dimecres, de febrer 13, 2008

Si us plau, truca a en Francesc Cabana

Hi ha una teoria què, aviat, ja podrà prendre forma de llei. A l’horitzó d'unes eleccions, sobre tot espanyoles, els catalans hem de pensar en anar amb la pinça al nas. Del tuf que arriben a fer les propostes. Sobretot les que ens vénen en globus –com diria n’Arzalluz-.

A què respon aquest desfici sobtat del PP i PSOE per promocionar el coneixement de la llengua catalana fora dels països on aquesta parla s’ha intentat esquarterar, però els hi és pròpia?. A motius fastigosament electorals. Perquè quan passi aquest bullir de promeses destinat a afaitar vots als ingenus de soca-rel, vindrà l’altra cara de la moneda, la cara genuïna d’uns i altres que postula la fi de l’immersió lingüística a Catalunya. No a Andalusia o Madrid, no. A Catalunya.

El cas de Madrid és calcat a l’andalús. És el mateix tipus d’ham: intentar arreplegar vots perquè la cosa balla d’un o dos diputats. Després de fer l’estrebada anticatalana que funciona tan bé a l’Espanya castelllana, cal dedicar alguna dosi que no mati l’Espanya connectada amb Catalunya. Sigui dins o fora.

El cas de Madrid és el realment greu, el sagnant. No perquè l’andanada surti del PP. No. Això és fruit de la conjuntura. La gravetat del cas el provoca tan el PSOE com el PP de torn. Amb talante, amb tot el bonrotllisme del món. Amb tot el que tu vulguis i més, i tot el contrari.

Què fa avui que a Madrid hi hagi una població catalana que ratlla ja els 300 mil habitants?. Gairebé el mateix que tinguem japonesos a Catalunya. Però que amb una xifra molt menor, fa anys que hi ha una escola japonesa, és clar. La causa la provoca una immigració de perfil alt. Una fuita de gent encorbatada, enclenxinada, molt preparada i competent que no poden exercir aquí. No perquè Catalunya no els ofereixi oportunitats. En absolut. És la política espanyola que juga brut en el terreny econòmic. Això provoca un tipus de deslocalitzacions a casa nostra, que curiosament totes totes totes van a petar al mateix punt geogràfic.

L’any 2002 va aparèixer un dels llibres més escandalosos que va passar sense fer soroll: 25 ANYS DE LLIBERTAT, AUTONOMIA I CENTRALISME. UNA VISIÓ ECONÒMICA 1976-2000, de’n Francesc Cabana. El Grup Hayek va convidar-lo aleshores, per parlar-ne. Recordo dues coses que l’autor va apuntar: La democràcia espanyola, des del punt de vista català, ens dona una imatge preocupant. De passar a tenir pràcticament el cent per cent de les multinacionals espanyoles amb seu social a Catalunya, avui només en queda una. La segona fou que, malgrat totes les coses gruixudes que el llibre relata, ningú mai el va trucar ni tan sols per manifestar una emprenyada o un desacord. Aquest silenci és sospitós de suportar veritats poc agradables. I al 2008 aquesta tendència només ha fet que consolidar-se. La heroïcitat és que seguim comptant amb la mateixa multinacional pelada, però la tendència fa que ni recordem una Catalunya econòmicament capdavantera. Ans el contrari. El nostre lideratge, no solament econòmic, és un conte de fades cada cop més assumit dins i fora del país.

I aleshores és quan gralla l’espanyolisme de torn, oferint la que no serà la darrera galeta folklorista. L’enèsima presa de pèl per poder seguir aixecant la camisa als rucs dels catalans, que cada dia més fan mèrits per acabar en qualsevol zoològic.

Amb 300 mil catalans a Madrid, fa temps que ja hi hauria d’existir la universitat catalana més gran fora de Catalunya. Només algú que et té un menyspreu consolidat, atàvic, pot fer-te una promesa electoral semblant, quan primer t’ha convidat a la indigència. I encara hi ha qui s’ho rumia. Si anar a votar o no. Pensa en els 25 anys propers. Així de simple. O truca a en Francesc Cabana.

13 comentaris:

Anònim ha dit...

Benvolgut amfitrió,

Toques moltes tecles en el teu escrit...
- Pel que fa als anuncis -no sé si de classes de català o de classes en català- crec dues coses: com a fet "pelat", si es dóna, encara seran lluny dels països més desenvolupats d'Europa, on el nostre idioma s'estudia de fa temps. Com a "oferta electoral" ho trobo d'un mal gust patètic. Crec que darrera d'això voldran una pretesa i perversa reciprocitat amb escoles per a espanyols al Principat.

Pel que fa al Sr. Cabana, en sé poc més que el nom. La meva ignorància no em permet opinar sobre els seus estudis. Tinc clar però, que quan la Índia era anglesa, els fills de casa bona estudiaven a Cambridge i Oxforf i, segurament, execien a la City... Doncs això, som una PUTA (aquí si, amb tota la mala llet) COLÒNIA. No tenim altra sortida que descolonitzar-nos o morir, i sobretot mentalment.

Salut i independència!

L'anònim de la porta oberta

Anònim ha dit...

L'estat español ha fet servir totes les eines per atreure empreses. Cert que cal descolonitzar-nos i per començar hem de tenir més present el que és i que vol dir el mon empresarial. Per que a casa nostra s'ha cultivat el menyspreu cap a les empreses. Després voldrem parlar de llocs de feina, benestar, salud i educació.

En el fons “anònim”, som una puta colònia. Un territori tant ocupat que fins i tot els partits estatals manen a casa nostra. Tant ocupats que fins i tots els “independentistes” ho fan possible i ho justifiquen.

marius ha dit...

La desertització empresarial a Catalunya va come´çar quan van descobrir (i auspiciar des del govern) que la tecnologia i el capital per adquirir-la havia de venir d'unions amb empreses multinacionals.

La experiència ens ha mostrat que s'instal·len aqui (amb enormes avatatges fiscals, val a dir-ho), per eliminar competència i desaparèixer al cap d0uns quans anys deixant treballadors a l'atur.

El problema és que a hores d'ara ja s'ha perdut la petota indústria del país i no ens queda altre cosa que els serveis (servir birres i paelles, vaja) i al construcció,. que va com va.

Les suposades empreses "de base tecnològica" són molt minoritàries, ocupen poca gent i generen un volum de negoci limitat.

Entre tant, les multinacionals que es queden, se'n van a Madrid. Una pena!

Anònim ha dit...

Un gust llegir-te, Dessmond. Formo part d'aquells que no hi entenen pràcticament gens d'aquests temes, també pel bé de la pròpia salut mental.
Francesc Cabana... Interessant!

Dessmond ha dit...

Benvolgut anònim,
Jo crec que és l'oferton del PP en època electoral. 300 mil catalans a Madrid és un serrell a considerar.
De'n Francesc Cabana et reocmano una ullada ràpida aquesta llista seva de llibres:http://www.grec.net/llivirt/vendcl.pgm?NOM=francesc+cabana&TITOL=&EDITOR=PORTIC&CERCA.x=9&CERCA.y=17
És una visió molt il·lustrativa del personatge.
Salut i idenpendència, com sempre.

Tresinores,
Som uns mindundis absoluts. I el fotut del cas és que no reaccionem.

Marius,
Les multinacionals que ens queden són una: Catalana de Gas, que per no haver despertar més simpaties va decidir ser Gas Natural. En queda una. I és així perquè políticament Madrid va decidir discrecionalment influir en l'economia un cop no s'estila anar foten els cops de garrot. Cal estar a prop del poder polític si vols que una empresa d'un determinat tamany pugui surar. I els ministeris són a Madrid. La discrecionalitat es reparteix a Madrid. Que t'ho expliquin els de Gas Natural i la Opa. Veuràs si no t'agafen ganes de servir birres i paelles. Estem comdemnats a fer-ho. O això o deixar de ser catalans.

Musa,
Celbro que pugui enteressar-te el que tractem per aquí.
La salut mental és important mantenir-la, però cal alimentar-la!. Sí, hi ha coses que venen ganes d'engegar-les a dida.

Salvador ha dit...

I què carall hi fan 300.000 catalans a Madrid? No hi han al món llocs molt més interessants per anar?

Anònim ha dit...

Uns comentaris respecte al sempre interessant post d'en Dessmond i dels "tertulians":
- Gran part de la societat i per descomptat la nostra estimada classe política no ha entès en qui estadi ens trobam econòmica i empresarial ment. De la mateixa manera que en Dessmond en el serial sobre l'abstenció ja parlava d'una classe política que no s'ha baixat d'es carro des de fa trenta anys, aquí encara vivim sota unes coordenades de capital+treball. La globalització es un fet i una realitat i això implica buscar les oportunitats de negoci a Mila, Nova York, Shangai o Madrid (si, Madrid també estimat perplex), on calgui i on sigui necessari. El marketing i el disseny, si vols, ho tindrem aquí, però la producció una mica mes lluny.
- Madrid ens ha guanyat la batalla per moltes raons. Peró n'hi ha una que sempre m'ha meravellat: tenen una vision o projecte global i ambiciós (potser herència imperial, Peró es real) i han apostat molt fort: metròpoli urbana, aeroport de primera, rodalies, etc. i ja se que ho han fet utilitzant tota la seva potencia mediatica, econòmica i política, Peró això es el mon real.
- Noltros, des d'aquí que hem fet? Forums, baralles entre Generalitat i Ajuntament, on posam sa tercera pista, per on passa l'AVE, no al 4 cinturo, no al MAT...
Cal que abans de tot, ho tinguem una mica mes clar on volem anar i amb qui, malgrat Madrit...

miq ha dit...

Des de l'exili americà, veig les coses encara més clares del que les veia quan vivia a Catalunya.

Crec que abans de començar a obrir escoles catalanes a Madrid caldria incrementar els estudis de filologia catalana a les universitats de l'estat, retirar tots els recursos i lleis contraris al desenvolupament normal de la llengua, deixar d'una vegada per totes de negar la unitat de la llengua de valencians, mallorquins i catalans, abandonar la cançoneta maleïda en contra del català com a llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya, no dedicar-se a tancar de manera censora i antidemocràtica televisions perquè pensen i parlen de manera diferent a la teva, sortir públicament a reconèixer que han estat mentin sobre Catalunya, els catalans i el català durant anys i panys amb fins electoralistes... i un llarg etcètera que sobrepassaria la natura (concisa) d'un comentari com aquest.

Apa, salut des de Nova York.

Dessmond ha dit...

perplex,
Ha estat abduits per una força misteriosa i irrefrenable. És diu poder poder polític de veres.

Aucanada,
No et falta raó. La crítica al centralisme, al favoritisme polític que exerceix Espanya, no ha estat constestat amb contundència per part de Catalunya. Amb això no et manca raó. Aquí ens hem perdut en batalletes domèstiques que fan plorar i amb una ambició nacional també de perfil baixíssim. Només cal que ens mirem al mirall. I mentre, a Madrid tenen molt clar la feina que han de fer per continuar existint. Sigui com sigui. Certament no és el nostre cas. L'efecte Madrid és real i l'efecte caïnita català tampoc té mesura.

miq,
Per vler obrir escoles catalanes a Madrid, primer cal creure-s'ho molt. Sobre tot si ets nacionalista espanyol dels bons. Jo tinc ganes de veure si és fum o és artilleria pesada. Jo crec que a Nova Iork una proposta com aquesta seria factible. Però a Madrid?. Temps al temps.
Ostres, quina enveja em fas. Ara és un moment collonut per viure exilat en un lloc del món com ara a NYC. Conec més d'un i més de dos que tocarien el dos de Catalunya. Volant, encara que fos havent de passar per Barajas!. Oi que si, Aucanada?

miq ha dit...

Home, per sort no cal passar per Madrid per venir a Nova York. Actualment tenim 3 vols directes diaris i és simptomàtic (i vergonyós pel que fa a les companyies espanyoles), que els tres vols siguin de companyies americanes.

Anònim ha dit...

Dessmond, per raons d'higiene purament mental caldria marxar ara mateix i no perquè ens trobarem societats molt millor que les nostres (que també), sinó per a fugir d'aquesta mediocritat que ens envolta (ei, sóc part també, ho sé). Mal sigui via T-4.

Dessmond ha dit...

miq,
Sabia que hi havia vol directe a Nova Iork. Però no tres. Curiosament companyies americanes. No podia ser d'altra forma.

Aucanada,
És cert que ens cal molta higiene mental. Molta. El que tenim és terrible i el que ens espera...pitjor?.
Després del 9-M pot haver un tsunami. Des de l'altra punta de món estaria bé contemplar-lo.

Anònim ha dit...

En general, els que sou pares només us desperteu (molesteu) quan hi ha un trencament de la vostra habitual monotonia. Cal recordar, que no vareu dir res quan es van eliminar les proves de setembre, potser us anava bé per les vacances?El vostre pensament potser va ser "els nostres fills ja aprovaran un any o altra". On és el bé de l'alumne que ara esteu demanant?
En poques paraules,sou uns hipòcrites, totes les problemàtiques voleu que les arreglin els altres.