Cara de pòquer
Els mossos m’aturen, perquè porto un llum del davant fos. Jo sabia que en fallava un del darrera, o sia que ara ja en són dos. M’adverteixen molt educadament que l’he de canviar i segueixo el meu camí. En entrar al garatge se’n fon un tercer, també del davant. La situació, doncs, es fa insostenible. Com a mínim de nit. L’endemà decideixo demanar hora per a que em canviïn urgentment les bombetes foses. Els del concessionari em volen donar hora per dintre de cinc dies. Quina colla d’impresentables!. "Escolti, que no puc anar en cotxe quan es fosc i jo el necessito a diari!. Vinc avui no se’n parli més. Cony, que són tres bombetes i està claríssim quines són. I sinó, ja li ho diré jo".
Arribo, m’identifico i em diuen que m’esperi una hora a l'habitació del costat. Estic de sort, perquè em fan un favor. Quan l’estona prevista és a punt d’acabar, exactament dos minuts i mig abans, entra l’encarregat i em diu que ja me n’han canviat dues, de bombetes. “Les del davant”. “Ara mateix ens posem a fer la del darrera, o sia que amb vint-i-cinc/trenta minuts, vostè podrà marxar”.
Se’m queda una cara de pòquer superlativa. El promig per desenroscar i tornar a roscar una bombeta és de mitja hora, el dia que decideixen fer-te un favor i tirar per la via d’urgència. Després, si voleu, parlem de deslocalitzacions. Perquè cal ser un absolut ximple per no cercar nova tropa, tot i que sigui a l’altra punta de món.
10 comentaris:
Dessmond, t'has plantejat de canviar tu mateix les bombetes la propera vegada?
Jo apendria a canviar les bombetes, i després canviaria de mecànic. Vaja panda de capullos!
Violant de bru,
M'ho he plantejat, si. Però Cal obrir la panxa del cotxe. No és tan senzill. Però tampoc justifica l'estona que s'hi tiren ells.
L'home de la música,
Canviaré de mecànics. Però com que està en garantia, no vull fer res fins que no hagin passat dos anys. Altrament, si passa alguna cosa no me la cobriria aquest seguro.
He après a canviar-me-les jo mateixa. No és gens difícil.
Ara, els capullos del taller et coneixen o hi vas anar a un qualsevol? Perquè n'hi ha per llogar-hi cadires!!!
Un home " manetes" val molt!
Però ja veig que t'agrada que et serveixin!
T'he deixat un petit encàrrec al meu bloc! Si et ve de gust.
Montse C.,
És on vaig comprar el cotxe. No sé si sóc gaire conegut. Temo que només sóc un simple número.
Joana,
Sóc manetes en altre coses. Jo odio tot el tema relacionat amb els cotxes. Miro l'encàrrec i a veure quan el responc. Merci per pensar en mi!.
ais les bombetes del cotxe...
jo no tinc cotxe ni, per tant, bombetes, però vaig ajudar a canviar-ne una i ens hi vam tirar mitja hora... és clar que nosaltres no erem "professionals", però ja et dic jo que després d'haver-ho aconseguit ens va quedar una cara de felicitat...
Aina,
Doncs si vols més felicitat, el proper cop t'avisaré a tu, en comptes d'anar al taller. A mi la cara s'em va quedar de circumstàncies.
be, a mi em van donar hora al cap de quinze dies i només per dir-me que no havien trobat cap problema...
Bellosoli,
O sia, que encara puc estar més que satifet!
Publica un comentari a l'entrada