dimarts, d’octubre 27, 2009

Cas perdut

L’altre dia el majúscul i irreductible compatriota Arnau Oteji advertia al Cimera que en Montilla és un “cervell espanyol envasat al buit”. I això que podria semblar un despropòsit, avui al mateix cervell li ha faltat temps per certificar el seu estat envasat. “Montilla creu que el 'cas Millet' no afectarà electoralment CiU”, diu el titular de l’Agència catalana de notícies. Sembla ser que l’electorat de CiU no és sensible a aquesta mena de coses. Com no li afecta al PP el cas Gürtel. (El cuento de sempre sobre la dreta, quan l'esquerra fa aigües). La disquisició és pròpia d’un objecte envasat al buit i allunyat de la realitat. Considerar xorisso tothom qui no vota socialista és un acte propi d’algu a qui ja no li cal l’envàs al buit perquè té el cervellet entrat en vies de fossilització.

6 comentaris:

Cesc. ha dit...

Si amb en Maragall no van tenir cap problema en caducitar-lo imagina't, benvolgut Dessmó, què poden fer una escrecència balbucejadora de ventosistats.
Salut i independència,
cesc.

Carles TV ha dit...

Encefalograma planíssim!!!!

Galderic ha dit...

A més, les dades el desmenteixen. El PSC l'any 1999 va treure més vots que l'any 1995, després que J. M. Sala entrés a la presó l'any 1997. I no t'ho perdis, va treure més vots en un context de descens de la participació. També el PSOE va treure més vots l'any 1996 que l'any 1993, quan cada dia esmorzàvem GAL, Roldan, Mariano Rubio, escàndol BOE, etc. Els sociates viuen a base de clixès. És l'hora de desmuntar-los.

Dessmond ha dit...

Cesc,
Hahahaha, definició que supera al mític Arnau!

Carles TV,
Pla, pla i fossilitzat.

Galderic,
Bé, un cervell envasat al buit no pot fer cap exercici de memòria històrica.
Només ells són els únics que no es consideren uns mentiders. La resta ho sabem abastament. És per això que no ténen gaires maníes a l'hora d'insultar-nos.

espiadimonis ha dit...

Els del Cimera... què n'hem de dir d'aquesta inefable trepa?
Ja fa uns quants mesos, em vaig atrevir a dissentir mínimament, només per dir-los que es podia dir el mateix sense insultar ningú. El resultat fou que jo també vaig rebre les seves "atencions" lingüístiques, titllant-me d'anormal i socialista. La penya ni es va immutar. En aquest estat de coses, automàticament vaig treure la seva adreça de favorits i mai no hi he tornat a posar els peus. Pobrets, ni s'adonen que ells sols es desqualifiquen amb l'estil que gasten. Ja s'ho faran els que hi van, si és això el que volen pel futur d'aquest país...

Dessmond ha dit...

Espiadimonis,
Jo llegeixo sobretot els posts. Els comentaris acostumo a estalviar-m'els perquè són massa llargs.No recordo haver vist això que dius.
Entenc que t'hagis pogut molestar, si has passat per aquesta experiència. Ara, no perdis de vista una cosa: ells sempre s'han definit com a blog "gamberro". Vull dir que no esperis trobar segons quina mena de llenguatge "políticament correcte". I pot ser que els despistessis amb la teva demanda de correcció.
Jo he de dir que m'els prenc amb conya. La saben fer molt bé i és en aquesta clau que m'ho passo bé. Potser has demanat peres a l'om!