dissabte, d’agost 30, 2008

Santorne-m'hi

S’han acabat les vacances. Per sort. Més dies estirant aquest pànxing no pot ser mai bo. He tingut la sort de fer un magnífic recés a Mallorca, que més o menys ja he anat explicant en posts anteriors. I alguna altra cosa que he callat, igual de bona. Sempre amb la mateixa voluntat: intentar conèixer millor l’illa.

Però tot això ja forma part de la maleta que m’ha costat tant de desfer. O sia que ara toca enfilar novament al punt on havia quedat tot. La tornada ha de ser calenta en més d’un sentit. Personalment, perquè a partir de setembre aquest blog veurà començar una nova etapa, dins la reconversió que experimentarà El Singular Digital. Aquesta posada al dia d’aquest mitjà incorporarà un espai dedicat als blogs. L’Itching like grass hi participarà amb molt de gust. Molt il·lusionadament. Una responsabilitat de pes, vaja. Dic això perquè des que va aparèixer El Singular jo el segueixo puntualment. I és clar, veure que ara en puc formar part -encara que sigui minúscula i desinteressada- d’un projecte semblant, a mi em produeix exactament una il·lusió boja. T’animo, doncs, a que descobreixis tu també com és el nou Singular Digital. El que jo he vist pinta molt bé. Molt. A partir de dilluns, no t’ho perdis.

Col·lectivament parlant, el nou curs polític serà calent. O galdós. Hi ha mil i un fronts oberts. És a dir, queda el dubte de saber si sabrem estar a l’alçada de les circumstàncies. Si sabrem resistir o si farem el ridícul definitiu. Ja no crec que podem sortir-nos-en victoriosos. Aquestes coses es van acabar amb el rei en Jaume. Catalunya fa temps que resisteix estoicament molts embats. Però d’un temps ençà la nostra història només s’explica de ridícul en ridícul. Sobre tot quan hi ha una calçotada a la vista o un Estatut per esmicolar. Aleshores demostrem tenir una potència inusual per fer el ridícul més espantós. Serem capaços de resistir o farem el ridícul altre cop?.

13 comentaris:

Ferran Porta ha dit...

Voldria creure que ens en sortirem, com a país, però... quina por fan els nostres polítics!

Dessmond ha dit...

Ferran,
De por m'en fa tothom. Els polítics, els que els voten i els que no.

Anònim ha dit...

Tenim més possibilitats de fer el ridicul que d'ensortir-nos-en amb una certa dignitat.

Farem el ridicul si CiU no comença a moure fitxa per sortir de la trampa a on s'ha ficat i comença, d'una "punyetera" vegada a fer el que li correspon, és a dir: d'oposició. I d'oposició desacomplexada, que és el que li correspon sent la major força parlamentaria de Catalunya.

Els dels tripartit PSOEcialista, son uns incompetents amb la gestió, però son uns mestres en la mentida i l'engany. CiU, son bons gestors, però, a l'hora d'articular, no ja estratègies a llarg termini, sino táctiques pel día a dia, son, al meu parer i disculpeu-me la expressió, unes tòtiles.

Com a catalá catalanista que prioritza per devant de tot a Catalunya, evidentment, a les properes eleccions votaré a CiU, més que res per acabar amb el malson tripartit PSEOcialista, però, els agraïria que em donessin més arguments, més que res, per la meua particular "autosatisfacció" i "autoconvenciment".

Cordialment.

Anònim ha dit...

Enhorabona per això d'El singular digital, un diari amb aire fresc.

Quant a això de sortir-nos-en o no, vet aquí unes quantes idees per anar fent dia a dia:

http://xescacom.catosferics.cat/2008/08/29/qui-diu-que-la-filosofia-no-es-practica/

Et convencen?

Dessmond ha dit...

Josep-Empordà,
Jo també espero molt de CiU en aquest nou curs polític. Si aquests fallen, ja podem plegar veles.

Xescat,
Gràcies per la recomanació. En Jordi Sales és un bon referent per a meditar amb inteligència sobre el nostre esdevenidor. Ara, de mestres com ell tampoc n'anem massa sobrats.
M'ha agradat especialment el darrer punt: "És important que ens ho passem bé en la construcció del país". El trobo vital.

Anònim ha dit...

La tardor serà calenta. El resultat previsible: el PSC aprovant els pressupostos a canvi d'un nou finançament (infinitament menor de l'esperat) a posar en marxa a partir del 2010 (data optimista de la fi de la crisi). CiU intentat ser l'interlocutor del PSOE sense aconseguir-ho. ERC amenaçant amb el trencament del tripartit per evitar el seu. ICV, fent el només sap fer: ser l'eco dels socialistes. El PP? Encantat de no haver de fer res, i esperant el seu moment. Snif!

Daniel1714 ha dit...

Primer de tot felicitar-te per la teva col·laboració al singular.
Ja fa temps que el segueixo, com altres diaris digitals.
Dir-te ques espero que el front creat agunati fins al final, i si l'ha de rencar algú, que siguin els sucursalistes de l'estat enemic (psc-psoe,icv-eua). Esperant que això acceleri el moviment sobiranista,i que sigui aprofitat pels únics que ens poden portar a la llibertat com a poble,ERC i CiU

Dessmond ha dit...

Xavier F.,
O sia, un horitzó per tornar a fer maletes i no tornar, vaja.

Daniel1714,
Celebro que el blog gaudeixi del teu interés.
Jo també espero que al final qui estigui a l'alçada siguin els partits nacionalistes. De fet, són els únics que ho poden fer. Els altres, per definició, ja els va bé un ou com una castanya.

Anònim ha dit...

moltíiiiiiiiissimes felicitats!!!!!

Anònim ha dit...

felicitats ara ja se on te trobaré...
ben arribat a casa tot en es seu lloc?
bona nit

Dessmond ha dit...

Joliu,
Gràcies, en vida teva!

Kpi,
Tot al seu lloc. Ara només penso en tornar a escapar. Suposo que ja m'aniré fent a la idea que algun dia cal tornar a pencar. Bona nit.

Joana ha dit...

Caram que bé. Tot al seu lloc i tu al Singular digital. Que segueixin les bones notícies que ja toca...a veure com anirà tot. Ens seguiràs informant pel que llegeixo. fantàstic!
bona nit Dess!

Anònim ha dit...

Al Singular li convé una bona sacsejada i la teva incorporació és sens dubte una bona decisió.

Sort!