diumenge, de març 23, 2008

Conseller Top-manta

Hi ha qui prefereix portar unes arracades de Tous, encara que siguin falses. Tant hi fa que l’osset sembli un estruç o que siguin lletjor i poca més. La qüestió és lluir unes arracades de Tous. O un polo de Lacoste encara que en el somriure del cocodril hi hagi més càries que dentadura. La qüestió és lluir un suposat polo de Lacoste. És trist que no podent pagar un Lacoste o una relíquia de Tous s’opti per acabar en els braços de la vulgar pirateria. Per pura vanitat. O beneiteria. Haver de sentir-te ben estufat per mor de les marques és molt trist. Com diu avui en Sostres, “fer l’hortera és barat de preu i car de dignitat a tot arreu igual”.

Fins i tot un indocumentat com jo pot arribar a comprendre que no és el mateix ser conseller de la Vicepresidència que ser vicepresident. Per la mateixa regla de tres que qui fou conseller de la Presidència, en Trias, mai va confondre el seu càrrec amb el de president de la Generalitat. Ni que un hipotètic conseller de la Regència sigui cap rei. Penso que el tupinet més obtús pot fer-se càrrec de l’assumpte. Però no: el flamant conseller de la Vicepresidència encara ho ha descobrir.

Tinc un amic jurista al qual li arriben invitacions oficials, signades pel vicepresident. Diu que això seria motiu de presó. Per usurpació. Qualsevol que no sigui metge, per exemple, no pot ostentar de ser-ho. Pot acabar a la presó. Suposo que exagera. O no.

Ara tenim en Montilla de vacances. I en Carod s’ha tornat a inflar. Un altre gol. Diuen que és perquè substitueix el president del país. Això és el que ens fan creure. Aquesta és una potestat –la de substituir el president de la Generalitat- què, segons l’Estatut, només pot exercir-la el conseller en Cap o qui determini la llei.

Com que en Carod no és cap flamant conseller en Cap, ni s’hi ha legislat al respecte, s’ha hagut de tirar del top-manta. Per un país que legisla les prohibicions de transvasaments d’aigua i se les salta a base de fer “captacions temporals en situació d’emergència”, el top-manta és un recurs que gaudeix d’una saludable solvència també en les altes cotes de la nostra política.

Però el que sí pot fer un president de la Generalitat és delegar funcions. I és per aquesta via que obra el miracle. S’opta per tirar de veta en la potestat que té el president per delegar funcions i convertir al conseller de la Vicepresidència en virtual substitut seu. Aquesta és l’argúcia que s’ha fet servir perquè avui el conseller de la Vicepresidència pugui substituir el president de la Generalitat: delegar la funció de la suplència, que suposadament es troba entre les que té el president.

Ara bé: la suplència del president de la Generalitat no és, per raons òbvies, una funció del president de la Generalitat,. Per aquesta lògica tan particular, en cas de malaltia, en Montilla es podria reemplaçar a sí mateix, com el surrealista actant principal d’un conte de Monzó. Aquesta interpretació el que fa és convertir el sistema en la mateixa caricatura que l’ós de Tous o el cocodril de Lacoste de top-manta.

Tenim un conseller de la Vicepresidència que exerceix de vicepresident, i si cal de president. Més content que un gínjol. Com aquell qui acaba de trobar una ganga de top-manta.

Només desitjo que el país no segueixi aquest model. Catalunya és bastant més que una façana feta de filfa. És molt més que aquesta oficialitat tan infantil i lamentable. És bastant més que aquesta lògica regnant, més a prop de la presa de pèl que de l’alta política. Més a prop del model top-manta que el d’una realitat històrica i política que fa més de mil anys que s’arrossega.

18 comentaris:

Trina Milan ha dit...

Dess,
i a més el problema és que tots volen ser el cocodril o l'osset, que inclús el de veritat fa fredor...
Per poder tenir poder de veritat primer s'ha de saber com fer-lo servir, mirem sinó com els veïns gals estan posant a to al seu cèsar vull dir Sarko, tot fent-li perdre unes municipals per la seva afecció al top manta, encara que sigui amb joies de Cartier..
salut

Dessmond ha dit...

Trina,
Si, viure amagat rere una marca per tapar les limitacions pròpies, és difícil de lograr indefinidament.
I malament quan creus que l'important és la marca!

Anònim ha dit...

Molt ben vist, Dessmond. A mi, el que més em preocupa és que l'oposició també sembla del top manta. És tan de pega que n'aprofita ni una; encara que li posin la pilota al punt de penalty i sense porter a la porteria. No sé quan CDC deixarà aquesta actitud de botiguer poruc, escolanet enclenxinat i empresari pragmàtic.

Dessmond ha dit...

xavier f.,
Sí, masses cops CiU s'ha deixat arrossegar per tonteries amb categoria de top-manta. Per exemple, aquell espectacle sobre l'autodeterminació fruit d'una calçotada va ser patètic. Pa te tic.

joliu ha dit...

DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA

DECRET 56/2008, de 10 de març, pel qual s'estableix la suplència en l'exercici de les funcions de la Presidència de la Generalitat des del dia 19 al 24 de març de 2008. (Pàg. 22506)

Atès que caldrà exercir la suplència en les funcions del president de la Generalitat, per raó d'absència, des del dia 19 al 24 de març de 2008, i de conformitat amb el que disposa l'article 2 del Decret 422/2006, de 28 de novembre,

Decreto:

Article únic

Des del dia 19 al 24 de març de 2008 exercirà la suplència en l'exercici de les funcions de la Presidència de la Generalitat el vicepresident, Honorable Sr. Josep-Lluís Carod-Rovira.

Barcelona, 10 de març de 2008

José Montilla i Aguilera

President de la Generalitat de Catalunya

Anteriorment...
DECRET
422/2006, de 28 de novembre, pel qual el senyor Josep-Lluís Carod-Rovira conseller la Vicepresidència de la Generalitat de i se li deleguen diverses funcions.
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 4771 – 29.11.2006
DECRETO:
Article 1
Nomenar conseller de la Vicepresidència de
la Generalitat de Catalunya el senyor Josep-
Lluís Carod-Rovira.
Article 2
Delegar en el conseller de la Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya les funcions següents:
Suplir i substituir el president de la Generalitat en els casos d’absència, malaltia, cessament
per causa d’incapacitat i defunció.
Barcelona, 28 de novembre de 2006
JOSÉ MONTILLA I AGUILERA
President de la Generalitat de Catalunya
(06.332.068)

A part del fet que tant el Conseller de la Vicepresidència com el President s'oblidin de que el conseller no és Vicepresident, no estaríeu d'acord amb que bona part dels supòsits en què el Conseller de la Vicepresidència hauria de suplir el President es dónen a diari?
Absència? incapacitat?

Dessmond ha dit...

Joliu,
Es donen a diari, i tant!.
Ara, és molt greu aquest ús tan alternatiu del que ha de ser l'oficialitat. Aquesta gent, uns i altres, no creuen en res més que en ells mateixos, amb visió tercermundista.

Anònim ha dit...

El Sr. Bassat li podria començar a explicar al sr. Carod que a part de la targeta de visita hi ha altres valors que cal conservar.

Bona nit, Dess!!.

Dessmond ha dit...

Jordi Verdura,
En Bassat o algú del cos de lletrats de l'administració catalana. Estaria molt bé.
Bona nit!

marius ha dit...

El problema és que uns i altres tenen la sensació que governen (és un dir) un ajuntament gran, a tot estirar una diputació, però no un país (i menys, una nació).

Manca de projecte, manca d'idees, voluntat de seguir units (el 3P 2.1), sense anar enlloc, però units.

I és en aquest marc on el conseller es pot sentir vicepresident, o rei del mambo, total...

Anònim ha dit...

I tant que en tenen de projecte Marius, i tant!.

He llegit que tenen dificultats per pagar les nòmines. Tinguent en compte que mercés al pacte del Majestic, administren un pressupost de 35.000 milions d'€, el triple que administraba CiU, més que tot l'estat xilé, és fàcil entendre quin és el seu projecte: saquejar el pressupost i possar-lo al seu servei particular i partidista.

Dessmond ha dit...

marius,
Vicepresident o rei del mambo, això és el que importa ara mateix a aquests politicastres. Convertir les institucions en la cosa més beneita, si això els permet tocar cuixa.

josep-empordà,
A tot se li diu projecte, doncs!

Anònim ha dit...

Benvolgut Dessmond,

100% d'acord.
Però el pais, ara, va aixi.
I els mitjans, hostatges voluntaris de Bolaño i dels seus anuncis i filtracions, callen. I callen. I fan mutis.

Discrepo dels qui opinen que l'oposicio hauria de ficar-hi mes cullerada. Ja s'hi van posar en el projecte de llei, sobre la maleïda vicepresidència, i els media van fer boira.

Podriem discutir o debatre si fem com els vailets al pati perdent temps en aquestes xorrades. Però el que es greu, per a mi, es que el numero 2 de l'Executiu perdi tant de temps, esforços, funcionaris, en mentir vilment sobre el seu status, fent que els diaris diguin coses que no són certes. I mentre no era vicepresident, s'ho feia dir.

Això es el que trobo greu, molt greu, en un que vol ser politic. Fer de triler, fer de l'engany a la ciutadania la seva obsessió, i tot en interès no objectiu, nomes per pur ego vanitós, fora de lloc, i fora de la realitat.

Algu toleraria a la seva empresa, un alt directiu que perdés el temps amb aquestes martingales? Estaria al carrer, sempre i quan no fos el fill de l'amo... I ací, en Montilla, per que no actua davant un delicte d'ususrpació de funcions, per part d'un "sonat "(carinyosament, ei..) com el de Cambrils.

Cordialment,
Andreu

Mikel ha dit...

un detall mes que demostra lo gran que li ha vingut la cadira a Esquerra.

Anònim ha dit...

Molt d'acord amb l'apunt. A més, 1) aprofito per agraïr al tripartit 1.0 i al President Maragall la seva aposta per crear la figura del cap de l'oposició i 2) aniria una mica més enllà a l'hora de parlar del que estan fent els polítics, tots els polítics, amb les institucions catalanes, retorçant-les per subordinar-les als interessos partidistes, amb exemples tan sagnants com la creació de la figura del conseller en cap i el posterior aprofitament d'aquesta figura pels que inicialment hi estaven en contra, o el nomenament de comisaris polítics per cardar mà als mitjans d'informació públics.

Dessmond ha dit...

Benvolgut Andreu,
Cert, l'oposició en va sortir escaldada o ignorada quan va intentar amb aquest projecte de llei. Tant és així que les funcions que s'atorguen al "vicepresident" no passan ni pel Consultiu.
El que és realment greu és tenir un concepte de vol rasant de les institucions. Nosaltres que les voldriem veure cotitzar a l'alça, les tractem com si fossin material de segona. Bé, el viatge a Perpinyà n'és una mostra ben desafortunada. Allò ja va ser un primer símptoma de com les gasten.

Mikel,
Gran i grossa.

Popota,
1) Jo no estic massa segur de les bondats d'aquesta figura. Li en veig poques de bondats. Primer perquè entén el parlament en clau de bipartidisme. És una còpia d'un recurs que funciona correctament en un escenari que no és el nostre. Segon perquè encasella molt a qui ostenta el càrrec. Entre això i el Polònia, ja pot plegar qui s'hi avingui a la juguesca.
2) L'ús partidista també afecta a aquest conseller de la vicepresidència. No és propi del conseller en Cap, justament. En tot cas sembla inevitable. Però com a mínim s'ajusta rigorosament al nostre ordenament.
Coincideixo amb tu en que aquest ús partidista és lamentable. En qualsevol cas.

Josep (sl) ha dit...

Gran cop de puny escrit què has etzibat al conseller de la vicepresidència.

Aquí el "top manta" i "les solucions provisionalitat" són els recurs per esquivar els debats i les solucions permanents tan "demonitzades" des de la oposició i quan ara estan en el govern s'empesquen per evitar el debat i els moviments "Not in my backyard" que tan van afavorir i inflar quan els convenia per desgastar els governs de CiU.

reflexions en català ha dit...

¿Qui està més acabat: el Carod o el Ronaldito?

Marc Vidal ha dit...

Ha arribat el moment d'acostar-se al vomitódrom. És repugnant veure als dirigents de la majoria de partits en precampaña congressual com pateixen magrejant la pròpia democràcia a canvi de caramels amargs. L'oleoducte que transporta la vergonya dels ciutadans creua el país de punta a punta. No ens mereixem la venda del sistema d'aqusta manera. Republicans a hòsties oblidant-se que Catalunya perd pes, Populars en silenci per no sortir perjudicats a les portes de la major recessió que molts hàgim viscut, CIU canviant paperets amb el dorsal de Bono i deixant de costat quelcom de substancial i la resta descobrint el tacte de les seves noves butaques. Mentrestant, això segueix el seu curs cada vegada més ràpid i ferma cap al desastre.

fins a l'Experiencia 2.0, salut!