Itching like grass

Notes pel final de campanya

El dvd famós no conté res que no sàpiga el comú dels mortals. Potser el que seria discutible és haver posat al mateix sac a la plana major de la federació, sortint com a convidat estrella el mateix Mas. La mateixa denúncia, feta d’una altra forma no s’hagués vist amb tanta virulència. Virulència bastant infantil, d’altra banda, però que pot afectar negativament en la imatge del candidat convergent.

En Mas ha estat central en aquesta campanya. Al voltant d’ell s’hi ha anat sumant moltíssima gent, gràcies també, a que la campanya va arrencar de forma encoberta molt abans del que era oficial, en forma de pre-campanya. Però també ha focalitzat molts aspectes negatius. Tants, que podria ben ser que, en el cas de que faci un gran resultat com podria ser l’obtenció de 50-52 diputats, la sensació sigui de que és tot el contrari.

Fa dies que ballem entre enquestes. Els experts diuen que les que no es fan amb una mostra mínima de 3 000 persones, poden anar directament al rec. El pressupost per fer un bon estudi és altíssim i ni el mateix CIS l’ha volgut invertir. El que s’entén com a “Catch All” (la gent que dubta i a la qual se li projecta una intenció de vot) és la clau per establir un bon estudi. El nostre sistema és format per cinc partits, lluny del bipartidisme. Això complica les variables i això fa encara més necessari comptar amb una mostra tan gran. Altrament, el marge d’error teòric és tan summament elevat que invalida la seva fiabilitat.

Mas i el seu equip han fet una aposta molt agosarada, gairebé del tot o res. Però sospito que ells si que s’han gastat els quartos en elaborar enquestes amb tots els ets i uts. Han premut l’accelerador i és cert que han marcat un estil diferent –nou- de fer campanyes. Cert que els temps canvien. Però caldrà assolir un mínim de 55-56 diputats perquè la lectura resultant sigui positiva. Tanta marxa que han portat aquests dies ha de tenir alguna explicació, no?.