Privilegi
Ahir vam arribat als 39 graus, a mig dia. Al vespre, a quarts de deu, he anat a passejar pel costat de la mar. M’han arribat intermitentment glopades fresques d’oratge. Quedo nou, mentre veig passar algun corredor semi-veloç amb la cara vermella, desencaixada, i algun ciclista amb destí incert.
A l’arena de la platja hi ha una parella, que també està alterada per la temperatura.
Hi ha la remor de les ones i la traça que marquen les faroles enceses que es perden en un punt on la gran Barcelona treu el cap, petit. Tot plegat, un espectacle que logra distreure.
A la terrassa hi tinc plantades tres tipus de menta, farigola, espígol, marduix i alfàbrega italiana -basilisco, vaja. Un cop ben regades, les plantes et perfumen l’existència. Un tall generós de síndria freda i uns quants albercocs madurs, fan la resta. I demà podem tornar a ratllar els 40 graus, que les onades no es cansen.
20 comentaris:
Ni la temperatura tampoc.
On has deixat l'escotilla?
A casa!
Sí, fa caaaaaaaaaaaalooorrrrrrrrrr
A Mallorca no et salva ni l'embat, Frannia?
A la muntanya tot és més fresc, però enyoro el mar.
Em consola la meva terrassa: Romaní, menta i alfàbrega...no són tant diferents malgrat la distància.
que bonic!!!! jo em quedo amb l'espígol
doncs me n'alegro que ho portis tan bé, a mi em costa molt i el pitjor és que la calor em posa de mala lluna...
Elquemaietvaigdir,
Els que som a la muntanya o vora mar ho tenim molt millor que els que queden enmig. Aquest dies es nota!
Mery Cherry,
L'espígol és molt agrait: una mica d'aigua per damunt i deseguida ho perfuma tot.
Bluf,
Ho porto tan bé per pura xiripa, pel fet de viure davant la mar. La calor mata a qualsevol! ara, amb el post també procuro donar-me ànims.
Sort d'aquests moments, el passeig, la terrassa (encara que sigui el balcó) i la tranquilitat.
Vilapou,
Certament, sort d'això o no cal anar a l'infern quan morim.
Uooo, quin post més poètic. M'agraden les sensacions que hi has abocat. Donen calma i bon rotllo. Veig que fas servir el sistema català que sempre reivindico: si et fa mal, posa-t'hi fulles! A mi m'encanta el gust i l'olor de la Maria Lluïsa.
Amic Dessmond, t'has deixat una bona musiqueta per acompanyar la vetllada a la terrassa.
Descrius perfectament el privilegi de viure al Maresme ;-)
a mi em passa semblant a calafell q es on vaguejo tots els caps d setmana de juliol, un balco enorme a primera linia d mar, am la brisa, el caminet q fa la lluna al mar, l'olor de l'alfabrega... i el millor:
mirar abaix i veure un mar d gent q va amunt i avall del passeig intentant refrescar-se... i tu tan be a la tumbona...
Àirum,
Sense una mica de poètica, aquest estiu no el sobrevivim.
Karbeis,
Realment és així. A Barcelona aquestes coses no passen.
Marina,
La qüestió és tenir la mar ben a prop. La vida és més possible.
Ho expliques de tal manera que ho puc viure. M´ha agradat molt el teu post.
Algun dia d'aquests la calor ens matarà!. Però crec que el pitjor d'aquesta calor, és l'humitat. Anem tot el dia pringosos i enganxifosos cosa que a Girona no passa.
Decidit!: Em trasllado a Girona!...amb 1.000 euros, n'hi ha prou? xD.....BUUFFFFF (llàstima que no en tingui ni per començar)
Doncs aqui a Dublin 25 graus ja es massa. Esta fent molt bon estiu.
Benvolgut Dessmond em feu enveja sana. Dins la ciutat sense estar prop del mar fot una calitxa que tomba d'esquena, sort que servidor, demà agafa el portante i se'n va fins dilluns, com a poc...
Quin juliol! A veure si este agost mos mullem una mica més, perquè fins ara ni gota!!
A la vora de la mar estos dies s'està prou bé, encara que no passa ni bafa!
Jo de moment, ja tinc un principi de constipat important: hi ha un moment del dia que canvio d'ambient (i de temperatura) 6 vegades en mitja hora: insoportable, inhumà, espero no morir en l'intent, perquè encara me queda tot lo mes d'agost!
Cristina,
Moltes gràcies per les teves amables paraules!
Laia,
Quan dius Girona, no et deus referir a Girona ciutat, oi? Jo crec que allí també hi peta un sol de justícia!
Sir Wiliam,
T'ho montes de meravella! de tomàquet a ketchup i tot a bona temperatura ambient!
Avi,
Jo he tingut sort. Vaig arribar al Maresme de carmabola i el cert és que ara em costa tornar cap a Barcelona. L'estiu n'és una bona raó.
Conòpium,
Jo també espero que les màximes les toquem al juliol. Sobre tot perquè ja s'acaba! Espero que el l''agost s'apiadi de nosaltres!
Publica un comentari a l'entrada