dilluns, de febrer 02, 2009

Potser

La nominació de les candidatures d’en Tremosa i d'en Junqueras a les europees ha generat un debat calent com feia temps que no passava. Sobre tot si repassem el grau d’excitació que històricament ha generat una cursa electoral com aquesta.

Suposo que tanta vehemència la provoca el fet de ser l’aperitiu del que ha de venir després: les eleccions al Parlament de Catalunya. Són aquestes eleccions les que realment interessen. Però com que acostumem a parlar sempre tan en clau, arriba un moment en que ni nosaltres mateixos ens aclarim amb el què volem dir ni a on volem anar a petar.

Els candidats Tremosa i Junqueras han desfermat una tempesta entre convergents i gent d’òrbita esquerra, que ja comença a ser part d’un clàssic irremeiable. Sobretot quan aquest debat ha resultat estar molt més tocat per l’eix nacional que per l’ideològic, cosa que no succeïa des que Catalunya va caure als braços tripartits. D’aleshores ençà, la prioritat ha estat ser més d’esquerres que nacionalment catalans.

Quan les eleccions europees signifiquen, en el grau que sigui –tot i que no toqui-, sobirania sí, sobirania no, aleshores arriba el cacau mental. Retornar a un debat on hi ha canviat el paradigma de la discussió, aleshores ressusciten velles passions. Ara, tal i com es plantegen semblen caducades abans de començar.

Potser pot ajudar a clarificar aquesta discussió tan patriòtica quan furguem en les diferències militants que hi ha entre candidats. No vull entrar en el terreny personal, perquè un i altre em semblen persones prou capaces i llurs currículums són prou solvents com per no dubtar ni una barra vermella sobre el seu patriotisme.

En Tremosa és –parlant en plata- un rebotat, que quan ho ha cregut ha tornat el carnet a la direcció del partit. En aquest sentit podem arribar a suposar que si s’ha rebotat un cop, pot fer-ho novament, arribat el cas?. En Junqueras, però, encara és hora que es reboti. En Tremosa enfila la cursa en clau d’independent. En Junqueras, en canvi, és un home de partit, d’una fidelitat incombustible. Potser és per aquí, en el joc de les diferències, que hom pot jutjar –o no- un i altre.

Tot el demés, tota aquesta sobirana ira és gratuïta. No serveix d’altra cosa que fer la feina a aquells que cerquen la nostra divisió i que els és tradicionalment tan rendible. En Tremosa ha resultat ser un candidat “radical”, per sobiranista, i li ha plogut de totes les bandes. En Junqueras encara és hora que es mulli per mor del mateix. És absurd que aquesta feina la fem nosaltres, que creient-lo igual de “radical” tirem en contra d'ell. En tot cas, si que m’agradaria saber en quin supòsit estaria disposat a engegar el seu projecte polític a dida. Però això no treu que no se l’hagi de considerar un personatge amb una solvència també més que demostrada i que cal respectar.

11 comentaris:

Anònim ha dit...

Bona anàlisi, però jo crec que les crítiques contra en Tremosa no han vingut pas pels sectors afins a Esquerra, més aviat, per sectors independentistes que han quedat desencisats per les respostes poc sobiranistes del Tremosa a les primeres de canvi i també perquè des de certs comentaristes i simpatitzants de CiU, s'ha criticat fins a extrems molt durs als que en un moment varen decidir no votar a CiU per votar a Esquerra.
Aquests comentaristes no han parat de dir aquests independentistes han estats un estúpids, ja que ERC no son realment independentistes, que han venut la pàtria a l’enemic i que en canvi ells, ho són encara que no ho diguin, i que amb la casa gran era un pas ferm cap a ella.
Els ex-votants d'ERC han tingut que empassar-se molta bilis dels que sempre s'han mantingut fidels a CDC i quan semblava que en Tremosa els donava raó a aquests darrers, en quatre entrevistes, en Tremosa sembla transformat com si sempre fos un convergent dels més pujolians: dir una cosa a Catalunya i un altre a Madrid.
Per això molts dels que varen votar a ERC perquè pensaven que CiU no era sobiranista i que els holigans de CiU els havien retret que havien estat uns imbècils per fer-ho, ara han aprofitat aquesta postura ambigua o poc independentista del Tremosa, per dir-lis als de CDC: "Eh, companys, veieu com no anàvem equivocats en deixar de votar CiU, potser ERC ens ha fallat, però CiU segueix sent el que era: una opció política que no vol la independència".
Per això hi ha tant de merder. Ja diuen, qui sembra trons recull tempestes.

Per cert, demà dimarts, vaig un article al respecte "Independentistes barallats?" al Bloc Gran del Sobiranista, per veure si podem entre tots reconduir el tema i no caure amb el que tu dius: "fer joc a l'enemic"

Salut i independència


Manel

Anònim ha dit...

Manel: la distància t'allunya de la realitat que no convé.

I clar, front els tossuts en negar la realitat cal ser iguala de tossut en repetir-la. Home, si quan el Sr. Puigcercos, acompanyat del Sr. Jonqueres, en la presentació a la premsa del candidat de la E, comença ja, el Sr. Puigcercos (no el Sr. Jonqueres) a fer sarcasmes personals del Sr. Tremosa, aleshores, aleshores, no pots dir que els d'ERC no van començar res.
Sempre ha estat el mateix. Sempre. I ara , amb més nervis, encara més.
La diferència es que abans normalment ningu deia res. I ara molta gent np està disposada a passar-ne més, callant, als qui van enlairar al Psoe a Catalunya sense guanyar cap eleccio.
A Vilaweb van fer una enquesta sobre preferències (Tremosa/Jonqueres o cap dels dos). Resultats a mig mati d'avui: 5 a 1, ó 6 a 1 , a favor de Tremosa. No vol dir res consolidat. ABsolutament res, com cap enquesta digital. Però si es curiós que s'hagi tret de la parada de Vilaweb a primera hora de la tarda, quan li tocava estar mes dies. Coses que passen, sempre que E surt mal parada. Que n'hem vist moltes, ja Manel, i d'aprop.

Records,
Andreu

Anònim ha dit...

Amic Andreu,

repeteixo el que he dit, que molts dels que ara han criticat a CiU en aprofitar la manca de resposta sobiranista d'en Tremosa a les primeres de canvi, han estat ex-votants de CDC que ara són també ex-votants d'ERC.
El que diguin els del carrer Calabria, no em mereixen perdre bi un minut del meu poc temps. Tot està dat i beneit!
No es pot recuperar el redit perdut amb el Tripartit, sobretot el darrer, posant en Jonqueras al capdevant.

Salut
Manel

joliu ha dit...

Chapeau Dessmond. Molt ben vist.
Fins ara sabem que en Tremosa té pricipis i fins on arriben. Respecte en Junqueres no direm que no té principis, però com a mínim té la corda més llarga.

Jo, sincerament, trobo molt més lleu aconseguir governar gràcies al PP que aconseguir que el Montilla governi gràcies a tu.

Dessmond ha dit...

Manel,
Els que han criticat en Tremosa tenen segurament de comú denominador que són indepedentistes. I dins d'aquest sac n'hi ha un bon fotimer que són d'ERC i amb carnet. Probablement no són reagrupats. Aquest estan en un altre nivell i els escandalitza tant com a mi fer el joc a l'enemic.

Andreu,
Jo ja no m'en vaig tant amunt. A mi l'espectacle me l'ha donat la blogosfera. I francament és decebedor. Veure com l'ABC pot atiar aquesta mena de focs a casa nostra!. Quin sobiranisme tan papanates!.

Joliu,
D'això que apuntes tu al final fa temps que en vull escriure un post. El titularia "Les comparacions odioses". Hi ha, encara, qui confon la gimnàsia amb la magnèsia.

Anònim ha dit...

Benvolgut anfitrió,

Em sembla que aquests dos candidats són més propers entre ells que els líders d'ERC o CiU. Espero que tinguin sort tots dos. Trobo però, que tots dos "han caigut" -suposo també que molt pressionats- a la petició de ser candidats, d'unes estructures que han esdevingut insolvents i que han hagut d'anar a cercar fora de les seves maquinàries aquesta solvència perduda. Només espero que -digue'm optimista- que siguin l'inici de canvi d'aquestes estructures, i que no siguin els partits els que els engoleixin.

Salut i independència!

L'adlpo

Cesc. ha dit...

Ben vist, amic Dessmó,

Si en Tremosa és capaç de trabar un discurs que visualitzi una bona diagnosi de la situació econòmica i la inconveniència de romandre a ecspanya, farà un bon servei al Pais, a la causa sobiranista i un bon resultat electoral.
Poc més podem demanar en unes europees.

Si en Junqueras sap remarcar l' incongruència històrica d' haber entronitzat i apuntalat al psoe a totes les Institucions, a canvi de res bonic de poder ser dit, no sé si serà suficient per aturar l' hemorragia de sufragis que pateix ERC, l' únic partit amb més exvotants que votants en un cicle electoral, però sense cap mena de dubte pot deixar un solatge a l' esperança. Si sap mantenir la coherència que ha demostrat a Sant Vicenç, també ell farà un gran favor a Catalunya i al sobiranisme.

Tots dos tenen el perfil i les aptituds per fer aquesta tasca, i tots dos tenen clar i saben distingir qui és el rival polític de qui és l' enemic nacional.
Salut i independència,
Cesc.

Ps, Andreu tens raó amb en Puigcercós, que com en Ridao, sempre fan la feina bruta al sociatisme jacobí ecspanyol més estèril, però també és molt simptomàtic que l' Oriol callés com un murri.
De la mateixa manera que en Tremosa digués que si l' estratègia d' ERC hagués obtingut uns altres resultats, ell no seria avui el candidat de CiU. Ja tenia fins i tot casa per anar a la London School of Economics.
El més important és que maldin per refer ponts, i siguin conscients que els sociates maldaran per destruir-los.

Anònim ha dit...

A MI S' HAN FA DIFICIL CREURE,QUE AL PARLAMENT EUROPEO EL NOSTRE INDEPENDENTISME SIGUI ENTES, NATURALMENT CAL ANARI AMB LA NOSTRE GENT, AIXO SEGUR,AMB L' ESTELADA INCLOSSA,PERO DISCUTIR DE SIGLAS..... SON DOS GRANS REPRESENTANS, HO FARAN BE, DEIXEM DE FER CAMPANTA ELECTORAL, SISPLAU.
JUGANT AMB BCN......

Anònim ha dit...

Benvolgut Manel,

Jo soc ex votant d'ERC, i les he sentides de tots colors per part de gent propera a...ERC, inclús de familiars "molt propers" i tu ho saps.

En cap cas per gent de CiU.

No voldria insistir-hi, perqué alguna vegada ja t'ho he dit, però crec que l'Andreu te raó i la llunyania et fa perdre una mica la perspectiva que estem vivint aquí, i t'ho dic amb total cordialitat, ara no t'emprenys amb mi!.

Hi ha molts d'ex votants d'ERC que encara conservan una animadversió vers CiU que els impedeix fer la catarsi d'acceptar la realitat de que no hi ha més opció que Mas o Montilla (aixó els posa dels nervis!). Potser amb el temps i amb un govern de CiU presidit per en Mas i amb el PSOE-NE ben trinxat arribin a produir aquesta catarsi. Una clatellada de proporcions catedralicies de l'actual direcció d'ERC també ajudará.

Cordialment.

Mikel ha dit...

Benvolgut Dessmond , Soc de Sant Vicenç dels Horts i per tant conec prou be a al Jonqueres. L'he sentit i escoltat molts cops i fins i tot he tingut la sort de fer algun esmorzar amb ell.
Em veig amb el dret de dir que no l'has acabat de descriure prou be i que has tret algunes conclusions erroneas.
Per tant et proposo quelcom que si no recordo malament ja et vaig comentar una vegada , fer un sopar blogaire d'aquells que tant be saps fer amb en Jonqueres de convidat. Ell acceptara encantat i nosaltres segur que ens ho passem d'allo mes be.

Dessmond ha dit...

Mikel,
Parlem del tema Junqueras. No sé a quines conclusions et refereixes, perquè em sembla que m'he limitat a posar de manifest coses objectives. Ell milita a ERC i desconec absolutament en qui cas estaria disposat a trencar el carnet. Jo d'aquí no trec conclusions, sinó que em quedo amb un interrogant obert.
D'altra banda, la teva proposta de sopar em sembla molt adient. Emalilegem-nos. De fet feia dies que volia escriure't. Salut!