dimarts, de juny 02, 2009

Més miratges, no gràcies

La fàbrica de miratges que regenta l’esquerra no s’atura ni en temps de crisi. Ben mirat, potser és en aquests períodes quan decideix fomentar l’augment de producció per tal de fer minvar la sensació de reculada.

A més de les juguesques que ens proporcionen, per exemple amb l’esquer de les llistes, en Tremosa ha fet bé de recordar determinades coses que són tant conegudes com òbvies. És tal la maquinària mediàtica i la capacitat que tenen per distorsionar la realitat que a vegades sembla que tot ha succeït de forma contrària.

La tant bramada Catalunya social la va posar en marxa els successius governs que va presidir en Pujol, durant vint-i-tres anys. I sembla que ha estat amb el tripartit i amb aquest fill boterut que anomenen patriotisme social, que el tema hagi començat a donar les seves primeres passes.

Tremosa fa bé de trencar clixés d’aquesta mena. Rere la pompa de determinades “polítiques” exhibides des de l’orgull autoanomenat d’esquerres només hi ha fum. No hi ha novetat ni cap plus de solvència. No s’hi intueix cap valor afegit. Ans el contrari, només hi ha clara voluntat de viure de rendes.

El patriotisme social l’únic que ha facilitat és la invasió de competències de la Generalitat. I, per adobar-ho, no s’ha demostrat tant eficaç com ens l’havien promès. La llei de dependència, per exemple, n’és el paradigma. Certament, ha eclipsat el que pugui fer la sanitat catalana de remarcable. Però ni els seus valedors saben com es podrà aplicar de forma sostinguda en el temps, donada la manca de recursos que hi ha per suportar aquest devessall de sensibilitat social. Això sí, hem tingut titulars per donar i per vendre al respecte.

A Europa sembla que també el paisatge es divideix entre bons i dolents. En Tremosa demostra que hi ha vida més enllà d’aquest miratge. Que tota la versió oficial que vol imposar-nos la divina esquerra o la conservadora dreta, al capdavall representen el mateix. Defensen els mateixos interessos. I si cal jeuen plegats, quan la causa comuna els ho demana. Espanya ben es mereix aquest tipus de sacrifici.

Tremosa té una visió europea en català. Així com un dia CiU fou pionera en el camp de la sensibilitat social, avui el candidat posa l’accent en el terreny de la logística i les infraestructures. Aquests seran els puntals estratègics que han de garantir un bon nivell de vida per a Catalunya, en els propers anys. Hauria de ser, certament, el centre de la discussió.

Ara “només” li cal rebre la força dels vots per poder-la aplicar. Ell és tan progre, sostenible, socialment compromès i sobradament preparat com per fer una excel·lent feina. Passa -com passa en els que són bons de debò- que no ho va escampant amb aquesta manca de pudor, com fan d’altres i que els veus anar prou justet justet.

No cal inventar històries truculentes per guanyar l’escó al Parlament Europeu. Si la prioritat és Catalunya i tens l’aval de bones idees, aleshores no s’han de fer malabarismes ni haver de recórrer al miratge personal o polític per veure si hom pot enredar la santa innocència que encara sembla exisitir en aquest país tant infectat de xerraires.

5 comentaris:

Andreu ha dit...

Si, però ara que s'ha posat de moda, amb impunitat, que els d'esquerra de casa bona diguin que els nacionalistes i els altres que no són ells són segrestadors (el ZP a Euskadi, el Nomeva, Raulito, a la premsa), podriem tornar-lis una mica, i amb raó, el qualificatiu.

Qui ha segrestat, i ha matat, de cop, TV3 i el C-33 a les Illes, avui? El tripartit català i el psocialisme d'Antich. Montilla, si, pero Carod no ha obert ni bigoti, ni el gran conseller de Cultura, el gran Tresserras, ques rà molt bona persona, però rep més gols que el suplent del cuer a qualsevol divisio.

Sort que eren dels nostres(??), com molt be titula en Partal.

Montilla ja es va carregar, com a ministro d'Industria espanyol, TV3 al Pais Valencià. I va encomanar arreglar-ho a Treserras. I Montilla, amb Treserras al seu govern, s'han carregat TV3 a les Illes.

Amb els governs "regionalistes", "de dretes", "tebis", de Jordi Pujol es veia Tv3 a tots els Països Catalans, i mai va cedir , mai, en el que s'havia aconseguit.

Qui fa més feina per al pais, per a la somiada Catalunya LLiure?

No es que en facin mes, es que uns en fan i altres en desfan.

Ja sabem qui són els que desfan.
I tant.
I no son dels nostres, no.

Cordialment,
Andreu

Anònim ha dit...

JO CREC QUE ESTEM PATIN UNA CRISIS DEMOCRATICA GREU. NO TENIM IDEAS ENGRESCADORES,NI LIDERS AMB LA MIRADA NETA....VIVIM UNA PARTIDOCRACIA QUASI INDECENT.
JUGANT AMB BCN.

Josep (sl) ha dit...

Aquestes Europees són més fluixes de l'habitual sobretot entre els candidats oficialistes "rancis" del PSOE i el PP.

Havent vist, reproduït i difós el Vídeo del debat. No queda dubte que en Ramon Tremosa és un alenada d'aire fresc en l'aire enterbolit de la retroalimentació de despropòsits entre PP i PSOE.

Josep-Empordà ha dit...

La diferencia entre en Tremosa i TOTS els altres, és abismal, cal ser cec per no veure-ho...però...tinc la desagradable percepció de que si, de que Catalunya ha esdevingut un Pais de cecs.

I... después de les europees...qué?.

Fins fa poc ho veia molt clar, ara veig nùvols molt espessos en l'horitzó. Déu vulgui que m'equivoqui i que tot plegat siguin "cabories", malgrat que tinc la mala sort de que les meues cabòries" s'acaban materialitzant, sobre tot si son negatives.

reflexions en català ha dit...

El Tremosa no és un polític tradicional però ningú nio li pot discutir la capacitat i el savoir-faire. Em sembla que se'n sortirà prou bé.

Tinc curiositat per veure com aniran aquestes eleccions. Quanta gent votarà, si els sociates mantindran el vot fidel, l'efecte Junqueras...

a vore.