De Mallorca
Avui han aterrat de Mallorca els meus estimats sogres. Quan ells són per aquí, totes les rutines queden trasbalsades. És normal. A vegades penso que si arriba a ser la situació a l’inrevés, que jo ho hagués hagut de deixar-ho tot i anar a viure a sa roqueta, no sé si ho haguéssim suportat. Vull dir que no sé si haguéssim hagut d’anar cadascú pel seu cantó.
Recordo els primers anys, cada cop que ens acomiadàvem a l’aeroport. Era un veritable drama. Jo tenia una sensació de lladre, d’algu que s’emporta per la via de la força el seu més preuat tresor. Allò era un autèntic drama amb bany de llàgrimes. Abraçades amb el pare i abraçades amb la mare. I moltes llàgrimes pel mig.
Ara la cosa ja comença a ser més suportable. Al manco per a mi. Si raja alguna llàgrima, ja no m’afecta. Sé que és part del ritual.
Però ara he de gaudir. Els meus sogres no me’ls mereixo. Sé que m’aprecien molt i a mi em ve molt de gust trobar-los, sigui aquí o a Mallorca. Ara, doncs, toca gaudir de la visita. Els plors encara són ben lluny. Vindran, segur. Però encara són prou lluny per comencçar a sentir un mínim de neguit.
12 comentaris:
Chamb,
Jajajaja...no, afortunadament no sóc el tal Corbella!
T'entenc. A mi em va pasar algo similar quan la Marta, va marxar de casa. Semblava que l'estava segrestantñ. les dos primeres setmanes de viure junts plorava cada dia, i em sentía tant culpable, que li deía que si volía tornar que tornès. Però és clar, és el que tú dius, és un ritual inevitable, si no vilgues estar amb tú, marxaria i punto, no?
Una persona que ho deixa tot per anar a un altre lloc a viure té molt de mèrit perquè demostra que estima a una altra persona i això és un tema a valorar molt.
Pel que comentes a la iniciativa, jo també sóc una negada amb la informàtica. Si t'hi vols adherir només cal que facis per exemple del meu bloc un copiar i enganxar i ja se't guardaran tots els vincles.
A mi el que em queda lluny és aquesta vivència, tot i que mai se sap.
Gaudeix de la família i passeu-vos-ho bé i, si us han portat ensaimades i xoriguer, millor que millor!
Sé el que sents. Els meus sogres jo tampoc me'ls mereixo.
Aixo de ser ´d'una illa deu marcar molt. Jo ho vaig veure que el meu pare va treballar a Menorca durant 5 anys. Aixo de ser d'una illa, sobretot si es petita deu ser molt especial.
Marquitus, tu estàs vivint en una illa, trobes que és especial?
ei! et portes be amb els sogres? i això que t'has emportat la seva filla de la seva illa? no és gaire habitual això!
Segur que te'ls mereixes i al revés també. M'agrada quan et despulles una mica sense la contundència de les paraules dels posts polítics, que també, sens dubte formen part de tu, i són interessants :)
Bona setmana!
L'home de la música,
Cert el que dius.
Ara, també penso que ha estat una sort que entre Catalunya i Mallorca hi hagi tanta mar Mediterrània. Altrament potser ara no estariam junts.
Montse C,
Si, té mèrit i jo li reconec, que consti.
Gràcies per l'ajut tècnic online.
Barol,
Perque dius que et queda tan lluny?
La sogra m'ha portat d'estranquis una sobrassada, que tenim prohibit menjar per culpa de no sé quin cony de règim. El gin xoriguer, tot i ser menorquí, sempre el tinc a casa. Com el botiquí de primers auxilis.
Modgi,
Cert, no m'els mereixo. Són molt bona gent. Potser una mica -massa- d'esquerres, però bé, ningú és perfecte.
Maquitus,
Potser això podia ser abans. Ara, pagant, estàs connectat al món. No hi ha aquest aillament.
Montse C,
Els illencs porten una mica aquest rotllo... potser hi ha aluna cosa del cert. Però cada dia menys.
Jbauer,
Ha hagut cap de setmana que dura fins avui a la nit, que se n'entornen. Al seu poble, Bunyola, hi fan unes ensaimadesssssssss. Llàstima que aquest cop no n'han dut!
Bellosoli,
En general els mallorquins són molt bona gent. I en particular topar-me amb aquests ha estat una gran rifa.
Joana,
Ostres, tens tota la raò. M'els mereixo, però a l'inrevés també! Aguda observació!.
Gràcies pel teu amable comentari. De debó.
ei! els meus sogres també són d'una illa! la meva companya és una filla de la Gran...Bretanya! ;-)
Roi,
Això si que és una illa! El demés són roquetes!
Publica un comentari a l'entrada