Itching like grass

Tsunamis que venen

Ahir tornava cap a casa, amb la ràdio encesa. Anunciaven la descoberta d’un material semblant al metall, però d’una flexibilitat que aquest element no posseeix. Citaven, per exemplificar el grau de la descoberta, que amb aquest nou material es podrien fabricar teclats d’ordinador enrotllables. La combinació de lleugeresa i flexibilitat, donaria com a resultat una nova generació de productes absolutament diferents.

Fa temps que he sentit parlar de les revolucions que s’albiren. Les coses que faran canviar al món –el nostres, és clar-. I sobre tot es concentraven en dos tipus: les autopistes de la informació i la descoberta de nous materials.

Especialment, aquests darrers representaran el canvi de moltes coses. En el termini de quinze o vint anys segurament el món començarà imparablement a ser el que, de moment, només hem vist a la pantalla gran en alguna pel·lícula classificada de ciència ficció.

El que és més bèstia de tot, és que les revolucions tecnològiques són tan intuïdes que gairebé ja són conegudes. Només cal descobrir-les. Se sap el tipus de material necessari per a tal o qual tipus de sector i només cal fer la descoberta. És a dir, que ara mateix, hi ha exercits de gent que treballen com a “xinos” en laboratoris de recerca, en camps molts diversos de la nostra activitat humana (industrial, alimentació, farmacèutica, etc., etc.) per lograr arribar a fer les fórmules magistrals d’aquesta generació de nous materials.

Els anomenats “grans conductors” seran d’una influència brutal. BRUTAL. Tenen un fotimer d’aplicacions i les més palpables per al comú dels mortals serà en el sector de la construcció. Els grans conductors faran possibles les cases del futur. Aquestes merdetes lleugeres, però de formes avantguardistes i aerodinàmiques, seran els habitacles del demà. Milloraran el rendiment energètic, de forma que per calefactar o refrigerar una merdeta d’aquestes, gairebé no es consumirà energia. Condicionarà absolutament tot el sistema d’instal·lacions que avui hi ha en un casa i no cal dir que la domòtica –tecnologia que fa que una casa esdevingui intel·ligent- serà molt més abastable i eficaç.

Això farà, per exemple, que edificacions que avui ens les mirem com autèntiques aberracions arquitectòniques, pel seu alt índex cutreril, dintre de cinquanta o cent anys, haurà humans que en pagaran fortunes per poder reviure l’experiència de ser “autèntic”.

Hi ha tota una revolució sorda que és a punt d’explosionar per damunt dels nostres caps. Espero que ho podrem pair –no ens queda altre remei-. Perquè serà una reacció en cadena amb efectes més devastadors que un tsunami. I sort d’aquest tsunami!