En Joan Oliver
Acostumo a seguir a diari les Engrunes d’en Joan Oliver, a l’Avui. Trobo que fa una feina molt semblant a la de fer un blog, amb un ritme i nivells trepidants. I de magnífic resultat. Així és que vaig decidir anar al debat que el Grup Hayek va organitzar, tenint-lo de convidat.
En Joan Oliver està com peix a l’aigua en aquest reducte liberal. No havia preparat cap tema en concret i va venir disposat a xerrar. Ell xerra pels descosits, amb la virtut de tenir una conversa intel•ligent, tot i que en puguis dissentir.
Ahir es va parlar sobre tot de la llibertat de les persones, el moll de l’os de la filosofia liberal. L’economia és un element més residual del que hom pot pensar sobre el liberalisme. Té la seva importància, però el factor que dona sentit al pensament liberal és la llibertat, individual o col•lectiva. La llibertat és el motor que permet assolir la realització dels individus. Sense llibertat, poques coses tenen sentit en aquesta vida.
El discurs políticament correcte va just en direcció contraria. Fa molt temps que els gurus del mal anomenat progressisme propugnen un discurs basat en el dirigisme, en pensar que la gent necessita ser tutelada perquè la iniciativa pròpia és perniciosa. Pensar pot fer massa mal, vaja.
Ahir es va parlar d’urbanisme, de la qualitat de l’ensenyament, de l’esforç que destinem a recerca, de sanitat, de les noves tecnologies, d’Amèrica –of course-, d’ecologisme, de terrorisme i finalment es va fer safareig sobre el Barça. Em va anar de perles que sorgís el tema del futbol. Va ser el moment en que vaig aprofitar per marxar d’una vetllada difícilment superable quant a nivell d’excel•lència.
8 comentaris:
marxar quan es parla del barça!!! sacrilegi!!
Doncs sí, benvolgut Dessmond, amb el nom de la llibertat certs "progres" "d'esquerres" ens tracten com si fossim nens que se'ls ha de dir que poden i que no poden fer i si no fem el que ells creuen que està bé, a sobre tenen els pebrots de renyar-nos, com fa la senyora Tura.
Fas enveja! De veritat, assistir a una xerrada amb l'Oliver és una delicia, fins i tot, si en discrepes.
No llegeixo l'Avui, però veig que hi hauré de fer una ullada de tant en tant!
Mikel,
Ho sento tinc teories quasi pornogràfiques sobre el barça.
Avi,
La Tura, quin personatge!
Conopium,
La xerrada era oberta.
T'acosello que donis una ullada de tant en tan a les activitats que organitza el Grup Hayek. És una cosa difícil de superar. Només és questió de fer el seguiment mínim.
Grans veritats les que diu l'Oliver a les Engrunes de l'Avui. Es que ser liberal es aplicar la logica a la vida.
Si, aplica la lògica com pocs. Excepte amb el tema del tabac, on vaig tenir-hi una mica d'enganxada. Em sobta la seva creuada contra la llei, ell que coneix tan bé aquesta experiència als USA. És un fumador empedernit que fa del seu cas particular norma. Però és una sort poder comptar amb una persona com ella. Sempre posa en dansa idees força.
Com sempre, no puc deixar de sentir-me admirat pel teu criteri.
Completament d'acord amb tot. Fins i tot amb el tema del futbol.
Karbeis,
celebro la nova coincidència. Salut!
Publica un comentari a l'entrada