dimarts, de maig 31, 2011

Tresor

Recordo quan vaig escriure aquest post. Fou en un dia molt agradable. Recordo, també, el que em van dir els meus amics quan els vaig fer notar que la senyera requeria urgentment atenció.

He tornat a casa seva. Tal i com van apuntar, l'estelada ja oneja al màstil. És una bandera preciosa. Brilla enèrgicament així que hi apunta el primer raig de sol. Ben cert allò de que qui té amics té un tresor. Sobre tot quan progressen tan adequadament.

Cap comentari: