En relació amb aquest comentari teu: "És una opció [la independència] a explorar i a liderar, cas que sigui una possibilitat àmpliament compartida per una majoria social", és la mateixa trampa de sempre. Com pots saber si és una possibilitat àmpliament compartida si no fas un referèndum? A Catalunya és impossible saber-ho atenent els resultats d'unes eleccions perquè a can CiU, per exemple, hi deu haver tants unionistes com independentistes. O sigui que si volem saber si és una opció àmplia, cal rpeguntar-ho a la gent.
I també m'agaradria saber si CiU pensa esperar que hi hagi una àmplai majoria o si pensa treballar per asconeguir aquesta majoria.
Marc, Se sap el grau d'acceptació fent enquestes a la població. De la mateixa forma que se sap, a grosso modo, què passarà el 28N.
Aquesta mena de consultes no es poden tractar amb aquesta alegria, Marc. Quan es convoca un referèndum d'aquesta naturalesa és per guanyar-lo. No per pas per fer assaigs per fer el prèssec. Ja vas veure en quina conya va acabar "l'onada sobiranista". 5% de participació a Tarragona...
En trenta anys alguna cosa haurà fet per aconseguir aquesta majoria. No cal anar esbombant que la reconstrucció nacional, objectiu dels govern de CiU, alguna cosa haurà fet en aquesta direcció, no?
Potser el que no cal és fer experiments, que després ens poden petar als dits.
I els referèndums no vinculants són un entrenament, per això no han funcionat prou bé (però han obert un nou camí i han mobilitzat molta gent que fins ara passava de tot).
La reconstrucció nacional, si seguim aquesta lògica, implica arribar a l'estat català, res a veure amb les ambigüitats electoralistes de CiU.
Marc, Les enquestes es clar que són enquestes. Sort d'això. Són un referent per veure cap on hem d'anar tirant.
Jo no sé veure masses virtuds a tot el muntatge dels referèndums. No sé quin nou camí han obert. T'ho dic sentidament. Com ha revulsiu ha estat molt superior la reacció que ha provocat la mort de l'Estatut que no pas aquesta història. Que si alguna cosa diu és que de mobilització, poca. I la gent que no s'ha definit està per veure què pot fer encara.
La reconstrucció nacional vol dir construir el país. No muntar una bona macedònia de circumstàncies i el dia després que comenci el ball de bastons. Ambigüitat electoralista? Sí, com fa tothom què vol fer política.
Jo he dit preguntat "si [CiU] pensa treballar per asconeguir aquesta majoria" i tu m'has respost que "en trenta anys alguna cosa haurà fet per aconseguir aquesta majoria". Per tant, segons tu, CiU fa com a mínim 30 anysque treballa per aconseguir la majoria que ens ha de dur a la independència.
I això, Dessmond, no sortirà al programa electoral de CiU.
Però és igual. No cal continuar discutint sempre sobre el mateix.
La realitat ja se la trobarà el Mas quan sigui president. I aquesta realitat farà que CiU només tingui l'opció de treballar en clau independentista, perquè es trobarà damunt la taula mil reglaments tombats en què el català es preveia com a preferent.
Amb l'estatut hi hem sortit perdent i el Mas no tindrà cap més remei que triar: o La Vanguardia, l'OPUS i companyia, o Catalunya.
Nou article meu, per a l'Absolutmas.
5 comentaris:
Benvikgut Dessmond,
En relació amb aquest comentari teu: "És una opció [la independència] a explorar i a liderar, cas que sigui una possibilitat àmpliament compartida per una majoria social", és la mateixa trampa de sempre. Com pots saber si és una possibilitat àmpliament compartida si no fas un referèndum? A Catalunya és impossible saber-ho atenent els resultats d'unes eleccions perquè a can CiU, per exemple, hi deu haver tants unionistes com independentistes. O sigui que si volem saber si és una opció àmplia, cal rpeguntar-ho a la gent.
I també m'agaradria saber si CiU pensa esperar que hi hagi una àmplai majoria o si pensa treballar per asconeguir aquesta majoria.
No cal fer tantes exploracions.
Salut.
Marc,
Se sap el grau d'acceptació fent enquestes a la població. De la mateixa forma que se sap, a grosso modo, què passarà el 28N.
Aquesta mena de consultes no es poden tractar amb aquesta alegria, Marc. Quan es convoca un referèndum d'aquesta naturalesa és per guanyar-lo. No per pas per fer assaigs per fer el prèssec. Ja vas veure en quina conya va acabar "l'onada sobiranista". 5% de participació a Tarragona...
En trenta anys alguna cosa haurà fet per aconseguir aquesta majoria. No cal anar esbombant que la reconstrucció nacional, objectiu dels govern de CiU, alguna cosa haurà fet en aquesta direcció, no?
Potser el que no cal és fer experiments, que després ens poden petar als dits.
Salut -i peles!-
Les enquestes són enquestes.
I els referèndums no vinculants són un entrenament, per això no han funcionat prou bé (però han obert un nou camí i han mobilitzat molta gent que fins ara passava de tot).
La reconstrucció nacional, si seguim aquesta lògica, implica arribar a l'estat català, res a veure amb les ambigüitats electoralistes de CiU.
Marc,
Les enquestes es clar que són enquestes. Sort d'això. Són un referent per veure cap on hem d'anar tirant.
Jo no sé veure masses virtuds a tot el muntatge dels referèndums. No sé quin nou camí han obert. T'ho dic sentidament. Com ha revulsiu ha estat molt superior la reacció que ha provocat la mort de l'Estatut que no pas aquesta història. Que si alguna cosa diu és que de mobilització, poca. I la gent que no s'ha definit està per veure què pot fer encara.
La reconstrucció nacional vol dir construir el país. No muntar una bona macedònia de circumstàncies i el dia després que comenci el ball de bastons. Ambigüitat electoralista? Sí, com fa tothom què vol fer política.
Jo he dit preguntat "si [CiU] pensa treballar per asconeguir aquesta majoria" i tu m'has respost que "en trenta anys alguna cosa haurà fet per aconseguir aquesta majoria". Per tant, segons tu, CiU fa com a mínim 30 anysque treballa per aconseguir la majoria que ens ha de dur a la independència.
I això, Dessmond, no sortirà al programa electoral de CiU.
Però és igual. No cal continuar discutint sempre sobre el mateix.
La realitat ja se la trobarà el Mas quan sigui president. I aquesta realitat farà que CiU només tingui l'opció de treballar en clau independentista, perquè es trobarà damunt la taula mil reglaments tombats en què el català es preveia com a preferent.
Amb l'estatut hi hem sortit perdent i el Mas no tindrà cap més remei que triar: o La Vanguardia, l'OPUS i companyia, o Catalunya.
Publica un comentari a l'entrada