dijous, d’abril 03, 2008

Votar en blanc

Amb motiu de les darreres eleccions es va encetar un debat, al voltant del vot en blanc. Com ja vaig dir, em sembla una pèrdua absoluta i respectable de temps. Sobre tot perquè hem de tenir en compte el context on es produeix. En un país on la salut democràtica és pletòrica, el vot en blanc seria un element d’alarma, un toc d’atenció, un avís. En una democràcia de perfil baix com la espanyola, el vot en blanc és la nota folklòrica. Digues-me, si vas decidir votar en blanc, si hores d’ara no et sents més transparent i prescindible que mai.

Als polítics els importa ben poc aquesta opció. I la premsa, al servei amatent d’un lobby polític, tres quarts del mateix. Uns i altres acaben convertint el sistema en un negociet que no té en compte lectures en clau de democràcia saludable. És per això que quan et manifestes a les urnes, ho has de fer apostant per algú. Altrament, quedes absorbit, digerit i expulsat de l’escenari. Gairebé d’immediat.

Una altra mostra del vot en blanc. En aquesta ocasió, aberrant la lectura que en fan uns i altres: polítics i camàlics amb carnet de periodista. Il·lustra perfectament aquesta democràcia de taverna que s’ha imposat com a model. Em refereixo a la polèmica suscitada al voltant de l’elecció del socialista Bono, com a president del Congreso.

S’han vist, per exemple, titulars on un polític o periodista es feia l’astorat perquè en Duran podia ser que arribes a votar en blanc. “Després de com Bono tracta Catalunya, encara hi ha qui s’ho rumia!”, es deia amb to d’escàndol. Aquesta és la lectura que et deixen sobre la taula, per rematar-la amb coses tipus “regionalista” o “botifler” o el que sigui, en forma poc amable.

Aquesta mena d’observacions només les fan aquells qui ja en tenen prou amb edulcorar el perfil baix d’aquesta democràcia. Comparar el que tu pots fer a les eleccions amb el que està fent un diputat al Congreso és, pel cap baix, frau. No és comparable. Quan es tria president del Congreso no hi ha possibilitat d’abstenir-se ni de fer-ho en blanc. Només pots votar al candidat, dipositant una butlleta amb el seu nom –en aquest cas en Bono- o no fer-ho, que és dipositar una butlleta sense el nom del candidat. No hi ha més.

Així es tria un president del Congreso. La cosa és de Sí o No. Però es manifesta en els termes que he dit. (Res comparable amb el que has fet tu mai!). Les altres interpretacions són per mirar de prendre’t la mida per enèsim cop. A veure si jugant amb la desinformació, encara es pot arribar a fer el darrer esforç per decantar el resultat a base d’intoxicar l’opinió pública. És aquest recurs de la por, dut a l’extrem, que converteix aquest sistema en una democràcia de solvència agònica.

T’ho dic ara, que no som en campanya: la regeneració o la fas tu o no la farà ningú més. Entens perquè no et pots ni permetre votar en blanc?.

16 comentaris:

Anònim ha dit...

El vot en blanc, no fou cap debat, fou una campanya engegada pel PSOE, en el cas que ens ocupa, el PSC, amb la contratació de 40.000 becaris per dur a terme un "agit-prop" per internet en benefici dels seus interessos. Si trobo el link, un el posaré.

Si fins i tot hi havia el manual d'instruccions el formar PDF!..Ja ho he dit que a la xarxa s'ha de apendre a triar el grá de la palla?.

marius ha dit...

òndia! No sabia això de la campanya. Pots fer públic l'enllaç que ho comenta.

El que és cert és la completa submisió dels periodistes a insteresos de partit (a mi la SER i la COPE cada dia em semblen més ìdèntiques, per posar dos exemples). La tendenciositat de les informacions és clamorosa, i en els diaris, com en els blogs, cal destriar el gra de la palla i fer una lectura entre ratlles.

La pregunta del milió és: i quanta gent fa això? La resposta és desoladora.

Dessmond ha dit...

josep-empordà,
Recordo haver llegit això i haver passat olímpicament del tema. No ho tornaré a fer.

màrius,
Amb la de gent funcionària o parafuncionària que hi ha, la gent que pot arribar a fer això és molta. I en hores de feina.

Anònim ha dit...

Aquí ho teniu, companys!.

Ei! m'ha costat un colló trobar-ho!.

http://www.elconfidencial.com/cache/2007/11/30/18_recluta_50000_internautas_ciberprogresistas_viertan_opiniones_foros_diarios.html

Anònim ha dit...

PS.

Per veure i copiar tot el linq, que és molt llarg, heu d'ampliar la pantalla.

Anònim ha dit...

Els del blanc no sé, però jo conec més de un i més de dos republicans que van passar d'anar a votar i estan ben contents amb el procés al que s'enfronta ara la direcció.

Pel que fa a la manipulació de l'actitud de Duran, totalment d'acord.

bacus ha dit...

el pdf
http://www.elconfidencial.com/fotos/VCP.pdf

hi ha gent que vota en blanc pq creu en el sistema però tots els partits són una colla de dròpols i abans de votar el mal menor voten en blanc.

No és el meu cas jo abans de votar en blanc no voto o voto extraparlamentari.

Anònim ha dit...

el link de l'empordà
50.000 internautas

Anònim ha dit...

Al·lucinant el link del Bacus. Els voluntaris es diuen 'ciberprogresistas'!!!

Nahmànides ha dit...

Tens molta raó, Dessmond. Jo em vaig passar mitja campanya predicant al desert amb aquest tema, deixant de banda que hi ha qui encara creu que tot això té alguna incidència en el repartiment dels escons o vés a saber...

El problema és que la cultura democràtica, a casa nostra, té molts defectes de forma: els transvasaments de vot en el fons no són tan habituals com se'ns vol fer creure, ja que hi ha molta gent que si no pot votar "els seus", prefereix quedar-se a casa abans que apostar per una alternativa.

Anònim ha dit...

Si que es produeix el trasvasament nahmànides, el que no és automàtic. Vull dir que quant algú deixa de votar als "seus", passa per l'abstenció avants de canviar a una alternativa, majoritariament. Tot depen del grau d'emprenyamenta, perque en el meu cas particular, la emprenyamenta amb ERC fou de tal magnitud que vaig canviar instantàneament.

Anònim ha dit...

Jo no seria tan crític amb la iniciativa del PSOE, s'han limitat a actualitzar la perduda pràctica del proselitisme militant. A mí m'agradaria que els partits d'aquí es prenguessin, també, el seu temps per organitzar-se a internet, perquè ho compares amb els països civilitzats i fem una mica de pena. Çò és: a més de criticar els nostres enemics, haurem de reconèixer les coses que fan bé i, en el seu cas, contrarrestar-les.

Anònim ha dit...

Benvolgut,

Li comunico que el seu blog ha estat adjuntat a la llista de links de L'Almanach.

Atentament,

Gesrol
http://almanachofgesrol.blogspot.com

Anònim ha dit...

És un bon moment per preguntar als ‘blanquistes’ si creuen que el seu vot en blanc ha servit de res. Jo crec que no.
Pel que fa al Bono, a mi no em preocupa gaire si és president del congrés espanyol. Em preocuparia si fos el president espanyol.
CiU el que ha de fer és ser coherent i dir a Madrit: això, això i això. Si no, ja us ho fareu.
Evidentment, l’aparell es dedica a desviar l’atenció i a intoxicar amb temes intranscendents.

Josep (sl) ha dit...

Per desgràcia ho dubto el PSOE fora de Catalunya ha perdut les eleccions i els del PSC l'han votat a ell i a en Bono.
el PSOE necessita marcar paquet a Espanya i per tant no otorgarà res a Catalunya a no ser què estigui molt collat.

espiadimonis ha dit...

Jo formo part dels "pàries", "leprosos" i "ignorants" que no van anar a votar. Podeu col·locar-me tots els epítets que vulgueu, però la sensació d'integritat i conseqüència no me la treu ningú. Em nego rotundament a emparar, amb el meu vot, un sistema electoral absolutament immoral, que premia la submissió del polític elegit pel partit a aquest enfront de la llibertat de vot que té l'escollit per l'elector.
En una cosa estem d'acord: Catalunya està molt malament, però el diagnòstic que en feu és, al meu parer, equivocat. Vosaltres us penseu que expulsant el tripartit del govern i substituint-lo per CiU ja estarà tot arreglat. La realitat és tota un altre. La decadència catalana ja va començar amb CiU, i el tripartit l'ha continuada mantenint les estructures estatistes anteriors. Foragiteu l'actual govern i canvieu-lo per CiU i us adonareu que res no canviarà. La sanitat, educació i totes les altres coses que ara no funcionen, continuaran d'aquesta manera. És el que té posar polítics a potinejar llocs on mai no hi haguessin hagut d'entrar. Deixem, si us plau, que de la tècnica se n'encarreguin els tècnics...