Com passa cada dilluns publico el post, al Bloc Gran del Sobiranisme. En aquesta ocasió parlaré del sopar que vam fer amb en Joan Carretero. És la meva versió.
L’Espai Hayek organitza un sopar que tindrà lloc el dijous 9 de juliol a les 21.00 h., a Barcelona. La ponent d’aquesta trobada serà l’escriptora i periodista Patrícia Gabancho, que parlarà sobre el sistema d’ensenyament i les seves conseqüències de cara als reptes que és plantegen.
Donem suport a Reagrupament, una aposta de futur que combina la lluita per la independència nacional amb la voluntat de convertir la política catalana en un espai més net, més íntegre, més honest i més pròxim
La convicció cada dia més generalitzada que només amb un estat propi Catalunya podrà sobreviure (culturalment, econòmicament, socialment) contrasta amb la inesperada desaparició del sobiranisme parlamentari. El desig de llibertat nacional no té, avui, representació a les institucions de govern catalanes.
El portal Blocs amb Estrella reneix, doncs, en una situació peculiar: l’entusiasme (el nostre entusiasme), contra el desert (el seu desert). Blocs amb Estrella reneix, però, amb la mateixa intenció amb què va sorgir: convertir-se en una plataforma de suport a la proposta de regeneració política inequívocament sobiranista que representa Reagrupament.
Perquè pensem que Reagrupament és la resposta al cul-de-sac en què els polítics pretesament sobiranistes han posat el país. Una proposta nova, veritablement una altra cosa. Una aposta de futur que combina la lluita per la independència amb la voluntat de convertir la política catalana en un espai més net, més íntegre, més honest i més pròxim.
Reiterem el nostre compromís amb el sobiranisme. I continuem amb la voluntat de no excloure, sense fanatismes, sense prejudicis, sense animadversions radicals. És cert que el catalanisme ens ha decebut algunes vegades, però el camí és prou inhòspit i agrest perquè tots siguem capaços de tornar a encaixar les mans. Blocs amb Estrella no té per objectiu la lluita contra Esquerra, ni contra Convergència, sinó el debat, el diàleg i la crítica constructiva. Volem fer un esforç de convicció. Volem ser un esforç de convicció.
Tenim el dret de creure en les persones, i tenim encara més el deure de tornar-ho a intentar. I aquí som. A favor del país, de la llibertat del país. Donant suport a Reagrupament, a un sobiranisme convençut, insubornable, noble, amb principis. Donant suport, també, a un sobiranisme amb pebrots. Amb els pebrots de no renunciar. De no rendir-se. Tot és tan senzill com mantenir els principis. Només això, ens cal: els nostres principis, i el coratge de mantenir-los.
Nosaltres sempre hem estat aquí: Blocs amb Estrella.
Països Catalans, 24 de juny del 2009
Com és costum, els dilluns toca penjar article al Blog Gran del Sobiranisme. Així ho he fet. Molt bona setmana!
No recordo que en Montilla s’hagi definit mai com a nacionalista català. És més, si en alguna ocasió ha exterioritzat alguna consigna, aquesta ha estat un “Viva Espanya” que li ha sorgit amb tot l’amor a la pàtria que li corre pel dedins. Per compensar-ho també ha espetegat allò de “Visca Catalunya” o alguna altra referència catalanista per tal d’aplacar els humors del bàndol contrari. Ell mai s’ha amagat de quins són els seus referents i de quina és la seva nacionalitat. O la seva bandera. O a qui considera veritable amic.
Ahir, tot fent, dialing vaig escoltar la notícia referida a la inauguració de la T1, a l’aeroport de Barcelona. En aquesta tasca de proveir d’informació a l’audiència, el periodista va dir que la infraestructura arribava amb tres anys d’endarreriment i amb el doble de pressupost del que era inicialment previst. I punt.
Hem acabat un període electoral més. Sense massa pena ni glòria, però la qüestió és que ja és assumpte arxivat al bagul de coses executades.
De tots els garbuixos mentals que poden arribar a provocar unes eleccions, la que em desperta menys compassió és la que intenta justificar l’abstenció. I molt menys encara el vot nul. Vull dir avui i aquí. Si la discussió fos, per exemple, entre suïssos la cosa seria radicalment diferent.
Avui ja està tot dit. Només s'ha d'insistir en no deixar-nos dur per la comoditat i el soleit que avui llueix. Com a mínim pel Maresme. A votar. No per Europa, sino per Catalunya, per nosaltres. Repeteixo: pensant en nosaltres.
Avui la candidata socialista –per anomenar-ho d’alguna forma, és clar, perquè tothom sap que els socialistes tenen candidat amb el centre d’operacions enllà de les nostres fronteres-, avui ens fa notar que ells han fet campanya exclusivament en “clau europea”.
Aquesta cursa electoral té dos plantejaments clars i nítids. Un de tall espanyol i l’altre és català i mentalment molt més ambiciós del que qualsevol altre projecte catalanista ho ha estat fins ara. Insisteixo a mantenir la teoria que això es degut, sobretot, a una qüestió generacional. El polítics que ja remenaven la cua en la clandestinitat avui són incapaços d’oferir res amb valor afegit a la societat a la qual s’adrecen. Com algun d’ells molt despectivament ha dit en alguna ocasió referint-se a tercers, jo ara també puc manllevar-li la mateixa sentència: “estan més que amortitzats”. I els que no havien de fer aquestes filigranes, sinó que vivien feliçment i amb tant bona sintonia sota l’ombra del franquisme, a aquest.... el mateix. Estan amortitzats del tot.
En Tremosa representa una altra cosa, que també és vital: el signe dels temps. El candidat de CiU posa de manifest la renovació als partits, l’alenada d’aire fresc. Ell implica una altra forma d’entendre la política, gens sotmesa. El contrari del que li passa a segons quina mena de mercenari, de polític professional. Generacionalment és un personatge molt més capaç de copsar la realitat que alguna de les mòmies erràtiques que exhibeixen les dues grans famílies polítiques espanyoles.
La fàbrica de miratges que regenta l’esquerra no s’atura ni en temps de crisi. Ben mirat, potser és en aquests períodes quan decideix fomentar l’augment de producció per tal de fer minvar la sensació de reculada.
El candidat Tremosa és el candidat. Mentre no en passi una de ben grossa serà així. Quan contemples el panorama que ofereixen aquestes eleccions al Parlament Europeu, tanta desolació encara t’hi empeny amb més força.
