La cosa demencial del Barça

Estic una mica –massa- saturat d'aquesta cosa electoral que ha de passar a can Barça. Aquest excés de veneració per la piloteta és més que discutible. I, tractant-se d’un equip de futbol (que fins que no va arribar en Laporta no ha estat més que un club en els nostres dies), l'assumpte és encara més greu. Hi ha d’haver molt de ruc escampat, quan l’efervescència arriba per aquest cantó.

És un clamorós despropòsit aquesta campanya. S’ha sobredimensionat l’interès del cas i hi ha un excés de proclames insubstancials en la rastallera de candidats a la presidència. He arribat a sentir bestieses d’autèntic professional. El Barça que deixa en Laporta és el més gran i és, per tant, un bon referent de país. El –poc- que veig en campanya és deplorable. Promeses electorals de fireta i el cantó més fosc que hom pot exhibir quan aspira a un càrrec amb dimensió pública. Una campanya que fa sentir vergonya aliena, que és just el contrari del que el Barça em provocava fins fa ben poc.

Deixant de banda el joc brut i les propostes escombraria que he tingut la desgràcia de llegir o escoltar, només em faltava sentir en el capítols d’excessos l’acusació que se li fa a en Laporta. Pel que sembla el president del Barça, aquella entitat que hauria de ser “més que un club”, no pot tenir interès per la política. Aquesta declaració de principis em sembla fonamental per seguir creient la mena de llast que pot arribar a ser aquesta entitat privada per a Catalunya. El Barça esdevé un autèntic perill quan al capdavant hi pot aterrar gent que només pensa exclusivament en una piloteta. Aquesta mena d’analfabetisme volgut i autoimposat és una de les mostres més esclatants de vergonya nacional.

Ja en tenim prous d’animals a casa nostra, obsessionats amb deixar el país anestesiat. Només ens faltava ara el Barça participant en aquesta cursa!