dimarts, d’abril 29, 2008

Metàfora de la sequera

Sembla ser que avui s’ha muntat la Taula Nacional de la Sequera. Més de seixanta convidats a fer una versió laica i atemporal del pessebre vivent. Han marxat tal com havien arribat. No acabo d’entendre aquesta mena de comèdies, quan el problema ha petat de fa dies. No m’ho explico més que com un intent de mirar de camuflar la incompetència pròpia. Tots asseguts en una llarga i infinita taula, ben retratats, a veure si la responsabilitat queda més repartida. Al menys, gràficament.

Una argúcia d’aquestes presidida pels qui anaven en contra del que ara s’hi defensa és una taula on només s’hi poden fer els pastorets. Credibilitat zero. Hem arribat a un punt de descrèdit altíssim, propi d’un país entre subdesenvolupat i analfabet.

Fa masses dies que la demagògia és la carta de presentació de la nostra política. I això no surt de franc. Hi ha carretades -cada cop més nombroses- de vots que van directes al desencant. El grau de desencís polític és cada cop major. La irresponsabilitat, la demagògia, l’engany, la poca vergonya política fa que moltes persones decideixin girar l’esquena a tot aquest circ de vol tant rasant.

El tema de l’aigua és lamentable. És la mostra palpable de com la incompetència o la manca d’escrúpols pot arribar al cap d’amunt del sistema. Sembla increïble, però és així.

Es veia a venir que la cosa hídrica seria un desastre de referència. (Ep, encara ens podem superar per aquesta banda, que consti!). La forma amb la qual va quedar silenciada, quan ja era un bon problema, va ser un indici de que no anava per bon camí. Un desastre que desapareix de l’escena per mor d’un altre desastre acaba sent una tragèdia.

I en mig d’un panorama tan desolador es fa molt difícil entendre el missatge d’ERC, que està a favor i en contra dels possibles remeis. A mi em sembla que no es poden fer tots els papers de l’auca en la mateixa comèdia.

Aquesta mena de rampells em fan explicar, per exemple, que un outsider com és en Carretero agafi tanta empenta en aquesta cursa cap al congrés de juny. Al Facebook, la causa del RCat ja té més de cent membres. Les altres opcions no hi arriben o els queda ben lluny la xifra. I això és, entre d’altres coses, perquè en Carretero projecta una imatge bastant més cabal en un panorama presidit per tanta sequera.

No es tracta de dir una cosa i fer-ne una altra. Això no hi ha caparronet que ho processi satisfactòriament. No hi ha ningú que en el seu fur intern t’ho accepti. Encara que costi haver de plegar veles, a la llarga la coherència té recompensa. Que és el que de moment li està passant a en Carretero.

13 comentaris:

Anònim ha dit...

Tenim un govern inùtil (carissim però inùtil) i aquesta inmensa taula plena de gent (quanta més millor) és un intent desesperat per repartir la inutilitat, a veure si d'aquesta manera toca a menys per cápita, però a hores d'ara, és en bá, els inùtils recalcitrants (cars però inùtils recalcitrants) estan plenament identificats: d'aquest govern que patim, no se'n salva NI UN!.

És un deure patriòtic fotrels al carrer.

Anònim ha dit...

Esta molt bé aquesta reflexió. Estic totalment d'acord.
Aquest comentari s'ha fet des de www.blocambestrella.cat

Josep (sl) ha dit...

Jo ja parlo de fa temps en blogs diversos com el: Blog de'n Quim.

El què me preocupa d'aquest govern és la seva aparent interinitat. Actua com si estès amb vocació de ser provisional, per tant sembla evitar solucions estructurals a problemes de país.
No té cap coordinació interna dóna la sensació de viure al dia, també manca cohesió, és com si estesin a punt de entrar en eleccions i el què no volguessin els partits és veure's en decisions què podessin comportar un cost electoral per decisions impopulars. Per això les seves decisions semblen mesures d'urgència fetes amb presa i de caràcter temporal.

El veí de dalt ha dit...

La demagògia sempre ha estat una arma de la política; i dels polítics; ja ho saps... La qüestió és quan sembla que només hi ha demagògia en un tema (l'aigua) que hauria de ser bàsicament tècnic. I vist a llarg termini. Pel que fa a ERC, tot plegat té mala pinta. Però en Carod amb en Benach i el Niubó se'n sortirà amb la seva, ja ho veuràs...(no és que ho vulgui; és que ho penso).

Anònim ha dit...

Això d'ERC dura massa. És necessari fer foc nou.

Anònim ha dit...

"No es tracta de dir una cosa i fer-ne una altra."

No, es tracta de dir-se independentista i votar Duran Lleida.

Anònim ha dit...

Home!, en Duran i Lleida no és gens engrescador, però hi ha coses que fa ERC, com per exemple lliurar TOT CATALUNYA al pscPSOE después d'estar a la UVI pels seus mals resultats electorals, que la seua coalició, CiU, no farian mai.

Si home! ja ho sabem!, ara dirás que CiU ha pactat amb el PP, però no diras que pactar quelcom no és ben bé el mateix que lliurar-li tot el pais. Tampoc dirás que, en definitiva, al PP el varen triar els electors i no CiU, com tampoc dirás que CiU també va fer pactes amb el PSOE sense lliurarlis a canvi la Generalitat. Segurament tampoc ens diras que el mateix M.H. Heribert Barrera ha reconegut que el "pacte del Majestic" ha sigut el millor pacte d'investidura mai fet, i per descomptat, molt millor que els pactes d'investidura de'n ZP recolzats per Esquerra "gratis total" (Puigcercós dixit)

Tampoc crec que mencionis el que també digué el M.H. Heribert Barrera referent a que és justament del pscPSOE de qui Catalunya ha rebut les majors embestides.

Bé, ja se sap que avui dia, ser independentista i fugir de proclames fruit dels efectes del deu Bacus en les calçotades, és, si més no, complicat, però al final, hi ha el que hi ha, i cada escú fa la seua tria, i per fer-la, alguns prenem en consideració els fets i no només la retòrica i les proclames.I que cada escú tríi el que vulgui, que en aixó consisteix la democràcia.

Anònim ha dit...

Benvolgut amfitrió,

No milito a ERC però la voto des que puc fer-ho, pel que sóc més fidel que la majoria de militants (també més ruc). Ara bé hi ha coses que em treuen de polleguera: el si/no/potser de l'estatut (jo estava pel no) i ara el transvasament. PSC, IC i ERC van signar un document el 2003 amb la PDE. No m'importa que no compleixin ni el PSC ni IC, però no complir ERC em dol. No entenc l'abstenció que han fet al RD a Madrid. Francament, molt trist. Crec que molta militància (no ja de les terres de l'Ebre) encara ho deu estar més jo. Per a mi la paraula te un valor.

Salut i independència!

L'anonim de la porta oberta.

Dessmond ha dit...

josep-empordà,
Amb aquest tema la cosa ha anat realment lluny. Perquè les conseqüències no seràn exclussivament hídriques. El desencant que provoca aquest espectacle exigeix un canvi de rumb.

anònim,
Celebro que t'hagi agradat. No passa sempre!.

josep (sl),
Probablement tinguis raó. Sí que hi ha la sensació d'interinitat, perquè temes estructurals s'estan ventilant de forma surreal. L'Aigua, el TGV, la llum, etc., etc. . I tot això no és només culpa de'n Pujol. Tot aquest caos magnífic no és obra d'una persona.

Veí de dalt,
La meva travessa va en una altra direcció. No crec que en Carod, en Benach o en Niubó facin cap revolució interna. Voldria deixar una mica més de temps, però a mi el nas em diu altra mena de coses. Entenc el teu comentari i entenc que una cosa és el retrat de la situació que dius i una altra seria el desig.

Joan,
Sí. Foc nou. I podria ser que comenci per ERC i que continués per altres cantons. Ja aniria bé.

popota,
Estàs fet un bon pàjaru. Realment ets fi. Ara, trobo que ets massa militant de les teves idees. De debó justifiques anar a la mani en contra del trasvassament i després no passa res si fas tot el contrari?. I tot això és justificable perquè és el mateix que declarar-se independentista i votar en Duran?. Escolta, vist el panorama, és l'indepenedentisme oficial el que m'aboca a votar en Duran. Ja voldria jo un projecte seriós, més enllà del fart de calçots, per creure que la independència me la servirà el que tan alegrement la proclama. Que resulta ser el mateix que diu no al trasvassament i després te l'encoloma.
M'agradaria que em diguessis si certes actituds polítiques no conviden a la deserció. Sense posar-m'hi a mi pel mig. Jo sóc un mindundi!. Que a més a fet tot els possibles per fer anar a votar el personal.

josep-empordà,
Jo ho he pensat, però no ho he dit. Gràcies.

marius ha dit...

Us eu fixat que la (pertinàs) sequera ha desaparegut dels telenotícies? Ja no se'n parla, ja no ens donen la tabarra a l'espai "del temps", jo no hi ha els anúncis dramàtics amb aquells embassaments tant ressecs... El desastre de gestió els ha portat a amagar (de nou) el cap sota l'ala i esperar a veure si amb les quatre gotes i el que pugui arribar a fer el gobierno, ens en sortim (se'n surten).

Però quin collons de govern és el que declara (Bastasar dixit) que el tema d'Ascó no és competència seva? Un problema del país es competència i resposabilitat del govern del país. Ep! Si ens creiem que això és un país.

Anònim ha dit...

Dessmond:

Jo no miro de justificar res, i molt menys una manifestació anti-trasvassament de la qual discrepo. La meva militància en les meves idees és tal que em fa posar cara de poker cada cop que sento o llegeixo algú a favor de que la solució a tots els mals passa per una única persona o partit.

A la teva pregunta, la resposta és que certes actituts polítiques inviten a la deserció. A mí, per exemple, que algú defensi simultàniament el David Madí com la pera de la política i un mes més tard estigui dient que el Bono català és el que és la pera perquè no és com tota aquesta colla de demagogs i manipuladors que porten tota la vida vivint de l'erari públic no és una actitut que m'animi especialment.

Salut.

Josep:

Evidentment que CiU no donaria tot el país al PSC-PSOE. Si ho fessin no podrien menjar, que és el motiu pel qual van regalar l'Estatut del parlament al PSOE.

Salut

Anònim ha dit...

Benvolgut popota, potser, ei!, mira que dic potser, sino, tampoc no passa res, algún día, deixarás de repetir la retòrica oficial i les consignes que us donen a la seu local perque aneu repetint (m'ha arribat que inclus us les envian per SMS) i debatiras qualsevol cosa, la que sigui, però de collita pròpia, perque amb el tema de l'estatut, amb el que vareu quedar ben retratats els "margallians" o "esquerranistes", que ves tu a saber el que realment ets, perque, aquest assumpte de l'estatut, no és tant antic com per admetre la manipulació que se sol fer de la història i tampoc teniu la suficient capacitat per dur-la a terme. La memòria és feble, pero no tant.

I dius:

"Evidentment que CiU no donaria tot el país al PSC-PSOE. Si ho fessin no podrien menjar,"

Donç ja veus el que son les coses, ara mateix, el pscPSOE el te tot el pais, i no li ha lliurat CiU precisament, i sembla ser que per ara, CiU continua menjant i encara no tansols no ha desaparegut sino que és la principal força del Parlament. És clar que, amb lo inùtils que son els que ara ens governen, els que ho havian de fer tant bé però que han convertit la política catalana en un circ, desprestigiant-la fins a límits inaudits i omplint-nos de vergonya amb l'esperpent diari al que ens tenen sotmesos que no m'extranyaria gens que si, que al final, después de les properes eleccións, el tripartit es reedites... a la oposició.

Cada escú és lliure de pensar el que vulgui i actuar en consequencia, faltaria més, que en aixó consisteix la democrácia. Jo, per la meua part, faré tot el que estigui al meu abast perque aixó, que el proper tripartit estigui a la oposició, esdevingui una realitat... i quant abans, millor. Crec que será lo millor pel pais ara que ja hem vist lo que donen de sí els "gestors" i els que "son com son"..

bacus ha dit...

bé ja que com surt el meu nom tb hi fotré cullerada.
Jo sóc independentista i per això no voto ni ERC ni en duran.
A mi m'enganyen 1 cop com a molt una segona però 3 ja no.