dimecres, d’octubre 28, 2009

Xorissos i xorissos

Segueixo poc els telenotícies. Però vist el que ha passat en les darreres hores, no he pogut resistir-me a veure què diuen. Es veu que hi ha una onada de corrupció a Catalunya. I el jutge súper star de l’Audiència “Nacional” ha decidit prendre cartes en l’assumpte. Així queda clar qui mana, qui té els cossos i forces de seguretat i com resta, altre cop, el ja tant agònic concepte d’autogovern. He de confessar que tot aquell ramat de guàrdies civils, entrant i sortint de l’ajuntament de Santa Coloma, és un espectacle que fereix la meva sensibilitat. Què se suposa que n'hem de fer amb el Mossos?

Veig, d’altra banda, que el cas Millet ha desaparegut de l’escena. Tota aquella informació que anava sortint en compta gotes, les filtracions interessades d’un sumari sota secret -que era munició per aconseguir allò que sembla impossible d’arribar-hi per vies democràtiques-, tot allò s’ho ha dut una ventada. La vena involucionista d’aquesta gent sembla que no té un sostre a la vista. Ah, i el paper de periodistes i mitjans, a l’alçada del betum.

I vet aquí com han canviat les tornes. La garzonada ha frenat sobtadament les ganes incendiàries de fer servit la justícia com a Cavall de Troia. Tota aquella superioritat moral que exhibeix l’esquerra a base de jugar amb les cartes marcades, ha quedat aturada en sec. Amb una contundència tal que ara fins i tot demanen una treva.

Ahir tots els que no votem socialistes érem tractats de vulgars xorissos, pel màxim responsable del PSC i actual president de la Generalitat. Avui ja proposen amicalment una treva. Potser és que n’han trobat de més grossos. De xorissos, vull dir. De tant com s’han arribat a mirar el melic i d’escampar la mentida no se n’havien adonat que els tenien dins de casa.

23 comentaris:

Damià Folk ha dit...

Això és una broma, demana una treva el que va començar la guerra i abans que l'enemic ataqui. Aquest tiu és molt més imbècil del que hem pensava!(i mira que el considerava molt i molt incompetent) Aquesta mandonguilla humana sense coll anomenada Iceta està com un llum d'oli. Ara pillaràs com tu vas fer pillar.Et recordo qui era el més xulo parlant del Millet, eres tú Iceta. Amb les teves declaracions anant del bo de la pel·lícula i mira ara...
Anem a ficar-lis el dit a la ferida socialista i si la ferida s'infecta millor.
pd: la propera reunió del PSc s'haurà de fer a Can Brians així podran provar la presó que han construit...

Andreu ha dit...

Benvolgut Dessmond,

Hi estic d'acord. Per als baixllobregatins i xusma semblant és la primera vegada.Allò de Filesa estava molt més concentrat en poques persones. Però el tema, crec, es o podria ser les connexions similars a l'Hospi, Korne, Badalona, Sant Injust i, sobretot, la gran caixa negra que han tingut i tenen en exclusiva: La Diputa.

Però compte. Ahir nit els del tricorni regiraren els papes d'en Prenafeta a la FCO, i su Pais, el seu InMundoPis té ja un segon titol que "il.lustra" totes les seves "informacion sectàries":

"La red corrupta que salpica a PSC y CiU "

La tergiversació es total. A CiU no li afecta absolutament res, com a organitzacions polítiques.

Al PSc sí, i molt. O sia que....

Tanmateix, voldria esperar al que pasi dilluns, quan el vedette de Jaen ja hagi de "dir judicialment alguna cosa" sobre cada persona, fins ara, "cridada". A Veure, su Pais de diumenge el que avança directament des del fax de l'AUdiencia Nacional nascuda en el franquisme cavernós i sense cap similitud a cap pais europeu democràtic de debó.

Els nervis, lògics, perque saben la merda que han traginat durant molts anys cap a Nicaragua i cap a butxaques pròpies es inmensa.

I per a possibles repercussions politico-electorals, caldrà esperar encara molt més.
La gran novetat, això sí, és que el "gobierno amigo" no anuncia als seus sicaris de Nicaragua que vindrà un xàfec.

Ara es quan caldria entrevistar 1000 vegades al Bolaño en directe. Com riuriem..... .

Una abraçada
Andreu

Dessmond ha dit...

Damià Folk,
Hahahaha, molt bona la postdata!

Andreu,
Realment la tergiversació és total. Posar al mateix sac el que pot fer un alcalde amb el que poden fer persones per iniciativa privada és un escàndol. Però aquest estil involucionista és el pa que hi gasta de fa temps.
I jo tinc ganes de veure com acaba. A en Prenafeta sempre l'han intentat implicar en mil històries i mai li ha tocat el rebre. Això sí, El Pais ha pogut fer el seu titular i augmentar la tirada.
També tinc ganes de veure que passarà els propers dies. En què pot quedar tot el numeret de la Guàrdia Civil?

reflexions en català ha dit...

I el país? Com quedarà aquest país nostre? Què farà moltíssima gent arran del que veuen a la tele? Ens estem podrint definitivament?

Dessmond ha dit...

Reflexions en català,
Fas la pregunta del milió, certament.
Ara, jo només sé una cosa. Allò que surt per televisió no és en absolut la realitat. Afortunadament. Tenim país per molt de temps. Passa que l'has d'anar cercant triscant d'aquí d'allà. Però el país està molt més viu i sa del que sembla. Per això ens cau la que cau.

popota ha dit...

Benvolgut Dessmond,

Francament, em sorprèn aquest blasmar la manera com els mitjans estan venent la notícia, posant al mateix nivell el "sector negocis" d'un partit que ha estat un quart de segle tocant pèl que el sector no negocis d'un partit que hui mana a tot arreu.
Francament, el que significa l'equiparació entre tots dos móns és prou clar per qualsevulla persona alfabetitzada.

Salut,

reflexions en català ha dit...

Sí, el país pot estar sa, però si no dónes exemple des de dalt, és impossible que la salut duri gaire.

No comparteixo aquesta opinió: "Allò que surt per televisió no és en absolut la realitat."

La realitat és el que surt a la tele i als diaris, encara que no sigui realitat.

La massa, la majoria de la gent, n'acabarà farta, i encara que ens expliquin mentides, la PUTA REALITAT és que tot està podrit. Tot. I qui estigui lliure de culpa, que tiri la primera pedra.

Ara vés a demanar a la gent que sigui sana. Au va!

Aquí necessitem un canvi radicalíssim, més enllà de confabulacions contra Catalunya.

Boranit.

Dessmond ha dit...

Benvolgut Popota,
Ho sento, però no acabo d'entendre la teva reflexió. La culpa és meva, segurament. I em crec mínimament alfabetitzat, Ja t'ho avanço.
Per cert, ets valencià?

Reflexions en català,
He ditxo culo.
Efectivament,aquest país és una puta merda, que se n'anirà a prendre pel sac perquè només hi ha xorissos i ferum per arreu.
De mentida no n'hi ha cap ni una i l'únic que podem fer, molt resignadament això sí, és menjar tota la merda que ens aboquen. I ho deixo aquí, perquè jo tampoc estic lliure de culpa.
Boranit i tapa't.

reflexions en català ha dit...

Dessmond,

No siguis demagògic. Aquest país no és un puta merda però si continuem així, serem un país de segona. Tenim els polítics que ens mereixem; això és indubtable.

Jo no he dit que tots els polítics siguin uns lladres. Sí que dic que això fa molta pudor, que tenim un sistema que podreix tot el que hi entra i que hem de fer un gir radical.

Els sociates em fan tan fàstic com a tu, però no ens movem del pur provincianisme. El sistema, la cultura franquista, és el que ens hem de carregar. Perquè de lladres n'hi ha de dretes i d'esquerres i de catalanistes i d'espanyolistes.

Aquest és el problema.

No em llepo el dit. Sé per què un partit admet un candidat cap al qual sent fàstic. A canvi de diners per al partit.

De Joans, Tons i ases...

Hi ha molta gent lliure de culpa que no es mereix tot això. La gent, però, al final reacciona. Com ho farà ara? Votant la Rosa Díez i l'Anglada? Compte...

La desafecció és comprensible. La reacció, ja la veurem.

popota ha dit...

Benvolgut Dessmond,

Lamento no haver estat prou clar, miraré d'esmenar-ho. La meva tesi és que la inmensa majoria dels catalans tenim una idea ben formada del que és el dit "sector negocis" de CDC, una idea molt relacionada amb el títol del post. Quan dic sector negocis no em refereixo únicament als hui detinguts, sinó a personatges de la talla moral i ètica d'un Roca Junyent. Sé que és una idea que no quadra gaire amb les motos que venen els adscrits al pujolisme en mode secta, però és la majoritària.
Tanmateix -i és quelcom que, creu-me, em pesa-, la majoria dels catalans no tenen aquesta mateixa idea pel que fa als càrrecs públics sociates que pululen, des de la nit dels temps, per l'àrea metropolitana de Barcelona, que en l'imaginari col·lectiu venen a ser els que planten cara als anteriorment esmentats prohoms del sector negocis de CDC.
És en aquest sentit que dic que l'aparició units en un cas com aquest d'un Prenafeta i un número 2 de la diputació, és d'una efectivitat abassegadora. I això és el que surt dels mitjans.

Anònim ha dit...

Al manco per aqui no han sortit enmig de mil càmares de televisió i enmanillats per parelles amb la mà esquerra (o dreta)...
Aucanada

Dessmond ha dit...

Reflexions en català,
Seguint el fil dels teus comentaris, tu et demanes: ens estem podrint definitivament, segons el que veiem per la tele?
Jo contesto amb la intenció de fer-te veure les coses més en positiu. Em va semblar que estaves més que emprenyat, preocupat, fart, digues-li com vulguis. Aleshores intento dir que no, que a la tele no se li ha de fer cas. I ho dic en general i no pensant en cap cas ni persona en particular de rabiosa actualitat. Perquè, ho sento dir-t'ho, crec honestament que el que surt per televisió no és en absolut la realitat. Quan deia això pensava amb en Ricardo Bofill, que segurament és la imatge que té la gent d'un arquitecte. I hauries de veure l'abisme que hi ha entre aquest personatge i l'arquitectura "real". Si no em creus, parla amb en Joan Oliu, que potser et mereix una altra confiança. Ara, quan he dit això, t'ho prometo que pensava amb en Bofill. La distorssió que provoca la tele a l'hora de retratar el que és real fa vertígen. I aquí podriem tenir una llarga i nogensmenys interessant xerrada. Per exemple, n'Andy Warhol ja denunciava el paper uniformador de la televisió. Però en fi, que això són figues d'un altre paner.
La teva contesta és que "la PUTA REALITAT és que tot està podrit"
Aleshores jo opto pel "no he dit res" i et dono la raó. No veig la diferència que hi ha entre dir que tot està podrit i que el país és una puta merda. En abstracte significa el mateix. Bé, almenys a mi m'ho semblava. En tot cas el que volia dir-te és que molt bé, doncs si ho vols veure així no hi donaré masses més tombs. Tampoc no hi ha gaires més opcions.

Hòstia i ara resulta que jo faig demagògia.

Bé, a mi el que m'escandalitza és la manera com jutgem, molt abans que es pronuncii el jutge. Aquesta mena de tribunals populars que ara s'han engegat. Això em repugna tant com els lladres, de dretes o d'esquerres. Ens deixa en la més absoluta indefensió. Aquí penso en aquells independentistes que el mateix Garzon els va fotre a la garjola perquè hi havien els JJOO a la cantonada. O penso en d'altres numerets justicieros. Comparteixo la idea de fer net, però seriosament. No a base de pseudojustícia, on el secret de sumari és filtrat a diari. Espero que mai t'hi trobis en una sitació semblant. No perque siguis un paio que perd el cul pel diner fàcil i ràpid, no. Simplement perquè ets independentista.

La desafecció és comprensible. I tant. Amb la versió que tu tens i, a més dones per bona, segur.

Popota,
Ara t'entenc i crec que tens raó. Totalment d'acord. El que estic llegint darrerament de tu ho comparteixo. Te n'adones fins a quin punt pot arribar a fer mal la sociovergència?
D'altra banda, aprofito per dir que l'imaginari que s'ha creat al voltant del "sector negocis" per a mi no té tanta credibilitat. Hi ha gent que fa coses poc defensables, sí. Però també te'n faries creus del que s'ha arribat a dir i és una falsa patranya.
D'altra banda, veurem en què acaba tot plegat. No ho dic en cap sentit. Voldria veure com acaba tot aquest soroll. Podria ser que encara alguns hi vegin més fantasmes del compte, perquè ja s'han fet una pel·lícula molt exacta dels fets. I això sí que és letal.

Aucanada,
No et precipitis. Aquesta gent encara ha de viatjar cap a Madrid. Jo crec que s'està preparant una escena semblant a la palmesana. En Prenafeta i companyia encara no duen la barba de tres dies ni la cara prou atrotinada després d'haver dormit en les condicions que dispensa la benemèrita i vestint la mateixa roba de fa quatre o cinc dies. No aniràn pas amb la ratlla als calçons.. Ah, i queda el trajecte en furgó blindat, sense llum, cap a Madrid. Serà quan baixin de la camioneta és quan podria ser que vingui la foto que no esperes. Pensa que en Garzon és un professional del tema. I ja saps com les gasta la "justícia".

marc ha dit...

Jo no he parlat de ningú ni de cap judici, sinó de tot plegat, de la sensació que tinc com a ciutadà que el sistema està podrit i que només ens assabentem d'una petita part de tots els merders que hi ha.

Les notícies de la tele no les miro, però la immensa majoria de la gent sí. I la conclusió que en pot treure qualsevol persona normal (no parlo de cap cas concret) és que la corrupció és el pa nostre de cada dia. I això segurament és veritat.

Mnetrestant, aquí només ens dediquem a donar les culpes a Espanya; els sociates carreguen contra els convergents, els convergents contra els sociates, i així anar fent.

No em sé explicar bé. Els espanyols sempre han fet el mateix, per ai`xo no entenc que ara es qüestioni la legitimitat de la interevnció d'un jutge espanyol. Coi, si sempre ho han fet així...

Si no volem que vingui el Garzón, separem-nos dels espanyols. Ara.

I si volem canviar les coses perquè quan siguem lliures no tinguem un sistema polític corrupte, hauríem de començar a parlar de mesures per regenerar la vida política.

Salut!

Dessmond ha dit...

Marc,
Certament la sensació que hi ha a l'ambient és dolenta. Molt difícil de capgirar, si no hi ha una voluntat mediàtica. Ara, a mi el que em sobta més de tot és la vulnerabilitat col·lectiva que patim. Mai havíem tingut tanta facilitat per accedir a l'educació, a la formació, a la informació i mai havíem estat tant vulnerables. Penso per exemple en la fortuna que té acceptar la versió de la televisió. Les notícies bones, positives, que també existeixen no surten mai. No sé perquè hi ha tanta gent influenciable per aquesta via. Hi ha encara bosses tant grans d'analfabetisme? Jo ho dubto.

No ens enganyem, eh? Aquí tenim un problema bastant més gran que el de la corrupció política. Segurament cal fer net, això no t'ho discutiré. Però hi ha molts més àmbits que els purament polítics que necessiten una esbandida a fons. Sort tu que vius al paradís. Però a Barcelona et quedaries parat de la corruptela ciutadana que hi ha. No són els angelets ni polítics els que follen pel carrer. O no són els angelets ni polítics que cada dia es colen al metro. O no són polítics els que cada dia van al Corte Inglés a fer petits furts. O els que intenten estafar al sistema sanitari, amb receptes que no són correctes. etc., etc. Dic Barcelona, però en trobaries més de llocs discutibles.

Hi ha una crisi de valors bastant més generalitzada. Hi ha un relaxament moral que no es curarà amb la independència. Cal regenerar moltes més coses, que purament la política. I no estic segur que la independència posi a lloc aquesta crisi de civilitat.

marc ha dit...

Jo tampoc no penso que amb la independència resoldrem res, però si no volem que un jutge espanyol ens la foti quan vulgui, només ens queda una via.

I després, quan siguem lliures, haurem de fer com els anglesos, que no confien en els polítics i precisament per això fan lleis per controlar-los al màxim. Si volem que els polítics siguin honestos, hem de fer una nova transició, una regeneració total de la vida política amb lleis que impedeixin robar, amb una transparència de debò.

Sí, estic d'acord que la crisi és total, però si els de dalt no donen exemple... què vols que foti la gent?

Ai, si algun dia s'arriba a conèixer públicament tota la merda que envolta la gestió del meu paradís...

popota ha dit...

"Si volem que els polítics siguin honestos, hem de fer una nova transició, una regeneració total de la vida política amb lleis que impedeixin robar,"

No hem de fer una nova transició, el que hem de fer és una transició de veritat. D'altra banda, les lleis que impedeixen robar hi són, el problema és com s'apliquen.

Salut,

reflexions en català ha dit...

Llistes obertes, limitació de mandats, dependència respecte als electors i la circumscripció (no respecte de la cúpula dels partits), incompatibilitat de càrrecs públics, publicació dels ingressos dels polítics, llei electoral, llei de finançament dels partits que sigui transparent, publicació de totes les adjudicacions.

Això no existeix.

Josep-Empordà ha dit...

Tractant-se de'n Garzón, no sé qué pensar. No veig tant clar com expliqueu que al final, aixó perjudiqui a Catalunya.

No sé, però crec (i que consti que no en tinc cap certesa) que en Zp ha decidit que en Montilla ja está amortitzat i que el PSC ha esdevingut un càncer que fins i tot el perjudica a ell.

Amb els tocs d'atenció que algunes figures històriques i, diguem que una mica competents del PSOEcialisme hispá, potser ha decidit que trepes corruptes i gaudidors de presupostos com aquests que remenen les cireres al PSOE del NE li fan més mal que bé, i, que a més, com que aquests baixllobregatins no tenen més fidelitat que els diners, potser hi ha quelcom que no coneixem.

I en Prenafeta i n'Alavedra, podria ser que fossin en el lloc inadecuat en el moment inadecuat. De totes maneres, cal ser poc intel.ligent embolicant-se amb aquests xitxarel.los amb els que s'han embolicat.

Cordialment.

popota ha dit...

"Llistes obertes, limitació de mandats, dependència respecte als electors i la circumscripció (no respecte de la cúpula dels partits), incompatibilitat de càrrecs públics, publicació dels ingressos dels polítics, llei electoral, llei de finançament dels partits que sigui transparent, publicació de totes les adjudicacions."

Compro la idea, i pujo a declaració de l'IRPF pública per a tota la població.

Dessmond ha dit...

Aucanada,
Què t'havia dit jo?
Justícia espanyola. I espera't. Espera't que el show no acaba aquí.

Dessmond ha dit...

Marc,
La justícia espanyola, efectivament, ens dona un motiu incontestable per tal d'intentar tocar el dos correns. Va ser el màxim òrgan de la justícia qui va convertir en un consumat independentista a en López Tena...

Totalment d'acord en que "els de dalt" -entenc que vols dir la classe política- han de donar exemple. Hi ha massa gent, començant per bona part dels polítics catalans, que han perdut de vista aquest punt essencial. Ara, dubto jo que el problema es resolgui amb cap llei. És un problema de valors, d'haver relativitzat qualsevol actitud i de pensar que tot s'hi val. Cosa que s'ha demostrat en absolut certa.

Jo pensava que vivies al paradís. En tot cas, la merda que pugueu generar mai serà comparable al que pot sortir de l'àrea metropolitanan de Barsalona. Sigues conscient d'això i gaudeix del que ara mateix et toca viure. I no t'ho dic amb cap ànim paternalista. A la que surto de Barsalona m'ho trobo.

Popota,
Ai Popota, popota! Altre cop estic d'acord amb tu, sense reserves. M'estaré fent vell? M'afecten les corruptel·les? En Garzon m'ha trastocat?

Reflexions en català,
De les llistes obertes se'n parla molt. Conec uns quants escèptics -jo mateix m'hi incloc- que no n'haurien de ser-ne, perquè mentalment són liberals. Les llistes obertes certament tenen un esperit indefectiblement encarat a la protegir la llibertat, tant del polític com del votant. Però quan es parla de regeneració sempre oblidem una cosa, que per a mi -i per aquests escèptics- és la mare de totes les guerres: cal regenerar a l'ensems l'ètica dels mitjans. Altrament, aquesta iniciativa -i qualsevol altre- està condemnada al fracàs. Però el debat queda per una altra ocasió.
Jo la limitació de mandats no sé si és tant important. Donaria per un segon debat. Però no m'hi oposaria frontalment. Ok amb tot el que sigui apropar la distància entre candidat i votant. I el tema de les incompatibilitats jo el miraria desapasionadament. En aquest país tenim un problema seriós, en el sentit que els més preparats se'n van directe a la privada. Ha d'haver mecanisme que puguin garantir l'entrada i sortida dels millors en el sistema polític. Els millors. Altrament, haurem de menjar per molt de temps presidents que vagin amb la llibreteta pel món, incapaços de redactar un minúscul text amb l'idioma del país. És un cas insólit al planeta, que dona bona mesura de fins quin punt hem arribat.
Ok amb el tema del finançament dels partits. Aquí hi ha un debat necessari. I caldria combatre la ignorància o l'hipocresia del ciutadà "normal", que s'escandalitza de segons quines xifres i no té ni puta idea del que costa mantenir la maquinària d'un partit.
La publicació de totes les ajudicacions en teoria existeix. Però és clar, aquí tothom fa el que li surt de l'arc de triomf. I si un departament encarrega un informe, després no té nassos de fer-lo públic. Crec que això no hauria de poder fer-ho. Altra cosa és qui gestiona la justícia i com ho fa. Nou debat...

Josep-Empordà,
Aquí el que passa és que realment el que ha de venir encara no ho sap ningú del cert. Jo crec que hem d'esperar una mica per veure realment per on és que es veurà el llautó de tot plegat. Em demano: pot haver relació amb la futura sentència del TC respecte de l'Estatut?
El Garzon va per lliure, o com molt bé apuntes en ZP vol fer net net.
Pel que fa en Prenafeta i n'Alavedra caldrà veure si realment van ser allí on semblan que han estat. No serà el primer cop que en Prenafeta omple pàgines i pàgines i després tot queda en un esclatant no res, que ni apareix -suposo- interessadament.

Popota,
Ep, amb l'IRPF no hi fem conyes!

Josep-Empordà ha dit...

L'amic Andreu va fer fortuna amb alló del: Mas o Montilla?.

Però els temps avançan que és una barbaritat, ara la cosa és: Mas o Filesa?.

http://www.youtube.com/watch?v=8aKd-Lx-zlU

marc ha dit...

Dessmond,

Adjudicacions. M'agradaria trobar una web on pogués trobar fàcilment una llista de les empreses que han rebut més adjudicacions durant l'última legislatura.

Incompatibilitat de càrrecs, Com pot ser que un profe d'institut passi a ser regidor, membre del consell comarcal, diputat al Parlament i passi a cobrar 7.000 euros al mes?

I ja parlo dels càrrecs de la família Monti.

Els mitjans són el braç armat del poder. El problema no són ells.

Limitació de mandats. Vostè què hi vol fer a la política més de vuit anys? OI que ho fa per amor al país? Doncs estigui-s'hi vuit anys i després, amb els prestigi que haurà aconseguit, dediqui's a la seva feia de sempre, o tant de bo en trobi un de millor, i dediqui's a la família. Gràcies per tot.