Itching like grass

Notes de la campanya

Follades
No tinc clar perquè s’ha retirat la campanya dels joves d’Iniciativa. Gens. He de dir que no m’agrada la forma de fer política d’aquesta classe, perquè en el fons es limita a repicar en el tòpic: esquerra maca, dreta lletja. I d’aquí no en sortim. Cap idea. El buit més feréstec.

Em costa de creure que els no tan joves dirigents de la formació no en sabessin res, i per tant, aquest lema era més que beneït dins la casa. Un cop s’ha pres la decisió de fer les coses amb un determinat segell, cal tenir coratge polític per defensar-ho. A més de trametre’m una imatge de desgavell dins la formació, aquesta decisió m’ha semblat molt poc ecològica, donada la gran quantitat de paper que s’ha malbaratat. M’ha semblat massa reaccionari, tot plegat. I m’ha sorprès, també, la docilitat d’aquesta joventut suposadament tan i tan revolucionària, trencadora i agosarada. Em temo que se’ls han repassat per l’esquerra.

Els socialistes
Vaig veure el debat, sí. He de dir que en Montilla em va fer passar una mala estona. Ho dic sense malícia, ni mala bava, però em va semblar el candidat més fluix. Us asseguro que em feia patir, perquè em transmetia el seu patiment personal. Potser és una persona que està més còmode en una altra esfera de la política i segurament és molt millor polític del que va semblar. Però fins i tot en Saura va estar per davant d’ell.

D’una banda, i encara que sembla mentida, crec que li manca rodatge. D’altra, em fa pensar: que coi està passant al PSC?. Estic segur que tenen persones molt i molt més vàlides en la formació o als mateixos Ciutadans pel Canvi. El número dos –en Castells- és infinitament superior al candidat. Tota aquesta història sobre l’origen d’aquest presidenciable ha estat una vertadera cortina de fum. Ara hem vist el que amagava...

Aquesta campanya socialista em transmet una sensació de solitud enorme. En Montilla està més sol que la una. Hi ha una fredor que em costa de creure que és premeditada. No hi veig per enlloc l’escalf de tot l’engranatge del partit. No sé, però, si és només una percepció errònia meva. Agrairé comentaris al respecte, doncs.

TV3, la millor
Finalment, el seguiment de la campanya. A TV3, quan acaba l’edició del telenotícies, el presentador ens fa saber que el gremi dels periodistes de la casa està molest, i per tant, no signen les cròniques. He de dir que agraeixo la rabieta i molt. El seguiment es fa de forma –aparentment- neutre, en veu en off. I tot plegat aconsegueix tenir un resultat molt professional. Gens embafador ni tendenciós. A la fí, cap judici de valor de collita pròpia. Quan apareix el periodista –l’aprenent de periodista- fent la crònica in situ, la feina resulta bastant fluixa. Compareu-ho amb els telenotícies d’altres cadenes. Us asseguro que no hi ha color.

Només agrairia que no ens tornessin a fer saber que estan emprenyats. No hi ha cap gremi més al món –entenguis Catalunya- que pugui abusar d’un mitjà tan potent i públic com és la televisió per fer saber a la població que s’han enfadat. Si realment fossin tan professionals, ho farien amb una mica més d’imaginació, més respecte i més de tacte. I no abusarien d’aquesta situació tan privilegiada, a la qual cap de nosaltres mai hi podrà accedir encara que tinguem motius tan respectables com els seus per fer-ho.