dijous, d’agost 03, 2006

“Fluido glacial”

Passejant vora la mar se’m refresca l’enteniment. Passejar a les fosques dona per la meditació i recordar. I no saps perquè, em revé un flaix del sopar amb en Sostres.

Hi va haver una escena que em va fer sentir incòmode, amb aquell efecte que feia el “fluido glacial”. El solíem vessar a la cadira del mestre quan era més fill de puta del que tocava. Quan veies que primer l’assetjava la calor i després li venien els tremolors de fred, senties una recompensa plena. Tota la classe se sentia alleugerida contemplant el fill de puta que no podia parar quiet amb el cul, que arribava aixecar-se per refregar-lo contra la paret, pensant-se que ho feia de forma dissimulada. El “fluido glacial” va ser en moltes ocasions la nostra arma per posar a lloc els mestres-abusa-nanos. Quan tens vuit o nou anys i un mestre fill de puta al davant, el “fluido glacial” és una mena de garantia per aconseguir la treva. I ara he tornat a sentir-lo, com si me l’haguessin vessat a mi.

En Sostres donava arguments elementals per defensar que en Montilla no és català. I no basa el seu argumentari pel fet de no haver nascut a Catalunya, no. Les raons són pensades, però en el temps que ens toca viure, pots agafar-te fàcilment a dir que en Sostres no és més que un xenòfob. I jo un altre per reproduir-les. Sé que l’ombra de SOS-Racisme és llarga i s’amaga també en les cantonades de la blogosfera.

A la sala hi havia dues andaluses. I, mentre, en Sostres afirmant que en Montilla no és català, sino andalús i tota una rastellera de motius per apuntalar la tesi. Vaig sentir que el "fluido" corria –uf!- i vaig mirar de reüll les formoses andaluses –una d’elles tornava diumenge cap a casa- i vaig quedar encuriosit per quin cantó es podien prendre aquelles paraules. Les vaig veure ben alegres i ben salades.

Hi havia també una bleda-fifi, de Vic. La vigatana va a començar a mostrar el seu desacord i a bramar “i tant que n’és de català! Qui t’has pensat que ets, tu!”. La noia va quedar planxada en un tres i no res. L’endemà encara m’emprenyava pel mòbil amb la mateixa cançó. Jo li vaig insistir en allò que ja li havien insistit: per exemple, que una persona que du vint anys llargs a Catalunya i té un coneixement tan deficitari de l’idioma dona la sensació de que no té un interès especial en integrar-se. “És pot ser ben espanyol i viure a Catalunya, sense problemes, tot i que a Vic no us ho imagineu”.

-Ah, reina: i a més de ser espanyol, saps que és en Montilla?
-Què?
-el proper president de la Generalitat!
-escolta, prou de bromes!

28 comentaris:

Anònim ha dit...

la propera vegada, porta una bomba fetida.... pot ser més efectiva per ocasions com aquestes.

dospoals ha dit...

Gràcies per la visita.

al meu país hem tingut un president murcià i la cosa no ens ha anat tan malament...

Dessmond ha dit...

el7,
Bé també, en aquella infància, vam fer anar armes més destrucitves. ara no ho tornaria a fer mai de la vida. Potser serà tema d'algun post futur.

dospoals,
Igualment: gràcies per la teva visita.
El teu pais heu tingut un murcià, sí, però Déu-n'hi-do!

dospoals ha dit...

Una prova que en Montilla és català seria intentar presentar-lo al País Valencià: si la dreta reaccionària despotricara, efectivament ho faria perquè seria català.

Per això en Ribó no ho serà mai, per català (deixant a banda el partit que té, és clar)

Anònim ha dit...

Dessmond, no crec que cap andalús es pogués ofendre per aquests motius.
Crec que qui més s'hauria d'ofendre són els catalans de veritat que hagin nascut a Andalusia. Si jo fós català nascut a Andalusia em moriria de vergonya aliena, i em faria ràbia pensar que algú pot creure que el paradigma de català nascut fora del principat és algú com en Montilla.

Jo tinc més d'un amic nascut a Andalusia o a Extremadura. I no notes la diferència (ni per la dicció ni per l'ideari) amb un català nascut a Vic. I és per això que em fot tanta ràbia veure aquest eslògan i aquest intentar-nos fer passar en Montilla per digne quan no ho és pas.

P.D.: El que no deixa de ser curiós és que qui se senti més indignat sigui precisament algú de Vic. Realment, els catalans estem massa acomplexats. I així ens va.

Dessmond ha dit...

Dospoals,
Si vosl que et digui, a mi si en Montilla és o deixa de ser català m'és absolutament igual. De fet, si a ell li fan la pregunta i contesta: Sí, sóc català, jo no tinc per que posar-ho en dubte.
A mi el que de debó no m'agrada és la poca fusta de líder polític que té. Potser és molt brillant en la intimitat, però algú que aspira a ser el proper president ha de "tocar totes les tecles".
I em mata la facilitat amb que rera un Visca Catalunya, engalta un Viva Espanya. Mare de Déu Senyor Nostre!

Dessmond ha dit...

Karbeis,

A mi el que em va fotre més gràcia és que després de la defensa aferrissada que feia de'n Montilla, aquest, de cap de les maneres podia ser president. Còmic cent per cent.

Anònim ha dit...

jo Crec,que desde el meu punt de vista Carmé Chacon es mes lider que Montilla.Te mes fusta,s'espressa molt millor.

vilapou ha dit...

El problema que tenim de fa uns anys és aquesta "obligació forçosa" a ser descendents de gent vinguda de fora. I ara que arriba la campanya electoral veurem com tothom en presumeix.
És realment tan important? Hem de demanar excuses si quatre o cinc generacions seguides han nascut aquí?
Ja podem anar repetint que l'important és d'on se sent algú.
La multiculturalitat i la multirracialitat (vitals i lògiques) estan sent imposades pels que criticaven tant la cultureta, la barretina i l'espardenya.

Dessmond ha dit...

Eldamar,
El PSC té un fotimer de gent més líder. Es necessitaran altes dosis de màrketing per col·locar aquest producte al mercat. I d'això, els sociates, si que en saben.

Vilapou,
Fa dies que anem de presa de pèl en presa de pèl. Això si que és una llàstima!

Anònim ha dit...

Jo no sé d'on és Montilla, suposo que ho sap ell, ja que un és d'on se sent, si se sent d'algun lloc. Jo sóc catalana de molteees generacions però no sé si em sento prou catalana, de vegades, no, la veritat. Quan veig amb què s'identifica el catalanisme -de dretes i d'esquerres-. Parlar bé o malament el català o el castellà no vol dir res, hi ha gent negada pels idiomes, conec andalusos de parla que se senten molt catalans i fatxes espanyolistes que parlen com Pompeu Fabra. El que s'ha de demanar a un líder és eficàcia i responsabilitat, no crec que tinguem un panorama massa engrescador però de vegades passa com en allò de la peli 'El Judas' que quan al que fa de Judas li donen el paper de Jesús es torna bo i eficaç, una mica crec que li va passar a Companys, també. Montilla és una incognita perquè no és un home expressiu. Malgrat que jo crec que no hauriem de demanar carisma, és evident que en política els líders funcionen per carisma, encara que després d'haver patit algú com Aznar ja dubto de tot. Sobre això de la noia de Vic, passa amb tot, quan expliques un acudit on surt un gai no s'enfaden els gais, s'enfaden els més papistes que el papa que defensen -de boquilla- les minories i tot això. El mateix amb els sords, els cecs, els negres i fins i tot els catalans. Jo, però, si que m'enfado quan expliquen acudits dolents sobre els de Can Fanga que ara som objecte de totes les mofes, com abans ho eren els pobres pagesos.He, he.

Dessmond ha dit...

Júlia,
Estem d'acord bàsicament en tot. Ara, a més d'eficàcia i responsabilitat jo li demano lideratge, carisma. El divorci que ara mateix hi ha entre ciutadania i política és massa bèstia i perillós. Jo crec que necessitem algú que ens faci vibrar en nom de la política. I això no ho acabo de veure amb en Montilla.

Anònim ha dit...

el desengany amb els politic es algo normal que s'esta expandint per tot els estats europeus.Una Solució desde el meu punt de vista una democrocracia com la de suissa.Estat federal,on les decisions es prenen a base de referendums, el poble sempre decideix.

Dessmond ha dit...

eldemar,
Suïssa és un model, però de tractament equitatiu lingüístic, per exemple. S'hi fan referèndums, com aquí. No per dictar el dia-dia de la política.
Tant de bó fossim com Suïssa políticament. Seria el paradís.

Anònim ha dit...

Ademes el tractament que tenen amb la nautura es encomiable,jo hi estat i t'ho puc ben assegurar.

Dessmond ha dit...

eldamar,
Et crec, et crec. Jo també hi he estat. Em fan embeja en més d'un sentit, els suïssos. No solament perquè és un paradís fiscal.

bellosoli ha dit...

Jo sempre he cregut que una persona és d'on es sent, però d'on es sent de debó, no pas de boqueta. En Montilla, la veritat, podria parlar millor el català. Però lluny de criticar-s'ho li agraeixo l'esforç. Potser no és un esforç de cor sinó tansols polític, però com no puc entrar en el seu cor no ho puc saber pas. El que si que se és que hi ha molta gent vinguda de fora que no ha volgut aprendre el català i, tot i viure anys i panys a Catalunya, encara senten un odi irracional cap aquesta terra i cultura.

Jo, la veritat, no vull que en Montilla sigui president. Li agraeixo l'esforç que fa per parlar-lo que, evidentment, podria ser encara més gran. Pel temps que he estat a girona (la suma de les estades deu donar uns tres mesos i escaig) i atrevint-me a inclorue Vic i rodalies dins del marc gironí, sé que la situació allà és prou diferent a la de Taragona o Barcelona. Aquí jo estaria molt i molt agraït de que la gent de certs barris sabessin parlar el català com el parla en Montilla.

Però no, jo no vull un president de la generalitat a qui li costa tan poc dir un viva espanya després d'un visca catalunya. Un ministre ja ens va be, però el president ha de ser algú que es senti català i que defensi catalunya per sobre de qualsevol altre país. No crec excessivament en carismes, en Gore no tenia el carisma del Bush i així li ha anat al món. Prefereixo una persona responsable i capaç, però és que en montilla està a l'altre cantó.

És una mica com el Piqué. Jo no dubto que no sigui molt i molt bo fent la seva feina. Si algun dia tingués la meva pròpia empresa i hagués d'agafar algú per dur-la doncs en Piqué seria un bon candidat. Però com a polític no. No cal solament ser intel·ligent per dur un país, cal un cert grau de compromís i integritat, a part d'una gran dosi de sentiment. I tots dos són tan calculistes que han anul·lat els seus sentiments totalment (en l'apartat polític, s'enten)

Anònim ha dit...

està bé això del fluido glacial, però podries explicar què és.
Com en bellosoli, jo també penso que un és d'allà on sent que pertany, però si et sents català o d'on sigui, el llògic es que abracis plenament la seva cultura amb totes les seves conseqüències i això no vol dir renunciar als teus orígens.

Dessmond ha dit...

Frederic,

El "fluido glacial" creia que era prou conegut...
És un líquid que quan el toques sents molta calor, molta i de cop sents molt de fred, molt fred. És intermintent i és molt emprenyador. Si t'hi asseus al damunt, el pantaló i els calssotets s'et banyen i el suplici s'estira una bona estona fins que s'eixuga. A menys que et despilotis, clar.
Es compra en aquestes cases que vénen articles de fer broma.

Dessmond ha dit...

Bellosoli,
T'agreixo molt la teva reflexió.
Penso que estem d'acord. Penso que el que vam dir en el sopar amb en Sostres també va per aqui la cosa.
Al Sr. Montilla com tan d'altra gent que va venir de fora, se li agraeix l'esforç de parlar en català i moltres altres coses.
Però quan, a més, vols ser president de la Generalitat, se li demana -com a tothom, català o no- un nivell d'exigència alt en molts aspectes. L'eslògan de la precampanya és una autèntica presa de pèl a tothom. El fet de llençar-se a una "precampanya" és molt discutible, poc lícit.
Jo li exigeixo molt més a un polític que la picaresca i el pur màrketing. I en aquests moments en Montilla no ofereix gaire més.

Anònim ha dit...

Jo també vaig utilitzar, de petit, el "Fluid Glacial", les bombes fetides i els "polvos" "pica-pica".
Uns grans invents que veig no han passat de moda.
En quan el tema Montilla etc. prefereixo més no opinar, perquè no es tracta d'on ha nascut una persona si no de si és vàlida o no i...

Anònim ha dit...

Bé, lo fet de ser català crec que es porta a dintre. I si no s'hi neix, s'adquireix amb les ganes de ser-ho. Però voleu dir que en Montilla te ganes de ser català? No, la única cosa que vol és ser president. Bueno, de fet com en Mas, que lo únic que vol es ser president. Ah! Però ell si que és català, eh! Ens ha venut a tots però és català!
Segur que Montilla és un gran gestor, gran polític, etc etc etc, però no me digueu que lo PSC no te ningú d'aquí per presentar candidaTura?
I el fet de ser català, crec que no es tracta de dir que un és "català de pura cepa", sinó que sentir-se i militar com a català!

neus ha dit...

ais els polítics... a mi no m'agrada el Montilla, no té sang a les venes hi té aigua destil·lada!
Necessitem algú amb empenta que ens faci trempar a tots! I que defensi els nostres interessos i no els d'España i que no s'arronsi davant de res i que... i que... il·legalitzi el pp, home ja! que ja n'hi ha prou (apa, ja ho he dit)...i senyores i senyors, em sembla que aquesta espècia ja està extingida...

Joan Marc ha dit...

Jo no em conec la vida d'en Montilla, però pel cognom diria que ell o els seus antepassats no són/eren de Catalunya, però com que fa moolt temps que hi és es pot considerar "català"

Anònim ha dit...

Jo crec que es catala qui defensa Catalunya i la seva llengua i cultura. Es per aixo que quan un estranger parla el catala, se'l considera un catala mes; no com altres llocs que per molt que parlis la llengua sempre seras guiri.
El Montilla no defensa els interessos de Catalunya.

Ramon Bassas ha dit...

Hola
Mentre us divertiu sobre si en Montilla és prou líder o prou català, em sembla que me'n vaig amb la de Vic...
El millor de Montilla és el seu programa i no té res a veure amb tot això.

Dessmond ha dit...

Avi,
Aquest material fa autèntiques meravelles!

Conòpium,
Et dono la raò: no és tracta de qüestióo d¡oríigen sino de sentiments. El dia que política i sentiment vagin per camins diferents, malament.


Elur,
Sembla que els polítics amb fusta estand e capa caiguda. Lamentablement.

Joan Marc,
D'acord. amb això penso que hi estem tots d'acord.

Sir Wiliam,

Això és la sensació que destil·la. Prova d'això és aquesta pre-campanya insòlita -és l'únic que la fa- amb aquest "leiv-motiv".

Ramon,
No sé si són les limitacions del mitjà, però t'asseguro que poc del que és comenta per aquí és pur divertimento. És més sentit del que sembla.
Molt benvingut a aquest blog!

Anònim ha dit...

OC PRESIDENT, CATALUNYA DECADENT!