Finalment
Avui he quedat amb uns amics, per fer una jornada diumengera (?). Entenguis barbacoa –Mare de Déu Senyor!- i alguna cosa més. A quines situacions tan despietades m’aboca la vida!.
A aquesta mena d’actes els americans en diuen socialitzar. Jo no en sóc pas massa amant d’aquestes coses. Però precisament avui no puc fallar-hi. Sóc el padrí d’una de les criatures que per allí correran. Com podeu suposar és la més maca i intel·ligent; no cal que us ho digui. I espero poder fer-li lliurament de la mona que des de meitats de l’abril passat tinc damunt la nevera de casa. No goso ni obrir-la. No sé si més que una mona ja serà mico. Però si no la dono avui, no tindrà massa sentit voler continuar en el paper de padrí responsable. Després la canalla puja com puja i en fem responsable a la societat, tota ella tan permissiva.
5 comentaris:
Bona data per donar-li la mona...
A mi en canvi les barbacoes i aquestes cosetes m'agraden molt així amb els amics i tal... el que no em nola es la quilleria que de vegades s'ajunta...
potser no li hauries d donar la mona.. ncara li fara mal! comprali un pastis de pa de pessic (com les mones que em regala la meva avia)
Hosti... igual la mona ja camina sola... xDDDD
Què tal ha anat la bbq? xDD
Tranquil, no passa res, aixo del temps es molt relatiu. A la feina n'hi ha una que te una germana que marxa a Australia durant un any i aquest cap de setmana feien el sopar de Nadal a casa...
Home de la música,
Una barbacoa amb quillos això si que no m'hi embarco. L'assitència era reduïda i controlada.
Marina,
Bé, ja esta donada i cruspida. Jo també en vaig menjar i, de moment, encara respiro.
Alepsi,
Va anar prou bé el dia. Molt millor del que m'esperava. I l'ou, despres de tant de temps, encara tenia forma el·líptica. Les deuen fer amb porland, aquestes mones.
Sir William,
Sempre és un consol saber que hi ha qui em pot superar!. Gràcies per tan valuosa informació.
Publica un comentari a l'entrada