Itching like grass

Carta oberta a en David Madí

Benvolgut David,

El primer cop que vaig llegir una carta oberta a un David, fou la que en Roi li va dedicar a en Meca. Era una carta molt tendra i plena de reflexió interior, prenyada d’imatges estiuenques i de tota aquella llisor colorada que pot despendre una làmina d’aigua. Aquella carta era un crit a la conciliació. Una aposta per afrontar reptes en comú, des d’una complicitat fora de dubtes.

Benvolgut David, tenint present que jo no sóc en Roi i tu no ets en Meca, vagi per endavant que qualsevol semblança només és fruit de la casualitat. Estem entesos, doncs.

En realitat, la meva carta oberta a tu, me la provoca una carta teva oberta als patriotes d’ERC, que te la va motivar una altra carta oberta, però aquesta dirigida als patriotes de CiU.

Benvolgut David, jo no vull insistir en com han anat les coses. Però al marge de que la (in) justícia ens hagi abocat en el mig d’un desert, estaria bé començar a reaccionar. En un puto desert hi fa una calor de pebrots. Tanta, que se’ns poden alegrement escalivar.

Benvolgut David, se de fonts molt ben informades que no ets la persona que aparentes. M’han dit aquestes fonts que ets una persona mega-senzilla, respectuosa i summament afable. Tot això li he fet repetir a la meva font, perquè resulta que és d’Unió. I me’n dona la seva paraula i m’assegura que encara que sembli mentida, que és ver com la llum cegadora: aquella que resulta dels feixos solars quan reboten contra la meva cocorota alopècica. M’ho jura i rejura aquesta meva font d’Unió, perquè resulta que era membre del comitè de campanya de la federació. “En Madí no és pas el que sembla. Sorprés oi, nano?”.

Benvolgut David, els resultats de les eleccions ens han tocat la bossa que no sona. Per això, juntament amb un grup de gent, volem fer un balanç crític del que ha passat. Però volem fer-ho avinent a la gent que té responsabilitats a Convergència i Unió. Nosaltres som simpatitzants actius, perquè la disciplina de partit ens ofega. Diem el que honradament pensem i això ho podem fer perquè no tenim cap mena de servitud que ens posi un sostre a aquesta llibertat de pensament. Un liberal com tu hauria d’entendre-ho a la primera.

Benvolgut David, ens hauria d’importar un ou i part de l’altre el que diguin els demés. Simplement perquè CiU té discurs propi. Aquesta és la marca de la casa i és la seva arma més temible. Ara mateix no hi ha cap altre formació que no se surti del seu manual. Podem, doncs, actuar amb idees pròpies i en positiu.

Benvolgut David, a Esquerra hi ha un autisme que només ells s’el poden arreglar. És un problema gran i que només ells saben com resoldre’l. Lògicament, la carta que va aparèixer a l’Avui, i que tot d’una et va excitar, no pot ser més que l’enèsima forma cínica d’insult adreçada tant als dirigents com als seguidors de CiU. El seu autor és, precisament, un autor consumat en missives famosament desafortunades.

Benvolgut David, ull viu. Nosaltres tenim, també, la nostra creu. És l’avís que ens ha tramés la gent nacionalista que ha decidit quedar-se a casa quan tocava anar a votar. És aquesta gent la que marca la nostra agenda. No la que opta pel cinisme, el mensypreu o l’autisme incontrolat. Als primers sabem com podem donar-los resposta. Dediquem-nos en exclusiva a interpretar els sincers desitjos de la gent que va optar per abastenir-se. Deixem la resta a la seva sort.

Benvolgut David, avui soparem al voltant d’un pa amb tomàquet i una estupenda truita de patates i ceba. Hem convidat un convergent de pro. És el segon d’una llarga llista, de la qual probablement tu no te n’escaparàs. Ben avait tindràs el teu merescut bocí de truita. Mentre això no arriba, benvolgut David, perquè no procures aparentar el que realment no ets?. Vols fer el fotut favor de començar a canvia de xip?. És aquest el repte que en endavant has d’afrontar. Igual que el mateix Meca va haver de solcar en mig de la sol·litud marina, tu també lograràs aconseguir finalment arribar a bon port. Mica en mica. Però sabent que com més aviat comencis la travessia, més aviat l’acabaràs.

Cordial i amatentment,

Desmó, bon noi com pocs