Amb les presses típiques de la tornada sempre hi ha alguna cosa que marxa del cap. Tot i ja sent en alta mar, vaig demanar-li a la noia que havia a recepció em deixés anar a la coberta on era el cotxe aparcat. Era una persona prou disposada, procedent d’alguna banda de Llatinoamèrica. Ella em va dir que era totalment prohibit accedir-hi, un cop el buc és en marxa. Vaig insistir en motius humanitaris i que després em caldria una habitació doble.La noia va ser presa del dubte, tot i les estrictes instruccions que sembla ser existeixen al respecte. Jo mateix em vaig oferir per ajudar a obrir la voluminosa porta de ferro, tancada amb dos panys enormes i difícils de manegar. Vaig fer saltar el primer i, veient la meva decisió, ja em va deixar obrir el segon i la mateixa porta.
Vaig poder arribar de seguida al meu cotxe. El sol era espatarrant i no vull ni pensar què hagués pogut passar allà dins, en les set hores de travessia i a mercè d’aquelles temperatures. Vaig agafar amorosament la sobrassada de quatre quilos i mig que havia comprat a Sa Canova, a Campos. (Quan penso en que el meu fill -que era tota una bèstia en néixer- feia només quatre quilos!). No va ser fàcil obtenir-la, perquè parlem d’un restaurant. Ara, la qualitat és majúscula i va valer molt la pena ser prou pesat com per poder dur l’aigua al meu molí.
Vaig portar orgullosament la criatura en braços, cap a dins. A la noia de la recepció hi havia alguna cosa que no li quadrava, perquè l’embolcall era justament una bossa del Corte Inglés. M’esperava amb la clau de l’habitació als dits. La hi vaig prendre, amb cara alleugerida. Ella va dir-me, amb un punt de sorpresa:
-Está bien?
-Gràcies a vostè i a Déu, sí. Ella va somriure i va seguir:
-Como se llama?
-Sobrassada. És mallorquina, com la meva dona. Així que arribi a l’habitació la deixaré damunt d’un llit i la destaparé. Aquesta calor no li podia anar bé de cap de les maneres.
-Pues claro que no! Ni modo! Cuidela bien.
-Ho faré. No en tingui el menor dubte. Gràcies altre cop.
No vull ni pensar què m’hagués pogut passar si arribo a casa amb aquest tresor rostit. Cap raó de tipus humanitari hagués impedit que la ira de la meva estimada esposa em convertís molt probablement en ració de croquetes o en alguna cosa encara més capolada.
14 comentaris:
hi ha gent dormint dins els cotxes, segurament també està prohibit, segurament és millor dormir allà que a les cadires o butaques, clar sempre que no tinguis cambrot i no sigui compartit amb desconeguts.
el millor és està despert i donar tombs pel vaixell fins arribar a port.
El primer lloc que vaig visitar de Mallorca en el meu primer viatge, ja fa uns quants anys, fou justament Campos, anant camí de La Rápita i el primer que em va cridar l'atenció fou una llibrería papereria que tenia per nom el meu cognom, cognom no massa extés al Principat i extensament estés a Mallorca.
Malgrat no ser expert en sobrasades, si que m'agrada, molt, i crec que el país de la sobrassada, a Mallorca, és el triangre Campos, Felanitx Santanyi, al menys, per aquelles contrades és a on he vist més empreses elaboradores d'aquest producte.
Ara!, he de reconeixre que, com a amant del picant, també m'agrada molt la sobrasada menorquina, picant i feta en peces molt més petites i "abotifarrades" (en forma allargada, vull dir).
Ja saps que m'agrada cuinar, i un dels plats que em surten "brodats", és el cap-i-pota, i un dels secrets és, en comptes d'afegir-hi xoriço, que el detesto, afegir sobrassada al sofregit, una vegada fet. Es desfá i li dona un toc especial.
Encara que...una sobrassada de quatre kilos i mitg, deunidó!!...Qué debía pensar la hostessa del vaixell que era alló!!.
Per cert, que viatjant amb el ferry, les vegades que ho he fet, he accedit al parking del vaixell amb total llibertat, i no s'havia d'obrir cap gran porta, només una portanormal i corrent d'accés que estaba oberta.
Si que canvien les coses en poc temps!!
Bacus,
Dormint dins els cotxes? Bé serà per la nit, perquè si fa el trajecte pel matí t'asseguro que pots quedar ben escalivat!
Set hores donant tombs és dur dur. Jo em porto lectures que m'ajudin a clapar.
Josep-Empordà,
Aquesta sobrassada és artesanal. La fan els mateixos dels restaurant i és sensacional. Com que no és a la venda al públic mai diries que no te le pots emportar. Vaig apurar molt per aconseguir-la.
A Menorca el que val la pena descobrir és la "carn i xulla".És un embotit tipus espatec però molt més especiat i bonissim. El coneixes? A Mallorca també en fan de sobrassades cohentes (picants). Són normalment les que porten el cordill vermell.
El cap-i-pota que apuntes ha de ser antològic. Tu tens molta bona mà als fogons!. No sé que fariem sense la teva perícia!
Això del pàrking segurament és més fàcil quan le cotxe es guarda a la bodega, abaix. Però quan es a coberta és diferent. O potser cada companyia te normes diferents de seguretat.
a popa amb les gandules airejante la cabellera...
al na pots dormir 2 horetes a les butaques.
al tornar és més fotut i no pots dormir sinó vens d'una marató sense dormir.....
com un vaixell és com un estat en mig del mar fan negoci amb les escurabutxaques i preus duplicats per una ampolla d'aigua dolça.
Amic Dess, encara hi pens amb aquella sobrassada...
Aucanada
Bacus,
Si l'ampolla de l'aigua és tan cara com dius, només la pagues al viatge d'anada. A la tornada te la portes de casa.
Aucanada,
Jo la vaig somiar quaranta cops, fins que no vaig poder aguantar més.
Com a mínim saps on retrobar-la, que ja és molt més del que no sap la majoria de la humanitat.
El tema de la sobrassada dóna per fer un post post-vacances Mallorca: quina és la millor? on trobar-la? i per extensió amb les ensaimades. Cada vegada que vaig i venc BCN-Mallorca via aeroport o port, fa mal als ulls veure la quantitat d'ensaimades que sa gent compra, majoritàriament inmenjables...
Aucanada
Aucanda,
Les ensaïmades que jo menjo són les que em fa la sogra. Són de tamanys roda de carro. Mai en queden restes.
Jo al·lucino amb aquestes ensaïmades que venen dins del cartró, que porten dies fetes, que portaran dies per ser venudes i molts més dies per ser menjades. Cal tenir el paladar enrajolat per atrevir-se amb una peça que no estigui feta i menjada el mateix dia.
Qui és que les compra? Els mateixos que marxen amb el barret mexicà al cap, des de Son Sant Joan?
Aucanada,
Per cert, m'hauràs de passar les teves fonts sobrassatarils. Estic segur que també coneixes bons filons.
uff, no ho saps be, sobre tot ara que ve novembre in desembre. En parlarem...
Aucanada
Segur que de llocs a on fan bones ensaïmades, a Palma, que és a on per questions de logìstica les acabo comprant sempre, n'hi deuen haver molts, però des del principi que en vaig trobar un que les fa, al meu modest entendre de passavolant que va per feina, de manera més que digna. És una fleca-pastisseria que hi ha a la cantonada de l'avinguda 31 de desembre amb l'Avinguda Joan March. Segur que ni de bon tros son com les que fa la teua sogra, benvolgut Dess, però son recent fetes i comparant-les amb altres que he tingut ocasió de provar, estan molt be...i les fan allá mateix.
Saps punyetero...que m'estan entrant unes ganes boixes d'agafar l'avió i anar a fer un tomb per Mallorca?.
Voltos per CAMPOS a Sa Canova a docents metres de ca nostra i no dir - Som aquí.
Ja es ben vere que tens una dona mallorquina i que t'acaba d'empaltar sa meravellosa malaltia mallorquina de - Si venc a Mallorca ja mos vorem!...
Comprant sobrassada en s'estiu i fregir-la dins es vaixell pecat mortal, no tenc paraules au au au digués a na SU que memòries i salut.
Aucanada,
En parlarem, idó.
Josep-Empordà,
No conec el lloc, però estic segur que ha de ser bó si tu ja l'has tastat. Aquest estiu vaig recomanar Sant Joan de S'aigo, a Palma. Tenen dues botigues. Són francament bones, també. La recomanació va ser tant bona que m'en van dur unes mostres, per comparar-les amb les de la sogra!
Així que puguis, escapa't. Qualsevol època de l'any és bona. Jo ja estic desitjant que arribi el Nadal, per tornar-hi.
Kpitana,
Mil disculpes. Na Su m'ho va fer notar, però vam arribar justets de temps. Ja t'explicaré el fenòmen estrany què ens ha passat enguany. Com a tu n'hem deixat uns quants sense veure... un fenòmen paranormal. Ara mateix passo els teus records a la senyora. Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada