “Cuestionario II”. Hi ha dues preguntes –i respostes- que em semblen il·lustratives:
-¿Que opina de la enseñanza superior?
Que hay mas tontos –incluidos profesores- por metro cuadrado en la Universidad que en una tarde de sábado en el Corte Inglés.
-¿Como debe ser un buen arquitecto?
Sólo sé como no debe ser.
D’això aviat en farà gairebé trenta anys. Si aleshores en Coderch contesta amb una certa amargor, que ens diria avui?. Les escoles d’arquitectura s’han multiplicat per sis o set i la quantitat d’arquitectes que surten cada any, podem suposar que també. El que relativitza el drama és el fet que El Corte Inglés ha obert tants i voluminosos centres, que el metro quadrat de ruc en una tarda de dissabte ha quedat estable.
L’arquitectura pateix encara el problema d’arrel, que és a l’ensenyament. A la nostra universitat desgraciadament no hi ha pràcticament mestres. Hi ha massa gent que imparteix matèries amb un nivellet que cap institució universitària hauria d’acceptar. Hi ha alumnes que aterren a les aules ben bé ningú sap perquè. Inclosos ells mateixos. El resultat és magre i deixa veure clarament el que no ha hauria de ser un arquitecte.
Els principis i els valors de l’arquitectura ara mateix són al llindar de l’extinció. Probablement això hauria de significar un cert grau de preocupació col·lectiva, perquè renunciar alegrement a l’autoexigència no es fa mai de franc. L’arquitectura retrata, caracteritza una societat. És un camp massa emblemàtic per fer veure que no passa res.
12 comentaris:
oh, dessmond, això a arquitectura i a tot arreu, no vols dir? Perquè on la marina i jo estem tela marinera, ... Gairebé 3.500 alumnes podulant per allà, alguns perquè volen guanyar pasta, alguns perquè els obliguen els pares, i d'altres, molt pocs perquè és el que volen fer. El resultat, com a arquitectura, és com una mena de fàbrica de motllos irregulars.
bona reflexió, salut!
Hola Dessmond,
Parlant d'arquitectura, el passat mes de maig vaig assistir a unes jornades sobre arquitectura bioclimàtica molt interessant que sense descobrir res que ja se sab aposta per aplicar moltes mesures que l'arquitectura "moderna" va deixar d'aplicar.
Val repensar-se en molts aspectes l'arquitectura sense, i torn a repetir, inventar res de nou sinó aplicant de manera innovadora amb noves estètiques, estructures i elements l'arquitectura tradicional, entesa aquesta com la que millor s'adapta al clima i les circumstàncies geogràfiques de cada lloc.
^emma^,
Sí crec que el problema és generalitzable. Per cert, per on rondeu tu i la Marina?
Crec que la Universitat té un gran problema, que serà difícil de resoldre.
Parlo de l'arquitectura perquè és un ofici emblemàtic, representatiu. Però estic segur que la cosa es generalitzada.
Miquel Prieto,
Bones. Crec que també hi dedicaré alguna cosa a l'arquitectura bioclimàtica. Sí que és interessant.
S'han perdut els referents de l'arquitectura tradicional. Simplement perquè hi ha més influència de les revistes que del veritable ensenyament.
potser tens raó amb la universitat, però no crec que l'arquitectura desapareixi, o això espero
ei dessmond! a l'etseib, dos torres així bastant malmeses!
Qui diu Arquitectura diu qualsevol altra carrera universitaria. A les ultimes generacions se'ls ha venut que si no anavaes a la Uni no series ningu i ja veus com esta el tema: el McDonald's ple de llicenciats!
Dessmond, fa temps que vaig deixar de córrer per aules unversitàries, tot i que en veig sovint amb noves fornades de llicenciats. D'arquitectes, no; però segur que deu ser igual si fa no fa arreu. Realment, el nivell de compromís i d'integració amb els estudis universitaris ha baixat molt, però és el que hi ha. Els arquitectes que avui dia "divinitzen" la professió (i les ciutats, com BCN) són el "cinquentons" que eren la jove guardia roja del tardofranquisme. S'han "col.locat", enquilosat i no deixen avançar noves fornades. Però això passa en molts altres camps (el polític, per exemple). El que cal és donar-los canya!
Al meu entendre n'hi ha de tot una mica. Hi ha jovenets recient titolats que es pensen que han de començar amb un edifici PB+5 i que són els mandamés (després aterren), i estic molt d'acord amb el vei d'adalt, que hi ha els llapisos d'or dels cinquentons que s'han enquistat en mots àmbits i no deixen entrar les noves generacions. Per res crec que hagim de continuar amb la arquitectura tradicional (enten arquitectura en aquest context com a materials de construcció), hi ha un decadència absoluta en les bones maneres dels oficis,hem de tendir, al meu entendre, al prefabricat.
no se Dessmond , pero et puc ben assegurar que el aparelladors ...ops perdo ara se li diu "aquitectura tecnica" van molt pero que molt buscats...
Deric,
L'arquitectura té una sèrie de valors propis quan es projecta el disseny d'una construcció. Si aquests valors són prescindibles, l'arquitectura ha volat.
^emma^,
Em semblava que ho èreu, però no gosava afirmar-ho.
Sir William,
Estic totalment d'acord. Ser universitari s'ha convertit en una qüestió més de tipus social que vocacional.
El veí de dalt,
Aquests divins de l'arquitectura no són representatius de la professió. En absolut.
El problema és més de consciència que de qualitat del lloc de treball.
Oriol,
El problema dels llapisos d'or és que no crean escola arquitèctònica. Ans el contrari. Fomenten el que no hauria de fer un arquitecte. Els divins no ténen en compte, per exemple, el que sempre ha caracteritzat l'arquitectura: la durabilitat. Com aquesta s'en podrien dir unes quantes.
Mikel,
La fi de l'arquitectura no significa que la contrucció entri en recessió. Això dubto que passi. La fi de l'arquitectura vol dir perdre una sensibilitat que només la subministrava l'arquitecte. Hi ha un fotimer d'enginyers que poden fer la feina de l'arquitecte i aqui no passa res. Fins i tot els arquitectes tècnics arriban a fer feines "d'arquitecte".
El que desapareix és un plus que només subministrava un "autèntic arquitecte".
Ei Dessmond ! amb aixo et dono tota la rao , avui en dia nomes prima la velocitat i el preu , la creativitat esta reservada a coses molt concretes normalment amb diners publics.
Veient com Catalunya s'ha anat convertint amb el temps en una gran barriada analfabeta pel que fa a l'arquitectura (només?)s'entén que en Montilla pugui ser President. Tot té una coherència.
Publica un comentari a l'entrada