dissabte, de juliol 08, 2006

Fi de l’arquitectura

Avui he tingut un despertar plenament feliç. Del llit he anat directament a la taula, per fullejar el llibre "Las casas de Frank Lloyd Wright", de l’editorial GG. És un llibre molt recomanable. Gràcies a ser editat a la Xina, el preu és molt bó: 38 euros. És un llibre que no escatima en fotografies de les cases que aquest mestre de l’arquitectura moderna va anar realitzant al llarg de la seva vida.

El concepte d’arquitecte és total: controla tots els detalls del projecte, ja siguin arquitectònics, el disseny industrial -mobiliari i lluminària- o el paisatgisme. Un arquitecte que amb el pas del temps adquireix unes dosis d’ofici difícils de trobar avui, per molts -masses- motius. El principal: el client.

La genialitat es manifesta pels mèrits propis de l'arquitecte i sobre tot pel la categoria humana del client. Potser és més fàcil d’entendre si dic que un client pot desgraciar un geni de l'arquitectura. Les regles joc són molt simples: l'arquitectura és una activitat que és realitza a partir de l'encàrrec. I és aquí que el client agafa, comprensiblement, molt i molt protagonisme.

Malgrat el temps passat, aquestes cases estan impecables. Han estat mimades pels seus propietaris. En el seu dia el client va provocar una obra d'art en el camp de l'arquitectura i ha sabut transmetre aquest esperit a les generacions que l'han seguit. Efectivament aquests clients eren d'una categoria única. Una sort haver topat amb ells.

Actualment hi ha molts motius –masses- per pensar que és ben difícil que torni ha succeir una cosa com aquesta. La fi de l’arquitectura fa molt temps que està anunciada.

5 comentaris:

La reusenca ha dit...

Sóc una gran admiradora de l'arquitectura d'en Wright! Justament, la setmana passada al canal 33 van emetre un reportatge sobre l'edifici Johnson, en un programa força nou que es diu Arquitectures molt interessant. La meva fascinació per ell em va portar a Xicago, on vaig visitar el seu estudi i algunes de les cases que va dissenyar... Tens tota la raó, els clients d'en Wright estaven disposats a pagar el triple del pressupost inicial, però gaudien d'innovacions tècniques que altres no podien ni sommiar! alguna cosa semblant va passar amb els Milà i Gaudí...

Dessmond ha dit...

Vaig veure aquest programa al 33. Molt bó.
No he vist "en viu" cap obra de'n Wright. Quina embeja em fas!

La reusenca ha dit...

Escolta dessmond, avui he anat al fnac i he vist el llibre d'en Wright... allà el venen a 71 euros, on l'has vist tan barat? estraperlo?

Dessmond ha dit...

Reusenca,
Tens raò, he fet una errada. Són 68 euros! M'han fet un descompte perque sóc un fidel client d'aquesta botiga.

Oriol ha dit...

Uauu.
Jo no l'he estudiat massa. La típica casa sobre la cascada, la importància del elements orgànics i els plans horitzontals, però era un tio brillant i a més aconsegueix que la seva obra la identifiquis ràpidament. Salvant distàncies, i amb perdó d'en Frank, com el Calatrava que al veure un pont seu l'identifiques ràpidament sense preguntar.ho.
És curiós que avui en dia, no convalidin la carrrera d'Arquitectura feta als EEUU.
En quan al tema de la fí de l'arquitectura, permet-me que discrepi. Hi ha molt bons arquitectes, el problema és èl promotor, que no vol gastar més del necessari. El que ha costat implantar les plaques solar, per exemple. L'arquitecte al meu entendre, s'ha convertit en un industrial més del procés constructiu, el promotor és capaç de fer un comparatiu entre honoraris d'arquitecte i agafar el més econòmic. L'obra pública és diferent, és possible fer grans obres, però has de tenir una mica de, diguem-ne amistat.