dissabte, d’agost 02, 2008

Serà l'economia

La solidaritat ha estat sempre un exercici voluntari. Arreu. Hom n’estipula lliurement les dosis tant pel que fa a quantitat com a la cadència que hi vol invertir. La solidaritat a cop de garrot és tota una altra història. Vaja, digues-li com vulguis, però no pas solidaritat.

La democràcia només rutlla si hi ha desenvolupat un alt sentit de la solidaritat. De sensibilitat social, del compromís col·lectiu. Per fer rutllar un sistema ben democràtic cal comptar amb un cos polític i social responsable, molt implicat. Molt honest. Molt noblot. Voler assumir els principis democràtics significa haver de suportar una llosa, que no es pot descarregar així que falla l’humor. Aquest és un compromís assumible si s’accepta lliurement i es desenvolupa des de la llibertat.

Llibertat, solidaritat i democràcia són parts vitals per a que funcioni el tot. Un sistema polític, sense tenir aquests valors molt interioritzats pot degenerar fàcilment. Fins extrems incompatibles amb el propi sistema.

Per a fer exercicis de reflexió al voltant d’això podríem mirar cap Extremadura, per exemple. Ara que s’ha posat tant de moda. En aquests darrers anys ha experimentat un gran canvi. Gràcies a la solidaritat, també. Però caldria veure si afecta al dedins o només ha estat una macro operació de façana. A més d’un canvi magnífic del seu aspecte físic, hi ha hagut tota una història de reconversió mental en paral·lel?. Perquè lluir de cotxe nou o de casa grossa, si la paga un altre, és fer simplement el mec. Tot aquest salt qualitatiu si després no se sap com mantenir o eixamplar amb mèrits propis, no serveix de res. Ans el contrari. Malament quan la solidaritat, en comptes de veure-la com un pedaç, es confon amb un motor econòmic.

Em costa molt d’entendre quin sentit de la democràcia pot donar-se en un territori on un de cada quatre habitants depèn directament de l’administració. Això vol dir que el tant per cent de població amb dret a vot perpetuat a una determinada opció és una xifra escandalosament alta. És més d’un 25 per cent!. Només que l’agraït funcionariat faci votar la seva parella, la majoria política està dòcilment assegurada. Com el que pretenia n’Helenio Herrera: guanyar els partits sense baixar de l’autocar.

Si em demanes, a tall d’endevinalla, un país que funcioni amb aquesta mena de ràtios, gosaria aventurar que parlem dels Emirats Àrabs. Algun lloc on el petroli o l’or brolli com la farigola o el romaní, a casa nostra. És un lloc on la producció de riquesa és inusualment alta i els seus habitants, a canvi, volen permetre’s el luxe de tenir criats fins i tot per desitjar el bon dia.

Si en comptes de parlar d’economies llunyanes ens referim a Extremadura, la cosa començar a ballar en més d’un sentit. Perquè ni s’ha entès que és el principi de solidaritat, ni quines regles de joc suporta un sistema democràtic saludable. I no en faig pas responsable als extremenys. Ells ja es van emprenyar quan l’estat espanyol els convertí -a contra cor- en comunitat autònoma. Ni els van donar opció a negar-s’hi!.

Trenta anys són suficients per esdevenir un sistema pervers. Perquè el cas extremeny no és aïllat. Moralment hauria de ser inacceptable. Però econòmicament és insostenible. Sort que encara ens queda l’economia, per redreçar la moral col·lectiva. Vull dir la nostra. Espanya és ben lliure de ser pre-democràtica o políticament analfabeta del tot. Ara, econòmicament ha de demostrar uns mínims de solvència o saber que de més grossos ja han caigut.

14 comentaris:

Anònim ha dit...

Espanya no té cap tipus de solvencia és més ni tan sols cap tipus de credibilitat. Això ho podem aplicar també a Catalunya on una autonomia com la nostre amb un dirigents com els que tenim no donen cap seguretat la ´nica cosa que fan és allunyar-se i portar les seves inversions en altres estats.
Felicitats pel blog, et recomano un blog que també t'agradarà. www.alp2500.blogspot.com és dels nostres.
Salut i Estat

Anònim ha dit...

No oblidem que els que han bastit aquest sistema clientelar, és ni més ni menys que el PSOE....amb la inestimable col.laboració de la seua sucursal a Catalunya.

Victimistes els hi deien aquests bandarres als de CiU quant gosaban lamentar-se.

Ferran Porta ha dit...

És allò d'ensenyar a pescar o bé de regalar el peix. Als extremenys se'ls dóna peix de fa molts anys, però no sé si algú s'ha preocupat d'ensenyar-los com aconseguir-lo per sí sols.

Anònim ha dit...

Si us agrada la història, llegiu la col.lecció de llibres dedicats a la Guerra de Successió de'n Josep Mª Torres i Ribé, catedràtic d'història moderna de la Universitat de Barcelona ("La Guerra de Successió i els setges de Barcelona" i "Felip V contra Catalunya". Editorial Rafael Dalmau).

Sobre tot en aquest ùltim, "Felip V contra Catalunya", ja es veu ben clar que l'objectiu dels borbons és l'expoli del que fou l'antiga corona d'Aragó a favor de Castella, amb la imposició de tributs desmesurats i una represió económica brutal duta a terme a continuació de la guerra amb l'objectiu d'apuntalar un imperi decadent...i fins avui.

Llegint aquests llibres, un s'adona que l'estat borbònic bastit durant la Guerra de Successió té com un dels principals objectius el saqueix económic dels Països Catalans, i des d'a les hores aquest principis permaneixen inmutables malgrat tots els canvis de règim que es fácin. És l'estat jacobí, que preval per sobre de l'individu, hereu de les monarquies absolutistes borbóniques. És l'estat clientelar, en una paraula, sobre el descansa el poder "borbonic".

Mikel ha dit...

Estic plenament d' acord amb la teva reflexió ,pero no em vull deixaar de preocupar per la productivitat catalana. L' abusiva solidaritat a que ens te sotmes l' estaat espanyol no creix , mes aviat va minvant mica en mica a base de negociacions amb el Frontó de Madrid , ara be la productivitat i el lideratge dels catalans perd força d'una forma preocupant , ens hem instal.lat en la queixa constant de que tot es culpa dels altres i aixi ni anem pas be.

Dessmond ha dit...

Sireneta Baix Camp,
Gràcies per les teves paraules referents a aquest blog. Gràcies per la recomanació. Ja hi he donat un cop d'ull.

Josep-Empordà,
Avui he llegit en alguna altra banda que no és el 25%, sinó el 28'9% de la població és funcionària. Això vol dir gairebé una de cada 3?. És que no puc ni imaginar-m'ho.

Ferran,
Està clar que avui gana no en passen. També està clar que guanyar-se les garrofes encara els ho han d'ensenyar. Ara, mentre li diguin solidaritat a aquesta forma d'actuar trigaran segles a saber que és pescar.

Josep-Empordà,
Conec l'autor i el llibre que recomanes. El tinc sempre ben a prop. I és tal com dius, estat clientelar. Cada cop hi ha menys estat, però encara és hora que cap espanyol es demani perquè. És per l'economia, naturalment.

Mikel,
La productivitat catalana és una altra qüestió. És també preocupant, però això no fa menys important el fet que en nom de la solidaritat no puguem gaudir d'uns serveis què, malgrat la ridícula producció catalana, molts recursos volen lluny sense gaires explicacions.
No acabo de veure que l'abusiva solidaritat minvi. A mi encara m'ho han de demostrar.
Ara, amb la productivitat prendrem molt de mal. Molt. Perquè cada cop és menor i els marges que es generen si els comparem amb la productivitat estrangera -asiàtica sobretot- són ridículs. I encara ho seran més quan es tanqui l'aixeta dels fons europeus. En certa forma els catalans hem estat uns perfectes extremenys. I tant que ho pagarem. Però això és tota una altra història.

Anònim ha dit...

Benvolgut Dessmond,

Cada com hi ha menys estat?. N'estas segur?.

Derant la transició democràtica, l'estat administraba més o menys un 14% del PIB, amb els primers governs de'n González, varem arribar rápidament al 20% i ara, administra, més o menys el 45%.

Deunidó si en tenim d'estat!.

Anònim ha dit...

Molt bon article, en especial senyalant les responsabilitats de dir-ne solidaritat.

Nomes afegiria una observacio, que aquest 25-30% de funcionaris fa les coses mes dificils a la resta d'extremenys que volen progressar, que segur que n'hi ha, i no ho tenen gens facil. De fet sospito que es deuen preguntar on coi van a parar tots aquests cales que els catalans diuen que els hi traiem.

Oh, i un altre: jo no em faig gaires il.lusions. Tal com estan les coses, crec que si tinguessim una balanc,a zero simplement tambe tindriem mes funcionaris. Simplement el PSOE i el PSC no tenen i mai han tingut cap sentit de responsabilitat al respecte.

Anònim ha dit...

Ah! que voleu saber a on van a parar els diners de Catalunya que van cap Extremadura!!.

Donç visiteu aquesta adressa d'internet i us en fareu una idea:

http://www.kaosenlared.net/noticia.php?id_noticia=22633

És fort, molt fort!.

Cordialment.

Anònim ha dit...

Benvolgut DessMond

A disfrutar de Mallorca, que val la pena, com molt bé sabeu!

El pais us esperarà. No tingueu pressa. Res important anirà endevant sense ser-hi vosaltres.

I, a la mestressa, a la bella, intel.ligent i gentil princesa, cuida-la , que s'ho mereix tot!!

Que tingueu una bona estada a Mallorca i que us ho paseu molt bé, com us ho mereixeu!!

Cordialment,
Andreu

Anònim ha dit...

Benvolgut Dessmond,

Mallorca?

Caram!!. No t'oblidis de visitar el cap de Formentor, Sa Calobra i recorrer tota la Serra de Tramuntana, des del monestir de Lluc fins a Andratx, a poc a poc, aturan-te i gaudint d'un pais magnific. Especialment cal una aturada a Valldemosa i quant vagis pel pla, no t'oblidis d'aturar-te a Benissalem i omplir les bodegues del vi que s'hi fa, que és extraordinari.

També val la pena perdres pels petits pobles de l'interior, a on el temps sembla que passi a un altre ritme.

Cordialment

Dessmond ha dit...

Josep-Empordà,
Quan deia en què hi ha menys estat em refereia en el sentit estrictament geogràfic, més que l'economicista. Hi tant que pesa aquesta estructura d'estat. Però el que coneixem per Reino de Espanya cada cop és més esquifit.

RA,
Si,aquesta quantitat ingent de funcionariat pot llençar un discurs que amaga qualsevol altre que no sigui el seu.
El PSOE va ser l'inventor de les peonades. Què és un sistema cacic, però d'esquerres. I és així com funciona de meravella.
Celebro que t'hagi agradat.

Josep-Empordà,
Merci per la informació!.

Andreu,
Enguany anem més temps que mai, perquè ella així ho ha demanat. Ella es deixarà cuidar pels pares, que sempre ho fan magníficament. Tant de temps, però, s'ha d'aprofitar. Mirarem de fer contactes amb gent de sa roqueta, per conèixer millor la vida política. Quan estiguin lligats ja en faré algun post.

Josep-Empordà,
Gràcies per les recomanacions. Veig que tu també n'ets un enamorat de Mallorca.
Jo miraré de fer alguna escapadeta de les que dius. Hi vaig per fer vacances però també hauré de treballar. Al final passen els dies volants. Volía fer alguna excurssioneta d'aquestes, però m'han dit que fa una calor molt bèstia aquest agost. Que ratllen els quaranta graus!. En fi, ja ho aniré explicant. A veure si faig aquests dies uns posts ben "salsa rosa".

Anònim ha dit...

Benvolgut Dess.

De totes les meues visites a Mallorca (per feina, és clar, però sempre he fet coincidir un cap de setmana per gaudir-ne), que no son poques, la època de l'any que més hi he gaudit ha sigut al maig, dies llargs, calor moderat, sense aglomeracions...en fí, fantàstic.

No t'oblidis del vi de Benissalem, m'ho agraïras!.

Cordialment.

Anònim ha dit...

Josep-empordà,
Binissalem, no Benissalem, on tenen la denominació d'origen del vi amb una dotzena llarga de Bodegues.
Si heu llegit el llibre de n'Espinàs "A peu per Mallorca", Binissalem és el punt de partida del seu breu recorregut per l'interior de Mallorca.