dijous, de febrer 28, 2008

Descobertes

Aquesta nit un grupet de gent tindrem l’ocasió de sopar amb en David Madí. Fa dies que està anunciat i amb això no descobreixo res. El que espero sigui la primera descoberta és el fet de poder seure en la mateixa taula sensibilitats molt diferents, amb una preocupació comuna, Catalunya, i que sortim satisfets del sopar.

Aquests dies de campanya veiem com s’arriba a fer un reduccionisme absolutament de tot. Sembla que més enllà del blanc o del negre no hi hagi vida. Que la ciutadania també es mogui per uns impulsos tant summament primaris. I que tota aquesta visió de la política nacionalista, que sembla irreconciliable, sigui part de la realitat més domèstica.

Una de les coses que més em satisfan de la tasca blogaire és la de veure que pots tractar, encara que sigui virtualment, absolutament de tot. No hi ha lloc pels tabús. No hi ha aquesta gàbia plena de fantasmes que qualsevol aparell de partit aprofita per atiar, a veure si esgarrapa quatre vots. Aquí els esquemes prefixats no aguanten un telenotícies. Civilitzadament es pot intercanviar qualsevol opinió, qualsevol punt de vista i vas, també, reorientant les idees pròpies. Hi ha una influència mútua, impagable.

Aquest debat lliure de complexos que va tenint dia a dia és molt saludable portar-lo al “directe”. Poder tractar la situació política d’avui, en viu i amb un convidat com en Madí , sens dubte ha de tenir interès.

No es tracta de fer campanya, ni de redirigir cap vot, ni de fer volar un fantasma nou. No. Avui volem parlar de política, sense filtres, amb algú que hi ha intervingut força en aquests darrers temps al nostre país.

Jo sóc un defensor d’anar sempre a cercar la font. I de trencar clixés i de fer caure tabús. Quant més coneixement ens arribi per via directa, més lliures serem. El poder de la ciutadania rau en tenir informació fiable, de primera mà. Quanta més informació d’aquesta mena pots acumular per tu mateix, ets tu qui decideix si en Madí és o no aquest bandarra, prepotent, distant, suficient, etc.

Quan tu pots arribar a rebre informació d’aquest calibre i etiquetar-la tu mateix experimentes un descans interior, perquè estàs molt segur del que has vist. Decideixes en llibertat, sense cap por transferida.

Poder actuar en llibertat és el gran desastre pel signe dels nostres temps. Per a tots aquests aparells de partit i mitjans afins. Quanta més llibertat gaudeixes, més valor li dones al fet de créixer lliurement. I pot arribar el dia que sense additius ni pors atàviques decideixis que, si aquesta llibertat individualment és collonuda, col·lectivament ha de ser l’hòstia. I aleshores no hi haurà cap tàctica d’aparell, cap fantasma de llençol florit, que pugui coaccionar-te novament.

El sopar d’avui ha de servir, sobre tot, per ser més resistent a les pors transferides. Aquesta hauria de ser la gran descoberta.

12 comentaris:

miquel ha dit...

no té res a veure amb l'apunt d'aquí dalt però això que deia del "gavinet yamuné" no devia voler dir cuchillo jamonero a la catalana-castellana? per dir alguna cosa, eh, és que això de la llimona no m'ha convençut.

Dessmond ha dit...

l'altre,
Sí, al final va resultar ser això un gavinet "per tayà yamó".
Parlant la gent s'entén.

Anònim ha dit...

ja ens explicaras, quina enveja!

Dessmond ha dit...

RA,
Espero que surti bé. A mi a vegades em fan por les macedònies. Espero que surti bé, insisteixo. I ja farem un post per a l'ocasió.

Anònim ha dit...

Felicitats per la iniciativa!

OT: Dessmond, ets CES?

Dessmond ha dit...

popota,
Gràcies. Què vols dir amb això darrer?.

Anònim ha dit...

En aquest país hi ha molta por a la llibertat. Tenim una classe política que posa més énfasi en dir-nos tot allò que no podem fer (circular més 80km/, quin col.legi han d'anar els nostres nens, etc.) que donar la màxima llibertat a les persones a partir d'un marc general de convivència. El pitjor és que a una gran part de la societat ja ens han anestesiat i només esperan que papa Estat/Generalitat/Diputació/Ajuntament ens digui el que està bé i el que està malament, que ens solucioni els problemes que com a nens petits ja no sabem solucionar sense "pataletas" i crids.

Anònim ha dit...

Centre d'Estudis Sobiranistes.

ddriver ha dit...

DISFRUTEU!!!
el proper tornare ok?
;)

Trina Milan ha dit...

Dess,

gràcies per la invitació al sopar d'ahir..de veritat que va ser una trobada interessant, per en Madí of course i per la coneixença dels amics virtuals que ens varem fer reals...
una abraçada

Roi ha dit...

Amic Dessmond,

Felicitats per l'èxit rotund d'ahir a la nit.
Vaig disfrutar amb les explicacions d'en Madí, tot i que no he votat mai a Convergència.
Va ser molt enriquidor i estic molt content de finalment haver-te conegut a tu i a altres blocaires amb qui vam "upuntzeroar" (registro el verb??? ;-) )

Dessmond ha dit...

anònim,
El problema de la llibertat és essencial. Hi ha qui pensa que la llibertat és tot allò que no és entre reixes. I és queda molt curt. Massa.

popota,
Ok. Penso que no exiteix la condició de CES. No hi ha carnets. Hi ha col·laboracions puntuals. Ara, jo hi combrego amb la filosofia CES. Totalment.

ddriver,
Gràcies. T'esperarem, doncs.

Trina,
Estic content que en tinguis una valoració positiva. Venint de tu això vol dir molt. Gràcies.

Roi,
Em va alegrar saber que venies i coneixer-te!. Ahir no es tractava de fer un sopar convergent, sino de gent amb inquietut política. Que cadascú faci amb el vot el que vulgui, però que el faci anar.