dilluns, d’abril 20, 2009

Sopar amb n'Oriol Junqueras

Feia temps que volia conèixer n’Oriol Junqueras. En tenia vàries referències d’ell. Totes de ben positives. Quan hi ha algú que s’embranca a fer política i la gent en parla bé, cal anar a cercar-lo. És un fenomen que tampoc abunda gaire i això s’ha de poder gaudir un moment o altre a la vida. Un cas semblant, per exemple, és en Recoder. I ja no en conec masses més.

Per a mi ja fou tot un símptoma el fet que acceptés fer de convidat. Ja em diràs el benefici directe que pot reportar-li a un candidat polític, immers en plena pre-campanya, un acte de masses com és un soparet d’en Dessmond!. Des d’una postura legítimament egoista no veig n’Oriol finalment com arriba a fer els seus comptes.

El misteri queda al descobert quan fa la presentació: “allí on em conviden, hi vaig. Procuro anar-hi. Sempre”. A mi aquesta filosofia de vida em sembla radical a les totes. Perquè aquestes frases que són d’una construcció ben simple, tenen una dificultat d’execució infinita. Has de creure molt en el país i en la seva gent per anar repartint aquesta mena de tarja de presentació.

A partir d’aquí ja s’expliquen moltes coses. El seus discurs, des d’un punt de vista nacional, és francament generós. Aquesta voluntat de no fer un lleig a ningú i procurar ser a tot arreu, també té una traducció política. És així que va exposant un discurs parabòlic, de gran abast i convençut en l’àmbit catalanista. Gràcies a la seva “deformació professional”, fa notar que la història d’un país és prou llarga “com per a que ens desesperem en un moment concret”. És una forma de veure-ho, és clar. Per rematar-ho opina que “en la vigília de la victòria haurem de tenir la ma estesa”.

És un candidat molt preparat. Pot fer abstracció quan fa referència a Europa o pot entrar en un detall de microscopi electrònic, quan les polítiques europees afecten a Catalunya. Sens dubte això és una garantia pels seus electors, perquè en la política hi pots trobar de tot. De tot. Però el que no passarà és que aquest home resulti ser un bluf.

En Junqueras col·lecciona una altra bondat: per mor del seu tall generacional no pateix cap de les hipoteques que encara aclaparen a determinats polítics de casa nostra, que van començar a rodar amb la transició. En Junqueras es declara independentista, raonadament i sense cap mena de complex. No li fa por defensar-la on sigui i ho fa d’una forma infinitament més afortunada del que ens té acostumats l’independetisme clàssic així que comença la temporada del calçot. Ell ha contribuït, potser sense saber-ho, a tornar a posar en el debat públic l’eix nacional per damunt de l’ideològic. Cosa molt d’agrair, certament. I impensable en unes eleccions que per norma general passen sense pena ni glòria.

Aquest personatge té una llarga carrera política per endavant. No sé l’aztar cap on el pot empènyer ni el temps que pot aguantar essent en Junqueras, més que el candidat d’Esquerra a les europees. Del que estic convençut és que mentre tingui la llibertat de ser ell mateix, té corda per a molt de temps. Molta.

Agraeixo sentidament a en Mikel les gestions necessàries que va fer per poder comptar amb en Junqueres. Suposo que el fet de pertànyer al clan de Sant Vicenç dels Horts ha facilitat la tasca. Però no vull treure cap mèrit a una feina tant ben feta.

10 comentaris:

reflexions en català ha dit...

A mi em cau molt bé, però em sembla que ha entrat en un partit que va a la deriva i que vol sumar fotent fora els que no secunden l'estratègia de la direcció.

Pobre Junqueras.

Daniel1714 ha dit...

Gràcies per permetre participar en un sopar, que personalment m'ha clarificat molt el camí a seguir.
Una gran feina, us felicito.
Esperarem el següent...

Salut

Dessmond ha dit...

Reflexions en català,
En moments com els presents jo també penso això mateix. O intenta marcar perfil propi o coses com les que li passa a en Carretero de retruc li faran mal.

Daniel1714,
Celebro que hagis trobat la iniciativa de profit. La intenció no és fer proselitisme, sinó obtenir informació sense filtres. Fins la propera, doncs.

Miquel ha dit...

Felicitats pel sopar. Esperem que Junqueras és mantingui ferm en la seva manera de fer i el poder no li corrompi la ideologia. Crec que ell i Tremosa tenen molt a dir a Brussel·les.

Anònim ha dit...

Amb tot el respecte per Jonqueres, però no el votaré pas, tot i que vull la independència del meu país, però no arribarà mai de la mà de les minyones del psoE. I ERc(atalanicida) és la criada vergonyant dl'España.

El veí de dalt ha dit...

Osti, a mi si em conviden a sopar cada dia, canto flamenc i tot! Coneys a banda, segur que va ser un sopar interessant. Com tots els que vós munteu. Si va dir això de "en la vigília de la victòria haurem de tenir la ma estesa”; és una frase per emmarcar. I recordar. Jo sí que el votaré; ni que sigui per deformació professional. I potser perquè encara no és un polític...format. Aquí deu estar el seu encant.

GOS GÀNGUIL ha dit...

Tots els meus respectes per l´Oriol Junqueres, vagi per endavant; però no el puc votar pas donat que seria legitimar i enfortir la direcció botiflera d´E.
Salut i independència!

Adrià Izard ha dit...

L'Oriol l'únic que aconseguira és retardar la gran baixada d'erc. Si no és ara serà a les eleccions de Catalunya. L'únic que aconseguirà és que amb un bon resultat el Carod i la seva gent es pensin que van per el bon camí. Ara o d'aquí dos anys l'òstia la rebran igual.

Anònim ha dit...

ES EFECTIVAMENT,UN TIO MOLT "LEGAL".
ESPEREM QUE SEMPRE SIGUI ELL MATEIX,DIFICIL DINS LA "PARTIDOCRACIA" DOMINANT.
JUGANT AMB BCN

popota ha dit...

Benvolgut Dessmond,

Saps que et regalo pocs elogis, però val a dir que es mereix un deu la gent que tira cables.

Saludus, i la resposta al post anterior és, clarament, marxar, snif.